Historia de la música en el cine. Comienzos de los años 20 y 30.

Timeline created by MaarioFN
In Music
  • Germans Lumière

    Germans Lumière
    Els germans Lumière van fer la seua primera projecció de cine en el Salon indie du Grand Café de París. La funció del pianista era més aviat pràctica, ja que es pretenia tapar el soroll tan molest del projector.
  • Nosferatu

    Nosferatu
    Pelicula de Hans Erdmann.
  • Erno Rapée

    Erno Rapée
    Va crear diversos repertoris de peces per a cine, com per exemple Col·leccióde peces seleccionades i adaptades per a cinquanta-dues maneres i situacions
  • El cuirassat Potemkin

    El cuirassat Potemkin
    Pelicula de Edmund Meisel.
  • Al Jolson

    Al Jolson
    L'any 1927 va tindre una actuació cinematogràfica en The Jazz Singer (El cantant de jazz) la trama del qual era molt semblant a la seua vida real, com a fill d'un rabí. Va ser la primera pel·lícula sonora, d'allí ho va catapultar definitivament a la fama, la qual cosa després interpretaria la versió original en teatre amb èxits rotunds en tot el país i a Europa.
  • King Kong

    King Kong
    Pelicula de Max Steiner.
  • El capità blood

    El capità blood
    Pelicula de Erich Wofgang Korngold
  • Horitzons perduts

    Horitzons perduts
    Pelicula de Dimitri Tionkin
  • Period: to

    El començament

    La música es va fer essencial, i no sols per a tapar el soroll del projector. La literatura i el teatre ja s'havien unit a la música molt de temps arrere. La fusió entre imatge filmada y música es va produir amb tota naturalitat.
  • Period: to

    Els anys vint

    El cine es va convertir en un espectacle de masses i els músics van ser més necessaris que mai. Depenent del pressupost que tinguera un local, contractaven un pianista, un quartet de corda o una orquesta completa. Les productores cinematrogràfiques van publicar el que es va anomenar cuesheets. Això va provocar que els arranjadors crearen repertoris per a diferents situacions.
  • Period: to

    Els anys trenta

    El clic track consisteix en unes incisions menudes. El director musical escolta aquests clics i, gràcies a això, ajusta el tempo de la interpretació. Però la gravació de la música prresentava un altre problema, el d'equilibrar la música i els diàlegs. Així va sorgir la figura d'un personatge imprescindible en la música de cine: el mesclador de so. La seua funció era permetre que els diàlegs s'entengueren i donar més protagonisme a la música en escenes no dialogades.