-
Fuerguerola (Osona) 1845 en una humil família pagesa d’una certa cultura. -
Comença els estudis al Seminari de Vic, durant 15 anys.On estudia Humanitats i Retórica ,Filosofia i tecnologia , Moral , Dret caónic i Pràctica. -
Li donen el premi a dos Poesies seves als Jocs Florals de Barcelona."Els minyons d’En Venciana i A la Mort dEn Rafel Casanova.
-
Es ordenat sacerdot , es destinat a una petita perròquia a Avinyó les d’Orís. -
Marxa a Barcelona per recuperar-se d’una malaltia on a “la penya dels minyons” participa en tertúlies i en tendències literàries. -
Resideix al palau dels marquesos de Comillas contractat com a capellà de la família i té, per tant, ocasió de freqüentar els ambients socials més elevats i de crear amb el mecenatge dels marquesos alguns dels seus poemes més importants.
-
En un període de desequilibri per recuperar la seva salut L’Atlàntida es premiada als Jocs Florals i aconsegueix molt èxit. -
Apareix Lo somni de Sant Joan. Llegenda del Sagrat Cor de Jesús, refós -
Amb el càrrec d'almoiner, pel qual ha d'administrar la beneficència del marquès a famílies necessitades, té més maldecaps però també una gran influència. És un període en què fa nombrosos viatges (Occitània, Castella, Tolosa de Llenguadoc, Roma, Comillas, Donostia...). -
Verdaguer publica textos a La Veu de Montserrat i en una col·lecció de llibres gràcies al seu amic. Tots dos preparen les festes del mil·lenari de Montserrat, en què es convoquen concursos i on assisteixen autoritats i escriptors.
-
Canigó ,l'escriu prenent com a base elements de primera mà aplegats a partir de resseguir el Pirineu català. Allí pot veure detalladament el que seria l'escenari del poema, completat posteriorment amb llibres d'història, folklore i geografia.
-
El punt culminant de l'etapa de plenitud és Canigó . Aquest segon gran poema èpic serveix al poeta per vèncer les insatisfaccions i rectificar els defectes de L'Atlàntida. -
És important, d'altra banda, per dos fets de signe contrari: per un costat, la coronació a Ripoll com a poeta de Catalunya pel bisbe de Vic i, per l'altre, el viatge a Terra Santa ,que significa el començament de la crisi espiritual. -
Publica obres destacades deslligades del canvi espiritual per exemple, Pàtria , el poeta viu immers en una crisi profunda provocada pel viatge a Palestina i Egipte, del qual torna trasbalsat.
-
Dietari d'un pelegrí a Terra Santa són les anotacions que mossèn Cinto va pren mentre fa el viatge i que expliquen el desig de purificació i el canvi d'orientació en la seva vida. Es dedica més a les tasques eclesiàstiques i, més tard, el posa en contacte amb un grup d'exorcistes. Entra en la vida del poeta la família Duran, formada per una dona vídua i dues filles, a les quals promet que no abandonaria, decideix que prescindirá dels seus serveis com a capellà domèstic.
-
Tampoc és entès per les autoritats eclesiàstiques, que, amb un diagnòstic de follia, l'allunyen de Barcelona. Al santuari de la Gleva, prop de Vic, va descobrint que el lloc de repòs era realment de reclusió. Després de visitar el marquès i el bisbe Morgades, és obligat a romandre a la Gleva, vigilat per un capellà que escampa rumors negatius sobre el seu comportament.
-
Davant d'una situació d'empresonament insostenible, Verdaguer s'escapa de la Gleva i torna a Barcelona. Només la casualitat fa que Verdaguer no sigui detingut per la policia això provoca que el poeta trameti un breu comunicat a la premsa en què demana justícia i ajut a la gent de Barcelona. La notícia va impactar tant que va prendre dimensions d'escàndol.
-
Un grup d'amics li publiquen aquests articles sota el títol Mossèn Jacinto Verdaguer en defensa pròpia, considerats la millor prosa del primer periodisme català modern.
-
Es publica el llibre Flors del Calvari. Llibre de consols, com a justificació personal amb atacs contra els seus enemics, i escrits i pamflets com ara Verdaguer reivindicat, que mostra un Verdaguer ferit i rebel decidit a demostrar la seva raó -
Publica a la premsa una segona sèrie d'articles encara més agressius que els de 1895.
-
Es retracta i és rehabilitat. Passa els seus darrers anys de beneficiat de l'església de Betlem, de Barcelona. En els darrers quatre anys de vida, Verdaguer torna a l'activitat literària. Dirigeix algunes revistes literàries de tema religiós: "Lo Pensament català", "L'Atlàntida" i "La Creu del Montseny; prepara nous llibres i participa en actes públics.
-
Els últims llibres publicats en vida van ser: Santa Eulària. Poemet (1899), Aires del Montseny (1901) i Flors de Maria, -
la mort del poeta, el 10 de juny de 1902, a Vallvidrera. Va ser enterrat a Montjuïc enmig d'una manifestació espectacular de dol popular que va acompanyar el poeta per la Rambla de Barcelona.
You are not authorized to access this page.
