Geometria e1551991013554

Història de les matemàtiques 2n ESO

  • Period: 2800 BCE to 476

    E. ANTIGA

    Període històric comprès entre el naixement de l'escriptura i i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
  • 2700 BCE

    L'Àbac

    L'Àbac
    L'àbac és una eina per al càlcul manual d'operacions aritmètiques, que consisteix en un marc amb filferros paral·lels per on es fan córrer boles. S'hi poden representar nombres enters o decimals. Per a representar un nombre es fa servir la base decimal on cada fil de boles representa les unitats, desenes, centenes, etcètera.
  • 2600 BCE

    Fraccions a Egipte

    Fraccions a Egipte
    Al papir de Rhind es troba la prova del coneixement que tenien els egipcis sobre l'ús de les fraccions. Les expressaven colocant un arc sobre el número del denominador, el numerador sempre era 1.
    Els egipcis van utilitzar un sistema molt antic per representar fraccions en mesures agràries de superfície i volum, basat en les divisions entre dos 1 / 2. Els signes van ser presos de les parts que componien l'Ull d'Horus.
    Fraccions numerador 1
  • 624 BCE

    Tales de Milet

    Tales de Milet
    Tales fou un filòsof grec. Nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu. Li interessaven les matemàtiques, l'astronomia i la política.Segons la llegenda, en un viatge a Egipte, va visitar les piràmides de Gizeh, i va voler saber la seva altura. Va tractar aquest problema amb semblança de triangles (i suposant que els raigs solars incidents eren paral·lels), va poder establir una relació de semblança entre dos triangles rectangles.
  • 569 BCE

    Pitàgores de Samos

    Pitàgores de Samos
    Pitàgores va ser un filòsof i matemàtic grec que va viure entre els segles VI i V a.C. El teorema que té associat el seu nom de procedeix dels babilonis, però s'ha suggerit com a justificació del seu nom que els pitagòrics van ser els primers a donar-ne una demostració. El teorema estableix que, en un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels catets (els costats que formen l'angle recte) és igual al quadrat de la hipotenusa (l'altre costat).
  • 546 BCE

    Teano de Crotano

    Teano de Crotano
    Teano va ser la dona de Pitàgores i coneguda com a la primera dona matemàtica de la història. Va dirigir l'escola pitagòrica després de la seva mort. Va treballar molt en el camp de la geometria euclidiana. Pensava que l'univers estava regit pel nombre, fet que la va portar a treballar en el número auri.
  • 330 BCE

    Euclides

    Euclides
    Fou un matemàtic grec considerat un dels grans matemàtics de l'Antiguitat. El gran mèrit d'Euclides resideix en la seva tasca de sistematització: partint d'una sèrie de definicions va establir per rigorosa deducció lògica tot l'harmoniós edifici de la geometria grega. Va escriure 13 llibres (Els elements), que parlen de geometria plana i estableixen les principals propietats de la teoria dels nombres (divisibilitat, nombres primers.
    Eucides
  • 200

    Diofant d'Alexandria

    Diofant d'Alexandria
    Diofant va ser un matemàtic grec que va viure a Alexandria al segle III d. C. Va escriure un epitafi redactat en forma de problema per saber l'edat que tenia al morir.
    Molts historiadors ho reconeixen com el «pare de l'àlgebra moderna».
    Va escriure l'obra més antiga que existeix sobre Àlgebra. Es tracta d'una sèrie de 13 llibres anomenats Aritmètica. Va introduir l'ocupació d'un símbol únic per a la variable desconeguda.
    Biografia
  • 370

    Hipàtia de Alejandria

    Hipàtia de Alejandria
    HIPATIA Filla del matemàtic Teón. Coneguda com la "Filòsofa". Va treballar l'Aritmètica, l'Àlgebra i al Geometria. Va inventar l'aeròmetre, un astrolabi per localitzar l'altura dels astres sobre l'horitzó... Al negar-se a convertir-se al cristianisme, un grup d'exaltats, la van assassinar brutalment.
  • Period: 476 to 1492

    E. MITJANA

    Periode històric comprés entre l'edat antiga i l'edat moderna
  • 780

    Al-Khwarazmi

    Al-Khwarazmi
    Al-Khwarazmi va ser un dels matemàtics, astrònoms i geògrafs més notables del món àrab .
    La seva principal aportació va ser la d'introduir el nostre sistema de numeració actual i els principis fonamentals de l'àlgebra.
    La seva obra Kitab al-jabr wa al-muqabalah compila regles per obtenir les solucions aritmètiques de les equacions lineals i de les quadràtiques. De les seves obres deriven els termes «àlgebra» i «algoritme».
    [Biografia]https://es.wikipedia.org/wiki/Al-Juarismi)
  • 800

    Brahmagupta

    Brahmagupta
    Brahmagupta va ser un matemàtic i astrònom indi que va viure al segle VII i està considerat el més gran dels matemàtics d'aquesta època.
    Va ser el primer a fer referència explícita als números negatius, com a solució de les equacions, es referia a ells com "deutes", en contraposició de les "fortunes", com denominava als números positius.
    Biografia
  • 830

    Mahariva fraccions hindús

    Mahariva fraccions hindús
    El primer llibre hindú conegut dedicat a les Matemàtiques va ser escrit per Mahariva al segle VIII.
    Mahariva va recopilar el saber matemàtic de la seva època, i va exposar-hi tots els coneixements de manera senzilla i educativa.
    Entre els seus capítols n’hi ha un dedicat a les fraccions, conté algunes fórmules originals, com la descomposició de qualsevol fracció en la suma de diverses fraccions de numerador unitari.
    Mahariva
  • Period: 1492 to

    E. MODERNA

    Període històric és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa. L'inici de l'Edat Moderna es pot fixar entre la Caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789), va començar a néixer un nou sistema econòmic, el mercantilisme.
  • René Descartes

    René Descartes
    Fou un filòsof i matemàtic francès.
    Un dia estiguent al llit se li va creuar una mosca. Llavors es va preguntar si es podria determinar a cada moment la posició que tindria l'insecte, de manera que va pensar que si es van conèixer es la distància a dues superfícies perpendiculars, en aquest cas la paret i el sostre, es podria saber. A aquestes distàncies les va anomenar coordenades del punt i a les rectes perpendiculars, eixos coordenats.
    Biografia
  • Blais Pascal

    Blais Pascal
    Blaise Pascal va néixer a França, el 19 de juny de de 1623.
    Aviat va començar a destacar en matèmatiques i amb 11 anys va donar amb la proposició 32 d'Euclides.
    Per tal d'ajudar al seu pare, que era recaptador d'impostos, va desenvolupar als 19 anys una "màquina aritmètica": la calculadora. Es van fer patents de immediat les possibilitats que tenia aquell artilugi, que va gaudir de moderada difusió en 1642.
    Biografia
  • Pascalina

    Pascalina
    La Pascalina fou una de les primeres calculadores mecàniques. Va ser inventada per Blaise Pascal el 1642. Pascal un noi de tan sols 19 anys va crear una màquina per ajudar al seu pare en els càlculs que aquest havia de fer com a recaptador d'impostos que era. La màquina era totalment mecànica i estava impulsada per diferents rodes que possibilitaven el càlcul de sumes. Basada en aquesta màquina de calcular, el 1672 aparegué la calculadora de Leibniz.
  • Leonhard Euler

    Leonhard Euler
    Fou un matemàtic i físic suís que en 1750 va escriure el seu teorema per a poliedres (publicat posteriorment en la seva obra "Elementa doctrinae solidorum" en 1758), el qual estableix la relació entre el nombre de cares, arestes i vèrtexs d'un poliedre convex. Aquest famós teorema expressa una constant que no s'altera per rotacions o translacions del poliedre. Aquesta relació diu que el nombre de cares més els vèrtexs és igual al nombre d'arestes més 2 ( C+V=A+2).
  • Maria Gaetana Agnesi

    Maria Gaetana Agnesi
    MARIA GAETANA AGNESI Filla d’un professor de matemàtiques, es féu remarcar per la seva precocitat, en l’estudi de les ciències exactes, les llengües orientals i la filosofia. Després d’haver publicat moltes obres, la més destacada és Istituzioni Analitiche ad uso della gioventù italiana, en què tracta de l’anomenada bruixa d’Agnesi, entre altres contribucions al càlcul diferencial.
  • Shopie Germain

    Shopie Germain
    Sophie Germain va ser una matemàtica, física i filòsofa francesa. Va néixer a París el 1776 en el si d'una distingida família de la burgesia i va morir el 1831 per càncer de mama.
    Va ser autodidacta. Va començar a estudiar Física amb 13 anys. Va seguir amb el tractat de química d'Étienne Bezout i el de càlcul diferencial d'A J. Cousin, per continuar, després d'aprendre llatí, amb les obres d'Isaac Newton i Leonhard Euler.
    Biografia
  • Period: to

    E. COMTEMPORÀNIA

    Període històric és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la Revolució Francesa l'any 1789 i arriba fins a la nostra actualitat.
  • Karl Weirestrass

    Karl Weirestrass
    És considerat el pare de l'anàlisi matemàtica. Molts teoremes fonamentals de les branques de l'anàlisi porten el nom de Weierstrass, ja sigui perquè ell els va descobrir o per haver estat el primer a donar una demostració.
    El teorema de Weirestrass estableix que un función continua en un interval tancat i fitat assoleix el seu màxim i mínim dins d'aquest interval.
    Biografia
  • Ada Lovelace

    Ada Lovelace
    Augusta Ada Byron King, comtessa de Lovelace, és la primera programadora en la història dels ordinadors. Fou una matemàtica i física de Anglaterra, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d'una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. A les seves notes de treball va incloure el que ara es considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina. És per això que se la considera la primera programadora.
  • Florence Nightingale

    Florence Nightingale
    Florence Nightingale, fou una infermera, estadística i reformadora social britànica que va nàixer a la Toscana en Itàlia. Fou considerada la mare de la infermeria moderna i la creadora del seu primer model conceptual. Va ser la primera dona que va ser admesa a la "Royal Statistical Society" britànica i també fou elegida membre honorària de l'"American Statistical Association".
  • Emmy Noether

    Emmy Noether
    Emmy Noether fou una matemàtica alemanya que va haver d’emigrar a l’època de Hitler per la seva condició de jueva. Va realitzar grans aportacions a les matemàtiques i a la física, malgrat tot no va arribar a aconseguir un lloc acord als seus mèrits.Va ser una de les persones que va començar l’àlgebra abstracta amb diversos estudis i treballs molt innovadors relacionats amb grups, mòduls o la teoria d’ideals d’un anell.
  • George Pólya

    George Pólya
    Va néixer a Budapest el desembre de 1887.
    En 1940, fugint de Hitler, es va traslladar als EUA i va obtenir treball a la Universitat de Stanford. Va treballar en una gran varietat de temes matemàtics, incloses les sèries, la teoria de nombres, geometria, àlgebra, anàlisi matemàtica, combinació tòria i probabilitat.
    Per involucrar als seus estudiants en els problemes, va generalitzar el seu mètode en quatre passos:
    1. Entendre el problema
    2. Traçar un pla
    3. Executar el pla
    4. Mirar cap enrere.
  • Alan Turing

    Alan Turing
    Alan Turing va ser un matemàtic britànic que des de molt aviat va començar a demostrar la seva capacitat per entendre els algoritmes. És considerat un dels pares de la computació. El seu major assoliment va ser contribuir al fet que la II Guerra Mundial acabés amb la derrota dels nazis ja que va ser decisiu per a desxifrar el codi secret de la màquina Enigma.
    En 1934, la màquina de Turing, considerat com un prototip dels actuals ordinadors.
  • Assumpció Català i Poch

    Assumpció Català i Poch
    Maria Assumpció Català fou una matemàtica i astrònoma catalana. S'havia dedicat a la docència de 1952 a 1991. Començà com a ajudanta de la Secció d'Astronomia del Seminari Matemàtic de Barcelona. Posteriorment, va treballar a l'Institut Henri Poincaré i al Laboratori de Dinàmica i Estadística Estel·lars, i també va col·laborar amb la Càtedra especial de Tecnologies de l'Espai. En el 1970 fou la primera dona a obtenir el doctorat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona.
  • Calculadora electrònica

    Calculadora electrònica
    La calculadora electrònica. El 1954 IBM va presentar als Estats Units una gran calculadora fabricada amb transistors i, el 1957, la companyia comercialitzà la primera calculadora.
    Casio, del Japó, comercialitzà el Model 14-A en 1957, considerada la primera calculadora «compacta» totalment elèctrica del món. No usava lògica electrònica.
    A l'octubre de 1961 es va anunciar la primera calculadora d'escriptori totalment electrònica del món,ANITA