-
Period: to
Govern Provisional
El Govern Provisional de la Segona República Espanyola va ser el govern que va posseir el poder polític a Espanya des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre. -
Eleccions municipals que donen el triomf als partits republicans
Les eleccions municipals del 12 d’abril del 1931, convocades per l’últim govern de la monarquia presidit per l’almirall Juan Bautista Aznar, van ser en realitat un plebiscit entre la monarquia i la república. Els partits republicans i d’esquerra es van organitzar ràpidament i es van llançar a la campanya electoral.
(http://www.memoria.cat/republica/content/les-eleccions-municipals-del-12-d%E2%80%99abril-del-1931-el-final-de-la-monarquia-1) -
Proclamació de la II República dirigida
La proclamació de la Segona República Espanyola(14 d'abril del 1931) és la instauració del nou règim polític republicà que va succeir la Monarquia restauracionista d'Alfons XIII. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Proclamaci%C3%B3_de_la_Segona_Rep%C3%BAblica_Espanyola) -
Reforma educativa i de l’exèrcit
Reforma de l'exèrcit: El govern va suprimir les capitanies generals, l'Acadèmia Militar de Saragossa, va sotmetre la jurisdicció militar a la civil... A l'àmbit educatiu, van crear escoles per a la primària, es millorà el sou dels mestres i es va impulsar una renovació pedagògica...
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Segona_Rep%C3%BAblica_Espanyola) -
Guanyen les eleccions generals republicans i socialistes
El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.A elles van concórrer, d'una banda la Conjunció republicana-socialista, en la qual, encara que cada partit concorria amb el seu propi programa. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_generals_espanyoles_de_1931) -
Period: to
Bienni Reformista (progressista)
durant el qual el govern republicà socialista de Manuel Azaña va dur a terme diverses reformes que pretenien reformar l'estat. -
Constitució de 1931
La constitució es va redactar a partir d'un avantprojecte redactat per la comissió de les corts constituents, presidida per Luis Jiménez de Asúa.(https://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3_espanyola_de_1931) -
Cop d’estat del general Sanjurjo
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol iniciat la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.(https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Sanjurjada) -
Reforma agícola
Va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables.(https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_de_Reforma_Agr%C3%A0ria_d%27Espanya) -
S’aprova a les Corts l’Estatut d’Autonomia de Catalunya
Fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya, de caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants.(https://ca.wikipedia.org/wiki/Estatut_d%27Autonomia_de_Catalunya_de_1932) -
Eleccions general que donaren la majoria als partits de centre i dreta
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_generals_espanyoles_de_1933) -
Period: to
Bienni negre (conservador)
A la tardor del 1933, ja eren evidents la crisi de la coalició republicanosocialista i el desgast del govern. El cap del govern, Manuel Azaña, va dimitir i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les corts i va convocar eleccions al novembre -
Creació de Falange Espanyola de les JONS
Fou un partit polític feixista espanyol, fundat el 15 de febrer de 1934 resultat de la unió de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS) d'Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos amb la Falange Española (FE) de José Antonio Primo de Rivera.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Falange_Espanyola_de_les_JONS) -
Paralització o desmantellament de les reformes progressistes.
fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_de_Contractes_de_Conreu) -
Revolució d'Octubre a Astúries i a Catalunya.
va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. -
José María Gil-Robles (CEDA) nomenat ministeri de Guera i, com tal, nomena el general Francisco Franco cap de l'Estat Major.
El 6 de maig de 1935 José María Gil-Robles i Quiñones va ser nomenat ministre de la Guerra per Lerroux, promocionant una sèrie de militars que tindrien un gran protagonisme durant la posterior Guerra Civil, com el general Francisco Franco -
El Front popular i les dretes seguiren camins direrents, el nou govern va reprendre la política reformista i fa una àmplia amnistia, mentre que la dreta inicià el camí de la conspiració(FEBRER-MARÇ DE 1936)
El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Front_Popular_(Espanya) -
En les eleccions generals guanya la coalició del Front Popular. A Catalunya, Companys tornà al capdavant de la Generalitat
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola. Les eleccions van donar el triomf a la coalició d'esquerres denominada Front Popular.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Eleccions_generals_espanyoles_de_1936) -
Period: to
Front Popular
En aquestes eleccions, l'esquerra s'havia reorganitzat: el Partit Socialista (PSOE), la Izquierda Republicana de Manuel Azaña, la Unió Republicana de Diego Martínez Barrio, el Partit Comunista d'Espanya (PCE) i els nacionalistes gallecs (ORGA) i catalans (ERC) es van presentar a les eleccions com a Front Popular. -
Aixecament militar, dirigit pel general Francisco Franco, contra el govern republicà.
Fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment del règim franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
(https://ca.wikipedia.org/wiki/Cop_d%27estat_del_18_de_juliol)
