-
Period: 25,000 BCE to 8000 BCE
paleolític
hi ha inferior i superior -
10,000 BCE
benvinguts a la meu projecte
está una mica malament i desordenat -
9999 BCE
Primers focs
Les evidències més antigues d'ús de foc daten de fa un milió i mig d'anys als jaciments africans de Chesowanja i Koobi Fora (tots dos a Kenya). Al primer es van trobar més de 40 fragments d'argila rubefactada associada a la indústria i fauna de l'Homo ergaster. -
9999 BCE
Arc de fusta
El primer fragment d'arc de fusta que es va trobar és el de Mannheim-Vogelstang (Alemanya). Té una antiguitat de 17.600 anys, 110 cm i en un dels seus extrems té una osca per encaixar la corda tensada. Les restes més antigues de fletxa que s'han trobat són les fletxes de Stellmoor, de 12.000 anys d'antiguitat, localitzades a una zona propera a Hamburg. -
9999 BCE
Homo habilis
L'inici del gènere Homo el marca l'aparició de restes d'hominids amb eines de pedra. Les restes més antigues d'aquesta associació amb prou feines superen els dos milions d'anys als jaciments africans de Koobi Fora (Kenya) i Olduvai (Tanzània). Tradicionalment, aquesta associació de restes humanes i eines de pedra ha marcat l'inici del primer període de l'Edat de Pedra que coneixem amb el nom de Paleolític -
9999 BCE
Agulles
Durant el Paleolític, fa uns 60.000 anys, els éssers humans vam començar a trenar fils de matèries vegetals per fer cordes. També es feien servir pells animals, que es cosien amb tendons i agulles d'os de les mateixes preses. Les primeres agulles van ser trobades a les coves de Potok, a Eslovènia, amb una antiguitat de 41.000 anys. -
9999 BCE
Obsidiana
La utilització de l'obsidiana és la primera fita de l'ús del vidre. Al Paleolític aquest mineral conegut com a vidre volcànic es va utilitzar per fabricar asques i altres eines de pedra. La seva fractura concoidea i la seva duresa van motivar que durant el Paleolític superior se'n generalitzés l'ús als territoris amb volcans per fabricar ganivets i puntes de fletxes. -
8000 BCE
cotó
Les primeres evidències d'utilització de cotó daten del 8000 aC, quan pobles precolombins van començar a desenvolupar les tècniques per al seu filat a Sud-amèrica. Posteriorment, al voltant del 5000 a. Els fusos s'utilitzaven per convertir la matèria primera en fil i els telers per teixir draps. -
8000 BCE
Mesopotamia
El vidre sorgeix a Mesopotàmia al voltant de l'any 5000 aC. La fosa de sorres i altres materials silicis va donar origen a petites peces de vidre que van ser foradades per fabricar petits comptes de collaret. A partir d'aquell moment, es van començar a controlar els processos de fosa per crear noves textures, colors i brillantors. Les peces d'ornament personal i institucional, com ara comptes de color, amulets i recipients de vidre, van començar a ser considerades elements de gran valor. -
Period: 8000 BCE to 4000 BCE
Neolític
El segon gran període de l'Edat de Pedra és el Neolític, pedra nova. Es diu així perquè la pedra va començar a treballar-se per abrasió o polit a diferència del Paleolític on es transformava mitjançant percussió i pressió. La principal característica d'aquest període és que els grups humans es van convertir en pagesos i pastors, procés que va començar fa 10.000 anys i s'estendrà fins a l'aparició de la metal·lúrgia al III mil·lenni abans de la nostra era. -
7000 BCE
Metalurgia
La fosa del primer metall, associat als primers forns ceràmics, data de fa 6.500 anys. L'element utilitzat va ser sobretot el coure, fos per introduir-lo en forma líquida en gresols i motlles. Van sorgir a la zona de Tal-i-Blis, als Montes Zagros iranians, on es van establir centres especialitzats de reducció d'aquest tipus de metall. -
6000 BCE
Coure
L'objecte metàl·lic més antic del món va aparèixer a la cova iraniana de Shanidar. Va ser treballat per percussió el que va permetre obtenir fines làmines sense ser necessari assolir altes temperatures. La tècnica de martellejat del coure a temperatura ambient per al desenvolupament d'objectes ornamentals i agulles, també va ser utilitzada en jaciments dels Montes Zagros i Anatolia fa més de 8.700 anys. -
5500 BCE
Roda
La roda massissa de fusta va aparèixer al 5.500 a. a Mesopotàmia. Tot i que encara no existeixen evidències arqueològiques, es creu que les primeres rodes van aparèixer 2.500 anys abans a Sumèria, com una lenta evolució de la combinació del rodet i el trineu. Van ser els egipcis els qui van incorporar posteriorment els radis, afavorint-ne l'alleugeriment. -
5000 BCE
Lana i cànem
En època neolítica, entre el 6000 i el 3000 aC, la sedentarització de l'ésser humà va comportar l'agricultura, la ramaderia i l'artesania. La domesticació d'animals va fer possible l'obtenció de llana, una de les fibres naturals més comunes. L'agricultura va permetre cultivar, a més de fruits i cereals, plantes amb finalitat tèxtil, com el lli o el cànem. -
4000 BCE
brontze
La transició del coure al bronze va sorgir gràcies al desenvolupament de la tècnica metal·lúrgica. La creació d'aliatges -barreges homogènies de diversos elements dels quals un almenys ha de ser metàl·lic- va donar lloc al bronze -barreja de coure i estany-. La primera mostra de coure fos data del 4500 a. i va aparèixer a l'actual Sèrbia. La introducció de les eines de coure va anar substituint les de pedra. -
Period: 4000 BCE to 1000 BCE
Era dels metalls
-
3500 BCE
1 Escriptura
El canvi de la prehistòria a la història el marca l'existència de documents escrits. L'escriptura deu el seu ús a la comptabilitat a l'antic Pròxim Orient. Allí van sorgir sistemes de comptatge en unitats amb sistemes complexos de substitució de quantitats per símbols. Progressivament, es va anar convertint en un sistema de comunicació que va cristal·litzar el 3000 a.C. a l'escriptura cuneïforme. Aquesta tècnica mesopotàmica consistia a escriure mitjançant incisions en tauletes de fang. -
2000 BCE
Tiro i sidó
Cap al 1800 a.C. van destacar els centres productius de Tir i Sidó, a l'actual Líban. La seva indústria del vidre era molt potent, de manera que la demanda de materials per a la seva fabricació era molt elevada. Segons les restes arqueològiques trobades a les zones dels tallers als anys 70 del segle XX, tenien separades diverses tones de vidres trencats, classificats per colors per a la seva reutilització. -
2000 BCE
Tinta
La tinta ha anat indefectiblement unida al paper des dels inicis, però la seva invenció és anterior. La tinta va sorgir a Egipte fa uns 4.000 anys. Era una barreja d'òxids i pigments naturals amb aigua que s'aplicava amb canyes esmolades de palmell, d'ocell o de bronze.
Al voltant del quart mil·lenni abans de la nostra era, es va desenvolupar a la Xina un tipus de tinta creada a partir de la barreja de dos compostos de la fusta: el pigment negre de sutge i la goma de resina. -
1200 BCE
ferro
L'Edat del Ferro, va durar aproximadament del 1200 a. al 300 a. Encara que se'n coneix la utilització des del 2.500 aC, pels artefactes de ferro trobats a les tombes reials hitites. Aquests pobles hitites, a l'actual Síria, van ser els primers a controlar el ferro i en van monopolitzar la producció, sempre escassa. -
1000 BCE
La gran muralla chinesa
La dinastia Ming va ordenar aixecar la Gran Muralla xinesa al segle V aC per protegir l'imperi de les invasions mongoles. Aquesta construcció va aconseguir més de 21.000 km. i s'estima que es van utilitzar 4.000 milions de carreus de calcària i granit, sorra i maons de ceràmica. Es va acabar l'any 1644 dC, quan la Xina va annexionar Mongòlia al seu imperi i la muralla va deixar de ser necessària, quedant reflectida la història de cada emperador i del regne al tram aixecat durant el seu mandat. -
500 BCE
invisibles
Tot i que els nanomaterials són un descobriment molt recent en la història, sempre han estat presents a la natura, si bé no de manera visible a l'ull humà. -
100
Primer paper normal
El paper es va descobrir a la Xina Imperial de la dinastia Han al segle II dC. Al principi es va utilitzar com a embolcall, però aviat es va començar a utilitzar com a suport per escriure i dibuixar. Fins a l'any del seu descobriment, el 105 dC. l'escriptura es feia sobre incòmodes varetes de bambú o sobre cars teixits de seda. La creació del paper a partir d'un morter d'escorça d'arbre. -
1000
Esmaltat Àrab
Gran part de la ceràmica de l'Edat Mitjana i el Renaixement comptava amb un llustre metal·litzat amb brillantors que evocaven l'or i el coure. Aquesta tècnica d'esmaltat d'origen àrab es va desenvolupar per la prohibició de fer servir metalls preciosos per a l'elaboració d'obres d'art al món musulmà. Aquesta tècnica consistia en la barreja de sals de plata i coure amb òxids i vinagre que s'aplicaven a la superfície de la ceràmica, prèviament vidrada. En coure's al forn en una atmosfera reductora -
1200
Acer de Damasc
Aquest tipus d'acer llegendari va ser un dels metalls amb què es van fabricar els ganivets durant els segles XII i XIII, a causa de la seva gran duresa i tall. Les espases de la capital siriana eren realitzades amb tècniques de fosa i refredament lentes. Això permetia la presència de nanopartícules de carboni en els successius treballs de la fulla, dotant-la de la seva llegendària durabilitat. -
Vidre Dicroic
Al segle IV es va fabricar la copa de Licurg: una copa de metall i vidre on aquest darrer canvia de coloració segons com s'il·lumini. Això és degut a la utilització de vidre dicroic en la seva fabricació, un vidre que aporta dues diferents coloracions -en aquest cas per la presència de nanopartícules d'or i plata d'entre 5 i 60 nm en la composició-. La copa representa el rei Licurg, rei de Tràcia, que va prohibir el culte a Dionís. -
polímers
Els termes 'polímer' i 'polimèric' van ser encunyats pel químic suec Jöns Jacob Berzelius, pare de la química moderna, el 1832. Berzelius va idear juntament amb altres científics el sistema de notació química actual, va ser el primer a distingir els compostos orgànics de els inorgànics i va inventar el concepte de 'proteïna'. El 1838, Anselme Payen va aconseguir extreure i aïllar per primera vegada un polímer natural: la cel·lulosa. -
roda artificial
El 1839, Charles Goodyear descobreix la vulcanització del cautxú natural, procés pel qual es convertia en una barreja impermeable, en afegir-hi sofre. En la seva experimentació, i de manera accidental, va descobrir aquest procés que va nomenar vulcanització, en honor a Vulcà -déu llatí dels metalls, el foc i les fargues-. Va patir el seu descobriment als Estats Units el 1844, un any després que Thomas Hancock hagués fet una patent similar al Regne Unit. -
línoleol
El 1844, Frederick Walton va crear el linòleum, un plàstic fabricat a partir de la barreja d'oli de lli i serradures o suro sobre un tèxtil gruixut, al qual s'afegien pigments per donar-li color. Patentà la seva fórmula el 1860 i, pocs anys després, va crear la Linoleum Manufacturing Company. A finals de la dècada, la fàbrica exportava a tot Europa i els Estats Units, on no van obrir factories fins al 1874.