-
La dictadura va tenir 7 anys de vida en què es van succeir dues formes de govern: el directori militar (1923- 1925) i directori civil (1925- 1930).
-
El Pacte de Sant Sebastià va ser la reunió promoguda per l'Aliança Republicana que va tenir lloc a Sant Sebastià el 17 d'agost del 1930. En aquest Pacte es va acordar l'estratègia per posar fi a la Monarquia d'Alfons XIII i proclamar la Segona República Espanyola. L'octubre del 1930 es van sumar al Pacte, a Madrid, les dues organitzacions socialistes, el PSOE i la UGT.
-
Va ser un període polític de la història d'Espanya comprès entre el 14 d'abril del 1931, data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i l'1 d'abril del 1939 data del final de la Guerra Civil Espanyola, que va donar pas a la dictadura del general Franco.
-
El Primer Govern Provisional de la Segona República Espanyola presidit per Niceto Alcalá Zamora de la Dreta Liberal Republicana es va constituir el 14 d'abril del 1931, fins a la crisi del 14 d'octubre del 1931. Constitueix l'etapa més llarga del Govern provisional de la Segona República Espanyola.
-
Es van celebrar a Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola. La segona volta es va allargar, amb diverses eleccions parcials, entre el 19 de juliol i el 8 de novembre.
-
Les eleccions del juny del 1931 havien donat el poder a la coalició de republicans d'esquerres i socialistes. Durant dos anys, fins a finals de 1933, el nou govern dirigit per Manuel Azaña va intentar trobar solució als principals problemes que afligien el país. Tot i això la tasca va resultar molt més complicada del previst ja que es va engrandir la separació entre dretes, que creien que les reformes eren massa radicals, i esquerres que creien que eren massa moderes i lentes.
-
Alcalá Zamora dimiteix com a president del Govern pel desacord amb les polítiques laïcistes que defensava el Gabinet. Passarà a ser president de la República, mentre que Manuel Azaña el substituirà al capdavant de l'Executiu.
-
La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que van seguir a la proclamació de la Segona República i va estar vigent fins al final de la Guerra Civil Espanyola el 1939.
-
A l'agost de 1932 va tenir lloc el cop del general Sanjurjo. A l'inrevés que a les agressions contra els catòlics, la bibliografia predominant dóna a aquest cop el màxim relleu, considerant-ho un atac de la dreta a la República, corroborador de les conjures organitzades des del principi contra el nou règim.
-
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya del 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser una de projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia a la meitat sud d'Espanya, latifundis gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en unes condicions miserables.
-
Un grup de catòlics moderats funda la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) utilitzant l'Acció Popular com a nucli, si bé des del seu naixement el nou partit aglutina també els carlins i els alfonsins.
-
Les eleccions municipals del 23 d'abril de 1933 van tenir lloc a gairebé 2 500 municipis espanyols, aquells on no hi havia hagut eleccions municipals el 1931.
-
El fracàs que va suposar el govern Azaña va fer possible que després de les eleccions del novembre del 1933 la República, proclamada per una base social esquerrana, girés a la dreta. Això va ser degut bàsicament a la disconformitat que el poble espanyol va mostrar amb la tasca realitzada per la República fins aquell moment, promovent un ampli abstencionisme electoral d'esquerres. Començava d'aquesta manera el període anomenat “El bienni conservador”.
-
La Llei de Defensa de la República va ser una llei aprovada el 21 d'octubre del 1931 per les Corts Constituents de la Segona República Espanyola.
La seva derogació el 29 d'agost de 1933, després d'aprovar-se la Llei d'ordre públic de 28 de juliol de 1933. -
Era un partit polític espanyol d'ideologia feixista, fundat per José Antonio Primo de Rivera. Va sorgir en el període històric de la II República, resultat de la fusió de les JONS i FE. L´organització es definia anticapitalista i anticomunista, adoptant les tesis del tercerposicionisme ideològic. -
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i van ser les primeres en què va haver-hi sufragi universal a Espanya. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc a l'anomenat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
Va ser motivada per la negativa inicial del president de la República, Alcalá Zamora a signar el decret pel qual s'amnistiava els militars implicats en l'intent de cop d'estat de Sanjurjo. -
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària a Espanya del 1934, va ser un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República. Els principals focus de la rebel·lió es van produir a Catalunya ia Astúries, regió on van tenir lloc els successos més greus. El resultat d'aquesta revolució fou el fracàs del moviment vaguístic. -
El 6 d'octubre del 1934 va tenir lloc a Barcelona la proclamació de l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola per part del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys. Aquests fets s'enquadren dins del moviment insurreccional produït per l'entrada de la CEDA al govern de la República. -
El Front Popular va ser una històrica coalició electoral creada el gener de 1936 pels principals partits de centreesquerra espanyols. El 16 de febrer aconseguiran guanyar les darreres eleccions democràtiques durant la II República, abans del cop d'estat que produiria la Guerra Civil Espanyola.
-
A finals del 1935 va començar a gestar-se una gran coalició de partits d'esquerres que es preparava per a les eleccions del febrer del 1936 i poc més tard es coneixeria com a Front Popular. El pacte entre republicans i socialistes pretenia un programa reformista, però des de la dreta es va identificar com un pacte revolucionari. L'anomenat Front Nacional o d'Ordre es va crear per oposar els seus interessos als de les esquerres a les eleccions més renyides que fins aleshores havia viscut Espanya. -
El 17 de juliol s'inicia la insurrecció a Melilla, el 18 i 19 s'estén per la península. El govern de Casares Quiroga reacciona amb lentitud (clau), dimissió.
Nomenat Diego Martínez Barrios, dimiteix per la falta de suports, i, finalment, el 19 de juliol José Giral forma el nou govern que decideix el lliurament d'armes als civils. Els ciutadans s'impliquen a la defensa de la República.