-
-
La teoría d’aquest es que l’aigua és el principi fonamental de totes les coses de la natura. Segons Tales, tot s’origina a partir de l’aigua i poden transformar se en altres substàncies. -
La teoria de Pitàgores es centra en la relació entre els números i la realitat, amb el teorema de Pitàgores com un dels seus conceptes més coneguts. També va influir en la comprensió de la música i la importància de l'harmonia i la simetria en la naturalesa. -
Heràclit empatitzava el canvi constant i el conflicte com a fonamentals, mentre que Parmènides afirmava que la realitat era immutable i que els nostres sentits ens enganyaven. -
Protàgores empatitzava el relativisme epistemològic i la importància de l'educació en retòrica, mentre que Gòrgies es centrava en l'escepticisme i la creença en el poder de la retòrica per a persuadir, fins i tot en absència d'una veritat objectiva. -
La teoria filosòfica de Sòcrates se centra en la cerca del coneixement, la veritat i la virtut a través del diàleg i la reflexió. -
Idees perfectes, coneixement innat, món real contra món d'ombres, societat justa, virtut i saviesa, al·legoria de la caverna. Aquestes són els teories d'aquest filòsof. -
La filosofia d'Aristòtil va abastar una àmplia gamma de temes, des de la metafísica i la lògica fins a l'ètica i la política, i va tenir una influència duradera en la filosofia occidental. El seu enfocament en l'estudi sistemàtic i l'observació empírica va contribuir significativament al desenvolupament del pensament filosòfic i científic. -
La filosofia d'Epicur es centrava en la cerca de la felicitat a través de la moderació, l'amistat, la tranquil·litat mental i el plaer entès com a absència de dolor. -
La filosofia de Sèneca se centra en l'estoïcisme, promovent la virtut, l'autocontrol emocional i l'acceptació de la realitat, tot això a la recerca de la tranquil·litat i la felicitat interior. -
Agustí d'Hipona va combinar la filosofia amb la teologia cristiana, abordant temes com el mal, el lliure albir i la gràcia divina. -
-
Tomàs d'Aquino va buscar integrar la filosofia aristotèlica amb la teologia cristiana, defensant la compatibilitat entre la raó i la fe. -
Guillem d’Ockam va ser un destacat filòsof nominalista que va promoure la simplicitat en les explicacions filosòfiques i teològiques. -
-
Descartes va ser un filòsof que buscava establir una base sòlida i segura per al coneixement a través del dubte radical i la raó. -
La filosofía de John Locke es centrava en l'empirisme, la teoria del coneixement, la teoria política basada en els drets naturals i la tolerància religiosa. -
Hume es caracteritza pel seu empirisme radical, la seva crítica a la causalitat i la inducció, i el seu escepticisme en relació amb l'existència de conceptes metafísics com l'ànima immortal i Déu. -
Kant es centra en la relació entre la ment i el coneixement, la moral basada en el deure, i la naturalesa de l'estètica. -
-
La teoria del filòsof Karl Marx, coneguda com a marxisme, és una perspectiva que se centra en l'anàlisi de la societat des d'una lent econòmica i social. Marx argumentava que la història de la humanitat és una història de lluita de classes, on els conflictes entre la classe treballadora i la classe propietària són motors de canvi social. -
Va qüestionar la moralitat convencional, argumentant que la moralitat cristiana estava basada en la debilitat i la negació de la vida terrenal. El concepte de la voluntat de poder de Nietzsche es refereix a la força vital que impulsa els éssers humans a buscar el poder i l'excel·lència a les seves vides. -
La teoria del filòsof Sigmund Freud, coneguda com la psicoanàlisi, és una perspectiva que se centra en l'estudi de la ment humana i el comportament. Freud argumentava que gran part de l'activitat mental passa a l'inconscient i que les nostres accions i pensaments poden ser influenciats per desitjos i conflictes reprimits. -
La teoria del filòsof José Ortega i Gasset es coneix com el raciovitalisme o la filosofia de la vida. Ortega i Gasset va emfatitzar la importància de l'experiència vital individual i va argumentar que cada persona té la seva pròpia perspectiva única del món, influenciada pel context històric i cultural. -
La teoria de Hannah Arendt se centra en la política, l'acció i la naturalesa de l'autoritat a l'esfera pública. Arendt argumentava que l‟acció política és essencial per al‟existència d‟una societat lliure i que la participació activa dels ciutadans en assumptes públics és fonamental per a la democràcia. -
La teoria del filòsof Martin Heidegger, coneguda com a existencialisme fenomenològic, es centra en l'exploració de l'existència humana i la pregunta fonamental de l'ésser. Heidegger argumentava que l'ésser humà està constantment immers al món i que la nostra comprensió de la realitat es forma a través de l'experiència i la percepció. -
La teoria del filòsof Jean-Paul Sartre, coneguda com a existencialisme, se centra en la llibertat i la responsabilitat individual en un món aparentment sense sentit. Sartre argumentava que els éssers humans estan condemnats a ser lliures, cosa que significa que som responsables de les nostres eleccions i accions, fins i tot en un món sense una moral objectiva o propòsit predeterminat. -
La teoria de la filòsofa Maria Zambrano se centra en la reflexió filosòfica sobre l'experiència de la vida i la cerca de la veritat a través de la poesia i la filosofia. Zambrano va advocar per una filosofia que es basa en la comprensió profunda de la condició humana i que utilitza la poesia com una eina per expressar i explorar la realitat. -
Es coneix com l'hermenèutica filosòfica. Gadamer s'enfoca en la interpretació i la comprensió, argumentant que la nostra comprensió del món i dels textos es forma a través del procés hermenèutic, que implica la fusió d'horitzós entre el lector o intèrpret i el text o context. -
La teoria del filòsof Jürgen Habermas es coneix com la Teoria de l´Acció Comunicativa. Habermas se centra en la comunicació i la interacció humana com a elements fonamentals per a la comprensió de la societat i la política. Argumenta que la comunicació ideal, basada en l'enteniment mutu i la cerca de consens, és essencial per a una societat democràtica i justa.