-
Colonialisme europeu
Va ser a partir del segle XIX amb la generalització del colonialisme europeu a tot el món, quan en les societats occidentals es van desenvolupar ideologies obertament racistes.
George Mosse ho anomena "el costat obscur de la Il·lustració". -
Racisme científic
A la 2ona meitat del segle XIX, la ideologia racista, concretament el racisme científic, també fou determinant en els enfrontaments entre les diferents ètnies indígenes i els colons descendents d’europeus. Per tal de controlar les zones ocupades pels indígenes es van legitimar les “guerres contra l’indi” a l’Argentina, Xile, Mèxic i els Estats Units, i es va procedir a un extermini massiu dels indígenes. -
Joseph A. De Gobineau
Aquest filòsof francès va ser el primer defensor de la filosofia racista amb la seva obra Assaig sobre la desigualtat de les races humanes. Va establir races superiors e inferiors, amb la raça blanca al capdamunt, i dintre d'aquesta classificació, la família ària. -
Charles Darwin
Charles Darwin, desenvolupant teories prèvies de Lamarck, va tenir també un paper important en les teories de discriminació racial amb la seva obra L’origen de les espècies, on defensava la lluita per la supervivència del més apte. En referència a la seva obra evolucionista s’ha dit que partia del trasllat de les teories evolucionistes socials a la biologia, les naturalitzava i d’aquesta manera les fonamentava com a base científica del racisme. -
Abolicionisme
L’abolicionisme, malgrat que el terme es va aplicar principalment al corrent que demanava l’abolició de l’esclavitud, és la ideologia que proposa l’anul·lació de lleis, normatives o costums que atemptin contra principis ètics i morals.
L’esclavitud es va abolir als Estats Units el 1865, quan Abraham Lincoln, amb la proclamació de l’emancipació, va declarar la llibertat de tots els esclaus. Aquest fet es produí després de tres dècades d’intens moviment abolicionista. -
Benjamin Disraeli
Aquest polític anglès de la cort victoriana i jueu convers, va ser qui va defensar públicament el racisme durant la Il·lustració. -
Evolucionisme cultural
Els antropòlegs E. Tylor i L. H. Morgan van traslladar el darwinisme social a l’antropologia i defensaren l’evolucionisme cultural, on es mantenia la superioritat d’unes cultures sobre unes altres a partir d’una jerarquització d’elements culturals. És des d’aquest punt que parteix la discriminació cultural. -
Anténor Firmin
Aquest antropòleg haitià va publicar el tractat De la igualtat de les races humanes per combatre la ideologia de De Gobineau, però la seva obra va ser ignorada pel pensament europeu. -
Conferència de Berlin
La brutal repartició d’Àfrica, justificada de manera determinant per la ideologia racista, va culminar en la Conferència de Berlin l’any 1885. En aquesta cimera França, Alemanya i el Regne Unit principalment, però també Itàlia, Portugal, Bèlgica i Espanya es repartiren el continent sense comptar en absolut amb la població indígena. La repartició és considerada com un dels detonants de la Primera Guerra Mundial. -
Sionisme
El sionisme influenciat pels moviments europeus de l’època també tingué un fort component racista. El sionisme és un moviment polític que s’origina entre finals del segle XIX i principis del segle XX i que exigeix el dret a l’existència d’un estat jueu que pren forma com a estat d’Israel.
Theodor Herzl va ser el principal promotor. -
Nazisme
El moment més favorable a la ideologia racista a Alemanya es va donar amb el moviment nacional socialista (nazisme) dirigit per Adolf Hitler. El nazisme va aconseguir liderar la ideologia de la societat alemanya durant els anys 30 i 40 fins que el país fou vençut en la 2ona Guerra Mundial el 1945. La ideologia nazi va suposar el desplaçament, empresonament i posterior extermini d’entre 11 i 12 milions de persones. -
Partició de Palestina
El 1947, l’ONU determina la partició de Palestina en dos estats: un estat jueu, Israel, i un estat àrab, Palestina. En proclamar-se com a estat, Israel va expulsar centenars de milers de palestins de les seves terres mitjançant accions terroristes de grups paramilitars sionistes. -
Apartheid
Va ser un règim de segregació racial que es practica en aquest país des del 1948 fins al 1992. Va ser implantat pels colons neerlandesos i consistia en la segregació espacial per ètnies, la negació al sufragi de les persones negres i la prohibició de matrimonis interracials o fins i tot les relacions sexuals entre blancs i negres. Apartheid significa ‘separació’ en afrikaans, llengua derivada de l’holandes que es parla principalment a Sud-àfrica. -
Segregació racial
Als Estats Units, després d’haver eliminat l’esclavitud, es va seguir practicant la segregació racial fins a mitjan segle XX.
Rosa Parks fou una activista pels drets civils que va acabar a la presó per negar-se a cedir el seient a una persona blanca a l’autobús l'any 1955. -
Llei de drets civils als EUA
El 1964, la Llei de drets civils va prohibir l’aplicació desigual de requisits de registre de votants i la segregació racial en el treball, a les escoles i a les instal·lacions públiques en general. -
Nelson Mandela
Va liderar l’oposició sud-africana al règim de l’apartheid, i per aquest motiu fou arrestat el 1962 i passa 27 anys empresonat, fins al seu alliberament el 1990. -
(I) Gitanos
Discriminació de l'ètina gitana:
A Europa viuen més de 10 milions de gitanos majoritàriament a l'Europa de l'est, als Balcans i a Turquia.
Va ser al voltant de l'any 1000 quan els gitanos van començar el seu procés migratori. El segle XV és conegut com l’edat d’or dels gitanos a Europa, ja que, encara que sovint eren expulsats, exercien una certa fascinació barrejada amb el rebuig. -
(II) Gitanos
Al segle XVI van començar a ser perseguits i marginats i van ser expulsats d'Alemanya, Anglaterra i Bèlgica, i a Espanya se'ls va obligar a adoptar una vida sedentària.
A principis del segle XX, a Prússia es condemnava a treballs forçats els gitanos que no tenien un treball estable, mesura que es va estendre a tot Alemanya.Durant la Segona Guerra Mundial, amb el nazisme va ordenar primer l'internament dels gitanos i després el seu extermini. Es considera que van morir de 50.000 a 80.000 gitanos. -
(II) Gitanos a Espanya
Dates claus:
- 1749 Ferran VI ordena empresonar tots els gitanos i no van ser alliberats fins al 1783.
- La Constitució de Cadis de 1812 va suposar un avenç en el reconeixement de la situació jurídica de les persones gitanes.
- El 1933 es va aprovar la Ley de Vagos y Maleantes, que es va aplicar inflexiblement a les persones gitanes.
- La dictadura franquista els va reprimir i perseguir durament .
- La Constitució de 1978 els atorgava plena ciutadania i suposava una igualtat formal. -
(I) Gitanos a Espanya
A la Península Ibèrica, l'èntia gitana és la minoria ètnica númericament més representativa i amb més història a l’Estat.
Actualment a Espanya podem trobar el 8% de la població gitana europea.
L'any 1499 va aparèixer la primera normativa contra la cultura gitana dictada pels Reis Catòlics, que els obligava a assentar-se i a abandonar la seva vida nòmada. -
Islamofòbia
La figura de l’immigrant islàmic ha estat carregada simbòlicament com a amenaçadora històricament. La seva religió, els costums diferents i la seva indumentària no fan més que contribuir a remarcar la seva diferència. Un dels factors que ha estat determinant per a la seva estigmatització definitiva, però, han estat els atemptats terroristes arreu del món infligits pel fonamentalisme islàmic..
