Historia i fonaments de l'art

By Rrat
  • Period: to

    Goya

    Francisco de Goya y Lucientes va ser un pintor i gravador espanyol. La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme. La seva contribució representa també el començament de la pintura contemporània, i se'l considera un precursor de les avantguardes pictòriques del segle XX.
  • Period: to

    Neoclàssic

    El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó. S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat. A França, s'associarà els valors de l'antiga Roma amb els de la Il·lustració fonamentats en la raó.
  • Tapissos

    Tapissos
    "Los Cartones" són un conjunt d' obres pintades per Francisco de Goya entre el 1775 i el 1792 per a la "Real Fábrica de Tapices de Santa Bárbara".
    Estan estructurades en set sèries, cada una amb un diferent nombre d'obres i temàtica. Un tret comú en elles és la presència de tempes campestres i populars.
    Un cop acabats els cartrons es teixien en un tapís.
  • El malson

    El malson
    Artista suís J. H. Füssli.
    Des de la seva creació, ha continuat sent l'obra més coneguda de Füssli. Amb la seva primera exposició el 1782 a la Royal Academy of Arts, la imatge va fer-se famosa; una versió gravada va ser àmpliament distribuïda i la pintura va ser parodiada en la sàtira política. A causa de la seva fama, Füssli va pintar almenys tres versions d'aquesta pintura.
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla
    El poble francès tenia el convenciment que el rei atacaria als manifestants que s'estaven reunint davant l'ajuntament. Els sectors populars van acabar atacant l'Hôtel des Invalides per agafar armes de foc amb què defensar la revolució i, a continuació, van robar la pólvora emmagatzemada a la Bastilla, la fortalesa on arrestaven els detinguts polítics i que havia esdevingut l'encarnació del poder absolut del sobirà Lluís XVI.
  • Period: to

    Revolució francesa

    En acabar el segle XVIII, el regne de França estava sotmes a l'Antic Règim. Era una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debilitat de la vella estructura de classes. Així doncs, les classes socials quedaven dividides entre privilegiats i els no privilegiats. En aquest context es produeix un seguit de revoltes que conduïren a la revocació de l'Antic Règim.
  • Porta de Brandenburg

    Porta de Brandenburg
    "Brandenburger Tor" és una de les antigues portes d'accés a Berlín i un dels principals símbols de la ciutat. Va ser construïda per Carl Gotthard Langhans.
    El disseny de la porta es va basar en la porta d'entrada a l'Acròpoli d'Atenes. Està composta per dotze columnes que imiten l'estil arquitectònic dòric, disposades en dues fileres de sis. Al capdamunt de la porta hi ha l'estàtua de bronze d'una quadriga conduïda per la deessa de la pau en senyal de victòria.
  • La mort de Marat

    La mort de Marat
    És una pintura a l'oli realitzada per Jacques-Louis David.
    Malgrat la precipitació amb què va pintar el quadre, es considera generalment que és la millor obra de David, un pas definitiu cap a la modernitat i una afirmació política inspirada i inspiradora.
  • Eros i Psique

    Eros i Psique
    És una escultura de marbre blanc feta per Antonio Canovas.
    En el neoclassicisme, tal com s'aprecia en aquesta obra, s'abandona la temàtica religiosa per centrar-la en la mitologia, exalçant els ideals artístics grecollatins basats en la proporcionalitat i l'equilibri. Sovint les obres són qualificades de fredes per la impersonalitat i l'intel·lectualisme que hi predomina.
    En el cas de Canovas tarda més en desaparèixer la influència barroca de les seves obres.
  • El anciano de los días

    El anciano de los días
    La pintura de Blake, basada en visions fantàsticas amb molt de simbolisme, te influenca de Miquel Àngel, per la musculatura de les figures i els escorços.
  • Cop d'estat de Napoleó Bonaparte

    Cop d'estat de Napoleó Bonaparte
    La debilitat política del Directori i el manteniment de la guerra a Europa van fer que l'exèrcit adquirís més i més importància. Napoleó Bonaparte, un general victoriós, amb el suport d'una part de la burgesia va donar un cop d'estat, va dissoldre el Directori, va concentrar tot el poder en les seves mans i es va erigir cònsol de França.
  • La família de Carles IV

    La família de Carles IV
    El 1800 Goya rep l'encàrrec de pintar un gran quadre de grup de la família reial, que es va materialitzar en La família de Carles IV. Seguint l'antecedent de Las Meninas de Velázquez, disposa a la reialesa en una estança del palau situant el pintor a l'esquerra, que està pintant un gran llenç en un espai en penombra.
  • La gran odalisca

    La gran odalisca
    És un quadre de Dominique Ingres.
    Els crítics de l'època van resaltar alguns defectes com el de ser desproporcionadament llarga. Efectivament, l'odalisca te tres vèrtebres de més. Ingres desitja pintar una bellesa individualitzada.
    És una pintura a l'oli sobre tela de 91 centímetres d'alt i 162 d'ample.
  • Els desastres de la Guerra

    Els desastres de la Guerra
    El període entre 1808 i 1814 està presidit pels esdeveniments turbulents a la península, ja que a partir del motí d'Aranjuez Carles IV es va veure obligat a abdicar i Godoy abandonà el poder. Després de l'aixecament del 2 de maig de 1808 començà la guerra del Francès.
    Goya, pintor de la cort, no va perdre mai el seu càrrec, però no per això va deixar de tenir preocupacions a causa de les seves relacions amb els il·lustrats afrancesats.
  • Period: to

    Romanticisme

    El romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts. Reacció al racionalisme de la Il·lustració i el neoclassicisme, donant-li importància al sentiment. Caràcter revolucionari i trencador amb les convencions socials de l'època. La seva característica fonamental és la ruptura amb la tradició, amb l'ordre i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants.
  • Ganimedes i l'àliga

    Ganimedes i l'àliga
    Thorvaldsen va viure a Roma fins a 1838, i allà es va convertir en un dels líders del neoclassicisme. La seva obra va arribar a assolir una demanda tan gran que cap a 1820 treballaven al seu taller 40 persones per ajudar-lo a finalitzar els encàrrecs.
    En aquest cas ens trobem davant d'una escultura petita (85 cm d'altura) realitzada amb màrbre. És mitològica i representa a Ganimedes donant aigua a Zeus convertit en àliga.
  • Caminant damunt un mar de boira

    Caminant damunt un mar de boira
    Oli pintat pel pintor romàntic alemany Friedrich.
    El sublim poder de la natura fou un tema dominant en les pintures de Friedrich. El paisatge de la seva Alemanya nadiua fou una font d'inspiració per a l'artista, però la seva història personal també podria explicar la tensió que va saber plasmar.
    «L'artista no hauria de pintar tan sols el que té davant, sinó també el que veu en el seu interior. I si no veu res, hauria de deixar de pintar el que té davant.»
  • El rai de la Medusa

    El rai de la Medusa
    "Le radeau de la Méduse" és una pintura del pintor francès Théodore Géricault.
    El tema del quadre fa referència al naufragi d'un vaixell francés, La Medusa, a les costes africanes, en el qual la immensa majoria dels viatgers va morir. Aquesta pintura es pot veure en l'actualitat al Museu del Louvre de París.
  • Les pintures negres

    Les pintures negres
    Amb el nom de Pintures Negres es coneix la sèrie de catorze quadres que pinta Goya entre 1819 i 1823 amb la tècnica d'oli al Secco sobre la superfície d'arrebossat de la paret de la "Quinta del Sordo". Aquests quadres suposen, possiblement, l'obra cimera de Goya, tant per la seva modernitat com per la força de la seva expressió.
  • La lletera de Bordeus

    La lletera de Bordeus
    Goya arriba a mitjan 1824 a Bordeus i encara té energia per a partir a París a l'estiu, tornant a Bordeu al setembre on residiria fins a la seva mort.
    Allà pinta La lletera de Bordeus, llenç que ha estat vist com un directe precursor de l'impressionisme. El cromatisme s'allunya de la fosca paleta característica de les seves Pintures Negres. Presenta matisos de blaus i els tocs rosats. El motiu, una jove, sembla revelar l'enyorança de Goya per la vida juvenil i plena.
  • La llibertat guiant al poble

    La llibertat guiant al poble
    Una obra del pintor francès Eugène Delacroix. És una pintura al·legòrica de la Revolució de Juliol de l'any 1830. En primer terme hi apareix una representació al·legòrica de la llibertat, duu un fusell amb una baioneta i una bandera francesa, la que es va reprendre a partir d'aquesta revolució. El quadre va ser pintat poc després dels fets.
  • Sonhenge

    Sonhenge
    Pintura de John Constable.
  • El Temerari remolcat a dic sec

    El Temerari remolcat a dic sec
    És un conegut quadre del pintor Turner. És un oli sobre tela que mesura 91 cm x 122 cm.
    Representa el destí final del HMS Temeraire, en el moment en què va ser remolcat des de la base de la flota fins al seu destí final: el desballestament.
    És una obra estranya i repleta de significat. Sota la superfície es troba una reflexió sobre aquest vaixell tan antic i de com els dies de glòria ja han passat. També suggereix una reflexió sobre la suplantació de la vellesa per la joventut.
  • Period: to

    Revolució Industrial

    És el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta. Aquesta revolució marcà una ruptura en el curs de la història i transformà els éssers humans agricultors i ramaders en manipuladors de màquines.
  • Period: to

    Realisme

    El Realisme és un corrent artístic que pretén plasmar la realitat de la forma més exacta possible a les obres d'art. La majoria d'obres han buscat assemblar-se al model imitat (tret de l'art abstracte), el realisme prescindeix de símbols i esquemes i busca el detall, la màxima proximitat.
    El realisme se situa al segle XIX, tant en escultura i en pintura com en la literatura.
  • Enterrament a Ornans

    Enterrament a Ornans
    Un dels quadres més coneguts del pintor francès Gustave Courbet. Està realitzat amb la tècnica de la pintura a l'oli i mesura 315 cm d'altura i 668 d'amplada.
    La pintura va ser presentada al Saló de París de 1850, provocant un escàndol, ja que havia donat el tractament, en format i estil, d'una pintura d'història però sobre un fet que no era sinó un «episodi banal», un enterrament de poble, és a dir, una escena de gènere. Aquesta pintura va marcar el naixement del veritable realisme.
  • Ofèlia

    Ofèlia
    Ofèlia és una pintura de l'artista britànic sir John Everett Millais.
    Representa Ofèlia, un personatge del Hamlet de William Shakespeare, cantant abans d'ofegar-se en un riu a Dinamarca.
    L'obra no va ser àmpliament considerada en la seva primera exposició a la Royal Academy, però posteriorment va provocar una gran admiració per la seva bellesa i la seva acurada descripció d'un paisatge natural. Millais va comptar amb Elizabeth Siddal com a model per a aquesta obra.
  • La Piazetta

    La Piazetta
    Obra de Jean-Baptiste Camille Corot.
  • Les espigoladores

    Les espigoladores
    Obra de Jean-François Millet.
  • El vagó de tercera classe

    El vagó de tercera classe
    Quadre d'Honoré Daumier.
    El vagó de tercera classe mostra l'interès de l'autor en les vides de la classe obrera parisenca. L'objectiu de Daumier en aquest quadre és el de denunciar la pobresa. Per això, el pintor francès dibuixa el vagó amb pocs bancs, brut, ple de gom a gom per aquells que no es poden permetre un bitllet de primera o segona classe.
  • La vicaria

    La vicaria
    La vicaria és un quadre pintat per Marià Fortuny i Marsal, obra culminant de l'anomenada pintura preciosista dins l'estil del realisme, que va assolir gran èxit a tota Europa com a expressió d'un realisme burgès, exempt del caràcter de crítica social.
  • La migdiada

    La migdiada
    La migdiada és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Martí i Alsina.
    Aquest quadre és un exemple del seu realisme militant, influenciat per Gustave Courbet. És una de les obres principals de Martí i Alsina i un dels paradigmes de la pintura realista catalana, que palesa l'assimilació plena d'aquesta nova cultura figurativa que beu en les fonts de la pintura francesa contemporània.