-
Period: 264 BCE to 241 BCE
Primera Guerra Púnica
Aquesta guerra va concloure amb la derrota cartaginesa i la conquesta romana de Sicília, Còrsega i Sardenya. Els cartaginesos es van replegar cap a la península Ibèrica. -
Period: 218 BCE to 170 BCE
Ocupació del Litoral Mediterrani
S'emmarca en el context de la segona guerra púnica. En aquest període els romans, gairebé sense resistència, ocupen el litoral mediterrani i les valls de l'Ebre i del Guadalquivir. -
Period: 170 BCE to 29 BCE
La conquesta de la meseta
La conquesta d'aquesta zona va ser dificultosa per als romans i dels enfrontaments amb els romans destaquem dos: Viriat i Numancia.
En els últims anys d'aquesta etapa Roma travessa diverses guerres civils, en l'última dos generals victoriosos es disputen el poder de la República: Pompei i Cèsar. -
Period: 29 BCE to 19 BCE
Pacificació de la franja cantàbrica
En aquests deu anys es desenvolupen les guerres càntabres, dirigides per l'emperador August. Roma perseguia la pacificació d'aquests pobles, l'accés als rics jaciments de la zona i que
deixessin d'atacar a les ciutats romanes. -
Period: 235 to 284
Crisi del segle III
Aquest va ser un període de la història de l'Imperi Romà que va destacar-se per una sèrie de guerres civils, rebel·lions, inestabilitat política i invasions barbàriques. Va acabar amb l'imposició de la tetrarquia per l'emperador Dioclecià. -
410
Saqueig de Roma pels visigots
Aquesta va ser la primera vegada que la ciutat de Roma va ser saquejada en 800 anys. No va ser una victòria decisiva pels visigots, però, que vn seguir buscant un asentament dins l'Imperi Romà que no aconseguirien fins al 418, i Roma ja no era la capital de l'Imperi, que s'habia traslladat a Ravenna. Tot i això, aquest saqueig va suposar una pèrdua de prestigi de l'Imperi, que va col·lapsar 70 anys més tard. -
418
Establiment del regne dels Visigots a Hispània
El regne dels visigots es va assentar a una part de l'actual França i la península ibèrica. Va perdurar fins a l'invasió dels musulmans de 711. -
507
Derrota a Vouillé, conquesta dels francs de Gallia Aquitania
Aquesta batalla va ser decisiva per als francs, que van passar a prendre el control de la Gàl·lia. Va acabar amb la presència visigoda al nord dels Pirineus. -
Period: 711 to 718
Conquesta d'Hispània pels omeies
En aquests set anys, els omeies van conquerir gran part de la península ibèrica amb relativa facilitat. No van arribar a conquerir la serralada cantàbrica, a on es va crear el regne d'Astúries. -
Period: 711 to 756
Emirat depenent de Damasc
Després de la conquesta Al-Andalus es converteix en una província (emirat) més del califat Omeia amb capital a Damasc. Depèn del califa de Damasc en l’àmbit polític i en el religiós. -
Period: 756 to 929
Emirat independent de Bagdad
Els Omeies són substituïts violentament pels Abasides i la capital es traslladada a Bagdad. Un Omeia, Abd Ar Rahman I fuig d'Orient i es refugia a Al-Andalus convertint-lo en un regne independent en l’àmbit polític, en el religiós reconeixerà l'autoritat del califa de Bagdad. -
Period: 929 to 1031
Califat de Còrdova
En un marc general de fragmentació de l'Islam, Abd ar Rahman III es proclama califa a Còrdova, assumint tots els poders polítics i religiosos. És l'etapa de major esplendor de l'Islam peninsular. A la fi d'aquesta etapa destacarà la figura de Al Mansur (Almanzor) flagell
dels cristians. -
Period: 1004 to 1035
Regnat de Sanç III de Pamplona
La figura de Sanç III destaca a aquesta època, ja que va aconseguir unificar sota el seu regne gairebé tots els regnes cristians peninsulars excepte Lleó i els Comtats Catalans. -
Period: 1031 to 1095
Primeres taifes
Al desaparèixer l'autoritat del califa Al-Andalus es fragmenta en nombrosos regnes minúsculs anomenats regnes de taifes. Els regnes cristians del nord aprofitaran aquesta situació per a avançar cap al sud i l'any 1085 prendran Toledo. L’esplendor cultural i artística d'aquestes corts serà molt important. -
Period: 1095 to 1146
Almoràvits
Davant l'avançada cristiana els reis de taifes peninsulars criden als almoràvits del nord d'Àfrica per a frenar l'avanç cristià. Els almoràvits, gent d'un gran rigor religiós, una vegada en la Península unificaran novament Al-Andalus i acabaran amb les taifes. -
1137
Unió definitiva entre Aragó i Catalunya
Al segle XII destaca aquesta unió entre Aragó i Catalunya després de les noces el 1137 entre Peronella d'Aragó i Ramón Berenguer IV de Barcelona. -
Period: 1146 to 1175
Segones taifes
L'Imperi Almoràvit es disgrega tant al Marroc com a la península, Al-Andalus torna a fragmentar-se en minúsculs regnes i per tant s'exposen als avanços dels cristians del nord. -
Period: 1175 to 1235
Almohades
En El Marroc una altra tribu ha format un gran imperi, són els almohades, aquests seran de nou cridats pels reis taifes andalusins per a frenar als cristians; de nou a l'arribar a la Península unifiquen tot el territori i acaben amb les taifes. -
1212
Navas de Tolosa
Aquesta va ser una batalla decisiva dins el conflicte conegut com la Reconquesta, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians. -
1229
Annexió de Balears
Aquesta va ser una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
Period: 1235 to 1492
Regne natzarí de Granada
La victòria dels cristians sobre els almohades en Les Naves de Tolosa (1212) obre la porta d'Andalusia i tota la vall del Guadalquivir serà conquerida pels reis castellans. Els musulmans quedaran reduïts al regne de Granada, anomenat natzarí per ser Muhammad
Ibn Nasr el seu fundador, comprenia les actuals províncies de Granada, Almería i Màlaga i resistirà fins a la seva presa pels Reis Catòlics en 1492. -
1236
Setge de Còrdova
Aquesta va succeir sota el regnat de Ferran III el Sant, caracteritzat per la gran expansió que dugué a terme al sud de la península Ibèrica i per ser benevolent amb els habitants de les ciutats derrotades. -
1238
Conquesta de València
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I. -
1248
Setge de Sevilla
Aquest va ser un setge que va portar al control de la ciutat de Sevilla de la Corona de Castella. -
Period: 1475 to 1479
Guerra de successió castellana
En aquesta guerra es van enfrontar Joana "la Beltraneja" i la seva cosina Isabel la Catòlica pel control del regne, després d'una proclamació simultània per part de les dues com a Reines de Castella. Després de la guerra, Isabel és reconeguda com a tal. -
1479
Fi de la guerra de successió i unificació de les dues corones de Castella i Aragó
Es produeix la boda entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, donant pas a l'inici de la Monarquia Hispànica. -
1492
Conquesta del Regne Natzarí de Granada
Aquesta va ser la darrera fase de la Reconquesta, que va donar als Reis Catòlics el control de tota la Península Ibèrica excepte Portugal. Aquest mateix any es van expulsar als jueus de la Península. -
Period: 1516 to 1556
Regnat de Carles I
Durant el seu regnat, Carles I (V del SIRG) va realitzar una sèrie de guerres amb França i religioses (contra l'Islam i els protestants). En política interior, va reprimir les revoltes dels comuners (antisenyorials). -
Period: 1556 to
Regnat de Felip II
Durant aquest temps, es va situar la capital a Madrid i va succeïr la revolta de les Alpujarres de 1568 (revolta dels moriscs al Regne de Granada). A política exterior, va lluïtar contra els turcs al mediterrani (destaca la Batalla de Lepant al 1571) i una guerra contra Anglaterra (destaca l'Armada Invencible, la pèrdua de 45 vaixells espanyols, que va suposar l'inici del desprestigi internacional d'aquest país). -
Period: to
Regnat dels Àustries menors
Aquest període va començar amb el regnat de Felip III, que va introduir la figura del "Valido" a la cort (que governava en nom del rei). Va expulsar als moriscos del regne i va succeïr l'inici de la Guerra dels Trenta Anys. Amb Felip IV van succeïr revoltes a Catalunya que van culminar amb la Guerra dels Segadors (1640-1659). La Guerra dels Trenta Anys va finalitzar amb la Pau de Westfàlia (1648) que va donar-li la independència a Holanda. Carles II va morir sense descendència directa. -
Period: to
Guerra dels 30 anys
Aquesta va ser una guerra religiosa entre molts estats d'Europa (principalment França i la Monarquia Hispànica) al Sacre Imperi Romànic Germànic que batallaven per la seva influència. Va enfrontar per una banda catòlics i per l'altra luterans, calvinistes i anabaptistes. Va suposar el final de la supremacia dels Habsburg. -
Period: to
Guerra de Sucessió
Aquest va ser un conflicte bèl·lic internacional que es va desenvolupar a Espanya quan va morir Carles II sense un hereu directe. Va enfrontar per una banda a Felip V de la casa Borbó i per l'altra a Carles III de la casa Habsburg. Felip V va aconseguir la victòria i es van fer els Decrets de Nova Planta, que van implantar el Règim Absolutista a Espanya, que fins aquell temps s'havia gobernat mitjançant un sistema de consells deliberatius i col·legiats.