-
624 BCE
Tales de Milet (624/623 aC - 548/545 aC)
Tales de Milet (624/623 aC - 548/545 aC) va ser un filòsof grec. Els seus principals interessos eren les matemàtiques (va crear el teorema de Tales), l'astronomia i la política. Creador de l'anomenada escola de Milet (on també hi hagué el seu alumne Anaximandre). -
Period: 600 BCE to 476
FILOSOFIA ANTIGA
-
Period: 600 BCE to 501 BCE
Presocràtics
-
580 BCE
Pitàgores (c. 580 aC - c. 497 aC)
Ptàgores (Metapont, Magna Grècia, c. 580 aC - c. 497 aC) va ser un filòsof i matemàtic, creador del teorema de Pitàgores. -
570 BCE
Parmènides (570 aC-475 aC)
Parmènides (Itàlia, 570 aC-475 aC) va ser un dels filòsofs més importants de l'antiga Grècia. Recollint la contraposició de Xenòfanes de Colofó entre certesa i opinió, considera que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. El que ens ofereixen els sentits són aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses. Considerat per molts el seu més important membre, Parmènides pertany a l'escola d'Elea. -
544 BCE
Heràclit (544/535 aC - 484/475 aC)
Heràclit (Turquia, 544/535 aC - 484/475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor, fill de Blisó. Considerat de l'escola jònica encara que diferia dels seus principis en alguns punts.Fou deixeble d'Hipàs de Metapont i de Xenòfanes de Colofó. El seu sistema va quedar escrit en el llibre Sobre la natura,, del qual només es conserven fragments. -
486 BCE
Protàgores (486 aC - 411 aC)
Va ser un filòsof presocràtic de l'antiga Grècia. Era fill de Meandre. Expert en retòrica. Plató l'acredita com a l'inventor del paper del sofista professional o professor de "virtut". Va viatjar a Sicília i a altres ciutats de l'Àsia Menor en funcions de mestre de retòrica i conducta, i rebé a canvi quantitats notables de diners, com la resta de sofistes. El magisteri que va arribar a exercir en l'àrea d'influència grega es va estendre durant quaranta anys, segons explica Plató. -
479 BCE
Sòcrates (470 aC - 399 aC)
Sòcrates (470 aC - 399 aC) Fou un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs, entre ells Tales i Demòcrit. De Sòcrates només ha arribat informació fins als dies actuals gràcie als seus deixebles (Xenofont i Plató) i d'alguns poetes com Aristòfanes. En particular, els diàlegs de Plató ofereixen la font d'informació més fiable sobre Sòcrates que hi ha actualment. -
427 BCE
Plató (427 aC - 347 aC)
Plató (427 aC - 347 aC) fou un filòsof de gran influència a l'Antiga Grècia. Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme i l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates i mestre d'Aristòtil. És anomenat socràtic major. El seu treball més important va ser La República, en el qual subratlla la seva visió d'un estat "ideal". També va escriure Lleis i diàlegs que tenen com a figura central a Sòcrates. -
384 BCE
Aristòtil (384 aC - 322 aC)
Aristòtil (384aC - 322aC) va ser un filòsof grec considerat com un dels grans pensadors de la humanitat. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins el segle XVI. Aristòtil va dominar el coneixement de la seva època (filosofia, biologia, etc.). Aristòtil va estudiar anatomia, astronomia,... Dins la filosofia, va escriure sobre estètica, ètica, govern... També va estudiar sobre l'educació de les persones, els costums estrangers, la literatura i la poesia. -
354 BCE
Agustí d'Hipona ( 354 dC. - 430 dC.)
Agustí d'Hipona (Tagaste, 354 dC. - 430 dC.) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església. La seva posterior influència és importart, i ultrapassa l'àmbit de la teologia(disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió). És considerat un dels pensadors fonamentals de la història occidental -
341 BCE
Epicur ( 341 aC - 270 aC)
Epicur (Grècia, 341 aC - 270 aC) fou un filòsof grec. És una de les figures més singulars i polèmiques de la filosofia hel·lenística. Se'l sol considerar un hedonista. Defensava per exemple els plaers del ventre com a estil de menjar i de viure. -
Period: 476 to 1453
FILOSOFIA MEDIEVAL
-
1225
Tomàs d'Aquino ( 1225 - 1274 )
Tomàs d'Aquino ( Laci - Itàlia, 1225 - 1274) va ser un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana. Va proporcionar bases importants per a la teologia cristiana, en incorporar gran part del llenguatge i les idees aristotèliques. Va rebre influències de Plató, Agustí d'Hipona, i també Averrois i Maimònides. -
1285
Guillem d'Ockam ( c. 1285 – 1349 )
Guillem d'Ockam (Ockham, c. 1285 – 1349) va ser un filòsof escolàstic i teòleg franciscà(catòlic) anglès. Es considera una de les figures més importants del pensament medieval i va estar al centre de les principals controvèrsies intel·lectuals i polítiques del segle XIV. És conegut comunament per la navalla d'Occam, el principi metodològic que porta el seu nom, i també va fer treballs significatius sobre lògica, física i teologia. -
René Descartes ( 1596 - 1650 )
René Descartes (França, 1596 - 1650) va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, va ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. -
Period: to
FILOSOFIA MODERNA
-
John Locke ( 1632 - 1704 )
John Locke (Anglaterra, 1632 - 1704) va ser un filòsof empirista anglès que va treballar sobretot amb temes relacionats amb el govern i l'epistemologia, ciència que estudia el coneixement i les seves limitacions. Locke estudià medicina, ingressà al cos diplomàtic, cosa que li va permetre residir a França un temps i contactar amb els cartesians (filòsof Descartes). -
David Hume ( 1711 - 1776 )
David Hume va ser un important filòsof escocès del segle XVIII (Edimburg, 1711 - 1776). Se'l considera el més important dels empiristes britànics. Per a Hume, la filosofia no sap res amb certesa. Per això, afirma que cal investigar la naturalesa de l’ésser humà per determinar l'origen, les estructures, les lleis i els límits del coneixement. Hume esdevindrà un precursor de Kant en algunes de les seves conclusions. -
Immanuel Kant ( 1724 - 1804 )
Immanuel Kant (Prússia, 1724 - 1804) va ser un destacat filòsof prussià. Kant sostenia que podem conèixer l'aparença de les coses, però no la seva essència perquè l'entesa és limitada. Es considera el pare de la filosofia moderna. I la complexitat del seu pensament permet diverses interpretacions, entre altres motius, perquè el professor de Königsberg va introduir matitzacions importants sobre el sentit de la seva obra al final de la seva vida. -
Karl Marx ( 1818 - 1883 )
Karl Marx (Prússia, 1818 – 1883) va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany. Va tractar gran varietat de temes i és conegut per la seva anàlisi de la història en termes de lluita de classes, resumida en l'encapçalament del Manifest comunista. Fou el pare teòric del socialisme marxista i del comunisme i, junt a Friedrich Engels, és considerat una figura històrica clau per entendre la societat i la política contemporània. -
Friedrich Nietzshe ( 1844 - 1900 )
Friedrich Nietzsche (Prússia, 1844 - 1900) va ser un filòsof alemany, considerat com un dels més influents en el pensament del segle XX. Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs. -
Sigmund Freud ( 1856 - 1939 )
Sigmund Freud (Freiberg, avui Příbor)( 1856 - 1939) fou un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en ajudar els malalts mentals. Freud va canviar el mode de fer psicologia i n’és considerat el seu pare, ja que abans d'ell els psicòlegs es limitaven a observar i descriure el comportament dels pacients, ell va anar més lluny, va analitzar i explicar el perquè del comportament dels seus pacients. -
Martin Heidegger ( 1889 - 1976 )
Martin Heidegger (Alemanya, 1889 – 1976) fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del segle XX. És conegut sobretot per les seves contribucions a la fenomenologia(branca de la filosofia que tracta dels fenòmens com a continguts de consciència), l'hermenèutica(l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats) i l'existencialisme(moviment filosòfic que situa l'existència humana en el centre de la reflexió). -
Hans-Georg Gadamer ( 1900 - 2002)
Hans-Georg Gadamer (Alemanya, 1900 - 2002) va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica (l'art d'interpretar texts, especialment el d'interpretar els texts sagrats) i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga. Deixeble de Martin Heidegger, va estar tota la seva vida lligat al món universitari. Va posicionar-se activament contra el règim del nazisme i del comunisme. -
Period: to
FILOSOFIA CONTEMPORÀNIA
-
Jean-Paul Sartre ( 1905 - 1980 )
Jean-Paul Sartre, (França, 1905 - 1980) va ser un filòsof, professor, crític literari i escriptor de teatre, novel·la, periodista francès. La seva vida intel·lectual compromesa suscità força polèmiques i resistències, s'interessà per la filosofia des de la dècada del 1920 gràcies a la lectura. Autor conegut per la seva obra, de paradigmes filosòfics de l'existencialisme. Va deixar una colossal obra en forma de novel·les, assaigs, obres de teatre, biografies i escrits filosòfics.