-
El primer mil·lenni a.C. a la península Itàlica hi havia diversos pobles: Al centre de la península hi havia els llatins; al nord hi residien els etruscos; al sud hi vivien els grecs.
Algunes tribus de llatins vàren anar a la riba del riu Tíber, perqué era fàcil de defensar i ben comunicat per al comerç.
El senat aconsellava el rei, en el senat hi havien les families més importants procedents del fundadors de romà
Això al llarg de tot el primer mil·lenni -
L'epoca de la monarquía va començar al 753 a.c .Va ser el començament de Roma. Roma va tenir set reis i la van millorar amb l'edificació de ponts nous, aqüeductes, clavegueram, muralles... La base de l'economia va continuar essent l'agricultura i la ramaderia,
-
Romulo i Remo uns bessons parients de Eneas, varen ser abandonats per el seu oncle a un riu; en el que varen ser acoits i amamantats per la loba Capitolinia.
Al governar Romulo va matar a Remo i va passar a una monarquia -
Tarquino el soberbio va ser expulsat com a darrer rey i és va crear la republica a Roma
-
Va augmentar el seu territori grácies al seu exércit i a les seves riquesas.
500 i 250 a.C Roma va conquerir la península Itàlica. Vàren conquerir el Mediterrani Occidental i vàren crear les anomenades Guerres Púniques. En els segles II a.C. i I d.C., els romans van conquistar el Mediterrani Oriental i van ocupar Hispània, la Gàl·lia i Britània. -
La república va començar al 509 a.C . Les famílies patrícies es van aliar amb els plebeus per fer fora el darrer monarca etrusc.
La lluita per igualtat.
En els primers anys, els patricis van fer un govern aristocràtic. Els plebeus estaven exclosos de tots els drets i tenien que pagar impostos i servir a l'exèrcit.
A partir del segle V a.C.
Les dones, van quedar excloses i van continuar sotmeses a l'autoritat del pare o marit. Els esclaus, no tenien llibertat i eren propietat de l'amo. -
L'época dels romans a la Península Ibèrica va començar al final del segle III a.C. Hispània va ser una província de l’Imperi Romà i va adoptar les estructures socials i econòmiques dels romans.
Un seguit de pobles del Mediterrani interessats en la riquesa minera de la Península Ibèrica, van arribar a les costes i van establir colònies. Els fenicis, van establir colònies al sud. Els grecs van fundar colònies a la Península. Cartago, va substituir els fenicis en la seua expansió. -
Tenien un bon sistema per organitzar una ciutat, però no un imperi Així que la República és va convertir en un govern imperial regit per un emperador.
Varen conquerir territoris, que van generar conflictes socials i guerres civils Però també van generar desigualtats socials; els agricultors va haver d’abandonar les terres per a servir a l’exèrcit, i havia molt esclaus.
Les queixes d'aquesta plebs urbans, van provocar conflictes socials,demanant un repartiment millor de la riquesa. -
Octavi August, Emperador, després de la mort del seu fill adoptiu Octavi va ser el mes poderós de Roma. L'any 27 a.C. el Senat li va donar amplis poders i li concedí el títol d'August, que significa "excels". Octavi August designava els càrrecs importants de l'Imperi. Dos segles de pax romana, Durant els segles I i II d.C.l'Imperi va assolir la màxima expansió.Va ser una època de prosperitat econòmica basada en un increment de la producció agrícola i artesana i en la fluïdesa del comerç.
-
Al segle III a.C varen començar les assembles i els magistrats. Varen fer tres institucions:
Els comicis: reunió de ciutadans, residència i votar lleis i elegir magistrats,
Els magistrats: governaven la ciutat.
El Senat: el centre de la vida política.
Els comicis importants eren centuriats. Començaven a votar els rics i, quan arribaven al (98 vots),s'aturava la votació, per aixo els més pobres normalment no votaven. Per això la República romana era més aviat una oligarquia. -
L'any 395 d.C. l'emperador Teodosi, per reforçar la defensa de l'Imperi, el va dividir entre els seus fills, Arcadi i Honori. Es van constituir dos imperis: l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient.
L'Imperi d'Orient, també conegut com a Imperi Bizantí, era més ric i hi havia més població. Els emperadors bizantins van poder mantenir l'autoritat i defensar les fronteres.
L'Imperi d'Occident, molt més empobrit, els emperadors que s'hi van anar succeint van ser incapaços de salvar-lo. -
Un general va ser nomenat emperador. Va deixar de perseguir els cristians. L'emperador va declarar el cristianisme religió oficial. Van perseguir a alguns cristians i n'hi va haver molts que van ser crucificats o llançats a les feres del circ. El cristianisme es va anar escampant per l'Imperi Romà i va ser proclamat religió oficial. Els primers cristians s'organitzaven en comunitats. La nova religió no va tenir gaires adeptes entre els jueus. La raó del èxit era l'esperança.
-
A partir del segle III d.C el imperi va haver d'afrontar una sèrie de problemes. Per començar, les fronteres no eren segures l'autoritat imperial va perdre força i es varen produir revoltes freqüents. Entre l'any 235 i el 268 d.C. es van succeir trenta emperadors legítims i més de setanta d'il·legítims. Els caps militars van agafar el poder i l'exèrcit es convertí en l'única autoritat. Al acabar les conquestes, la manca d'esclaus provocà un descens de la producció agrícola i minera.
-
A partir del final del segle III, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental.
Les formes de vida eren molt diferents de les dels romans. No coneixien l'escriptura, no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat.
Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca. -
Al començament del segle V, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el darrer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.
