Història de Roma

Fundació de Roma

753 BCE

Ròmul i Rem van ser dos bessons que van ser amamantats per la llova Capitolina. Un dia Ròmul va matar a Rem i va fundar la ciutat de Roma convertint-se així en el seu primer rei. La va fundar a la muntanya Palatino i a les ribes del Tiber en un punt on el riu s’estreny, era un lloc de pas per a les rutes comercials com la Via Salaria i altres rutes.

Monarquia

Period: 753 BCE to 509 BCE

Fí de la monarquia

509 BCE

La monarquia va ser una època de forta influència etrusca, influència que va acabar a l’any 509 a.C, quan va acabar la monarquia, que va ser quan el rei Taquinio va ser expulsat. Va ser doncs quan es va fer un senat permanent que va decidir abolir la monarquia, convertint Roma en una replública.

Inici de la república

509 BCE

Un cop Roma ja era una república, va començar la seva expansió pel mar Mediterrani, en la que els romans han de derrotar a Cartago en les guerres púniques. Aquestes guerres van fer a Roma sortir de les seves fronteres naturals i poc a poc va adquirir nous territoris com per exemple Sicilia i Iliria entre d’altres. Va ser en aquest moment, a l’inici de la república, quan Senatus Populusque Romanus, SPQR, semblant al senat i el poble romà, es va convertir en el símbl de Roma.

República

Period: 509 BCE to 27 BCE

Batalla de Zama

202 BCE

Roma va convertir-se en la primera potència del Mediterrani a l’any 202 a.C al vèncer a la batalla de Zama. Els territoris per dominar es van fer tan extensos que van convertir-se diifícils de governar per un senat incapaç de moures de la capital, ni de prendre decisions amb rapidesa.

Juli Cèsar i el control sobre el Mediterrani

59 BCE

La gran figura durant la Roma republicana va ser el general Juli César, a l’any 59 a.C va conquerir les Galies, que va fer que Roma controles practicament tot el Mediterrani, desde Hispània fins a Síria. Tot i això, Juli Cèsar tenia molts enemics, va ser assasinat l’any 44 a.C. Gaius Julius Caesar, més conegut com a Juli Cèsar va nèixer el 100 a.C i va morir el 44 a.C. Va ser un líder polític i militar.

Fi de la república

27 BCE

Després de la mort de Juli Cèsar va començar la lluita pel poder. Octavi, el seu fill adoptat, va derrotar a Marco Antonio i a Cleopatra a l’any 31 a.C, convertint-se així en el primer emperador de Roma. El senat li va donar el títol d’Augusto i el de imperator quatre anys desprès, el títol d’Imperator Caesar August. Significa vencedor de batalla, el va convertir en comandant de tots els excercits. S'aboleix la republica i s'inicia l'imperi.

Cronologia Imperi Romà

27 BCE

L’alt imperi inclou des de Octavi August fins a Dioclecià i el baix imperi són els anys entre Dioclecià i la caiguda de l’Imperi romà Occident.

Inici de l'Alt Imperi i Octavi August

27 BCE

Octavi August mai va acceptar el poder absolut, el seu règim presentava algunes semblances a les èpoques anteriors durant el fi de la república, August va procurar de presentar-se com si anés a seguir la tradició de la república tot i que no fos res semblant. Va reduir el número de efectius militars, va fer reformes a l’excèrcit per a controlar millor les fronteres, el seu objectiu era fixar les fronteres en barreres naturals, per així ser més dificil la perdua de territori.

Imperi Romà

Period: 27 BCE to 476

Alt Imperi

Period: 27 BCE to 305

Reforma urbanística i administrativa d'August

19 BCE

Octavi August tambè acaba amb la resistència d’alguns pobles de l’interior de les fronteres, el terreny amb Octavi va incrementar i va conquerir la cornisa cantàbrica, els Alps, Retia, Nórico, la Panonia, Mesia, Galacia, Licia i Egipte. Va fer reforma urbanística i administrativa de la ciutat i va crear una nova administració per a Roma i les provincies imperials.

Dinastia julioclàudia

27

Des d’Octavi fins la mort de Neró, durant els anys 27 a.C fins al 68 d.C, es va formar la dinastia julioclàudia. Després d’August van ser-hi al poder Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Guerra civil i l'any des quatre emperadors

68

Després de del suicidi forçat de Neró va haver-hi una guerra civil on la dinastia va ser interrompuda i va donar lloc al conegut any dels quatre emperadors, que van ser Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià. (69 d.C)

Dinastia flavia

69

Després d’aquest període, va donar pas a la dinastia Flavia. El principat dels Flavis es caracteritzava per la coherència, el bon sentit i la visualització de la realitat que tenien, la dinastia Flavia nomès va ampliar l’imperi als camps Decumats i la zona central de Britània.

Dinastia antonina i la Pax Romana

96

Als Flavis li van succeir la dinastia dels Antonis, que van portar l’imperi a l’època daurada, quan va tenir el seu màxim explendor. Va ser una epoca on es va estar en constant expansió però dintre de les fronteres hi regnava la pau, coneguda com a Pax Romana, que va permetre també, assolir el seu màxim desenvolupament econòmic, comercial i territorial.

Emperador Trajà

98

L’emperador Trajà nascut a Hispània va ser un governant eficaç i estimat pel poble. Sota el seu regnat l’imperi va alcançar la màxima expansió. Marc Ulpi Trajà més conegut com a Trajà, va ser emperador romà des de l'any 98 fins l'any 117.

Emperador Marc Aureli

161

L’últim dels anomentats cinc bons emperadors de la dinastia va ser Marc Aureli, el seu govern va suposar la major autonomia i més competencies pel senat. La dinastia antonina va ser succeida pel seu fill, Còmmode.

Emperador Còmmode

180

Amb Còmmode reapareixen problemes que ja s’havien patit anteriorment en quant a succecions i inestabilitat. Després del seu assasinat per la seva guardia pretoriana, l’imperi es va sumir a una època de confrontació civil.

Emperador Septimi Sever i dinastia Severa

193

Septimi Sever va instaurar la dinastia Severa, que va acabar amb Alejandro Severo.

Crisis del sigle III

235

La crisis del sigle III, que va durar 50 anys, va ser una crisi en la que es van produir fortes presions dels pobles ecteriors i va haver-hi una gran crisi ecnòmica, política i social a l’imperi. Diferents emperadors d’origen iliric i danuvian van aconseguir reunificar l’imperi. Més tard va arribar Dioclecià que amb una revolta militar, a l’any 284 d.C, va salvar l’imperi i es va convertir en emperador, va dur a terme un important programa de reformes.

Emperador Dioclecià

284

L’emperador Dioclecià, que va ser emperador des del 284 fins al 311, es va donar compte que l’imperi era massa gran per a governar-lo des d’un mateix govern, per tant va trossejar-lo en quatre parts, tetraquia govern de quatre. La zona occidental; territori d’Itàlia i part de l’Àfrica septentrional; l’Europa oriental; i la part que es va quedar ell, els territoris asiàtics i Egipte. Aquest sistema va servir de molt mentre ell manava, però no quan va deixar de fer-ho. Acaba l'alt imperi.

Baix Imperi

Period: 305 to 476

Inici del Baix Imperi i Constantí I el Gran

306

El sistema que va establir Dioclecià va desembocar la lluita entre els quatre governants, només podia quedar un emperador, Constantí “el gran”, va legalitzar la religió crisitana, va convocar el primer concili ecumènic univers on es van unificar els dogmes i es van sentar les bases del credo oficial. Per a l’expansió de la religio a ser essencial, ell va ser el primer emperador cristià.

Constantinoble: La nova Roma

330

Constantí va traslladar la capital de l'imperi de Roma a Constantinoble, que va ser reconstruida i ampliada.

Emperador Teodosi I el Gran

379

L’emperador Teodosi I el Gran, va fer que la religió catòlica fos l’oficial de l’imperi. Quan a morir, va haver-hi una divisió administrativa de l’imperi pels seus dos fills. Va ser emperador des de l'any 379 fins l'any 395.

Emperadors Arcadi i Honori

395

Quan va morir l'emperador Teodosi, l'imperi va caure pels seus dos fills, Arcadi i Honori. Arcadi es va quedar amb l'imperi orient romà i Honori amb l'occident.

Fi de l'Imperi Romà

476

L’imperi romà occident va ser desgastat l’any 476, que es quan s’acaba l’edat mitjana. L’imperi romà d’orient va durar gairebè mil anys més.