-
El Paleolític va ser un període essencial en el desenvolupament de les primeres societats humanes. Les comunitats eren nòmades, amb una població mundial que oscil·lava entre 5 i 10 milions d'habitants.
-
Eines de pedra (lítics), control del foc.
El desenvolupament d'eines de pedra va ser clau per a la seva supervivència. -
Cultura i religió → Pintaven les coves per a tenir una bona caça en un futur. -
Caça, recol·lecció de fruits, pesca. -
Durant el Mesolític, es va iniciar una transició cap a la vida sedentària, amb un augment de la diversificació alimentària i la domesticació d'animals. La població mundial va créixer fins a uns 10-15 milions d'habitants.
-
Assentaments temporals com Star Carr (Regne Unit) -
Tribus més sedentàries i organitzades, moviments a petita escala -
L'economia: caça, pesca, recol·lecció, domesticació d'animals. -
Tecnologia: desenvolupament d'eines més refinades, pesca i caça més eficients -
(8.000 aC - 3.000 aC)
El Neolític marca el naixement de l'agricultura, que va permetre l'establiment de poblats permanents com Çatalhöyük (Turquia) i Jericó (Orient Mitjà). -
Cultes agrícoles, creences animistes, primeres formes de religió organitzada. -
Economia: Agricultura (blat, llegums), domesticació d'animals, comerç entre comunitats.
Cultura: Creixement de l'art i les primeres expressions religioses, desenvolupament de tècniques d'arquitectura -
Transició cap a ciutats més complexes i l'inici de les civilitzacions antigues. -
(3100 aC - 30 aC)
La civilització egípcia es va caracteritzar per grans avenços en arquitectura i governança centralitzada. Durant el Nou Regne, la població egípcia oscil·lava entre 1 i 2 milions d'habitants, i la població mundial durant aquest període era d'uns 30-50 milions. -
Politeisme (Osiris, Isis, Ra, Horus). -
(3000 aC - 539 aC)
La civilització mesopotàmica va introduir l'escriptura i va desenvolupar ciutats-estat com Ur i Babilònia. A finals d'aquest període, la població mundial era d'aproximadament 30-40 milions, amb Babilònia que se situava entre 1 i 2 milions d'habitants. -
(2600 aC - 1900 aC)
Amb ciutats com Harappa i Mohenjodaro, la civilització de l'Índus destaca per la seva urbanització avançada i sistemes de drenatge eficients. -
Arquitectura (piràmides), mètodes d'irrigació, medicina (mòmies). -
Harappa, Mohenjodaro. -
L'economia: Agricultura (cereals, cotó), comerç (teixits, or, lapislàtzuli).
Cultura: Art i arquitectura avançats, sistemes d'escriptura no descifrat. -
(2100 aC - 221 aC)
Les dinasties Xia i Shang van marcar el desenvolupament de l'escriptura i l'agricultura organitzada. -
Ur, Babilònia, Nínive. -
Sistemes de drenatge avançats, urbanització, metallurgia. -
(2000 aC - 1500 dC)
Els maies van desenvolupar agricultura intensiva, amb rotació de cultius, augmentant la producció d'aliments i sostenint poblacions més grans. La seva població podria haver arribat a 8-10 milions. -
Xinès antic (pictogrames i escriptura xinesa). -
Politeisme (Deus de la pluja, del sol, etc.), sacrificis rituals. -
L'economia: Agricultura (arròs, blat, te), metallurgia, comerç (seda).
La cultura: Filosofia, art i escriptura. -
Ciutats-estat independents, monarquia centralitzada. -
Economia: Agricultura intensiva (milpa, conreus rotatius), comerç de cotó, jade i cacau.
Cultura: Astronomia, art i escriptura jeroglífica. -
(800 aC - 146 aC)
La civilització grega va influir molt en la cultura, destacant en filosofia, política i art. Va néixer de ciutats-estat independents, com Atenes, Esparta i Corint, i va establir la democràcia a Atenes. -
Grècia, Illes Egees, costa d'Àsia Menor. -
(550 aC - 330 aC)
La Civilització Persa va arribar al seu apogeu amb l'Imperi Aquemenida, sent una de les més grans de l'antiguitat. Tenia un sistema d'administració eficaç i una xarxa de carreteres. La seva política de tolerància va fomentar l'estabilitat i el comerç. La població mundial es calculava entre 100-200 milions. -
L'economia: Agricultura (blat, ordi), comerç (teixits, metall, fusta), artesania.
Cultura: Escriptura jeroglífica, literatura religiosa, art monumental. -
Ciutats-estat independents, sistema democràtic a Atenes, oligarquia a Esparta. -
Zoroastrisme, politeisme (diversos déus) -
Economia: Agricultura (cereals, olives), comerç (rutes de la seda, espècies), mineria.
Cultura: Art persa, relacions diplomàtiques, ciència, medicina. -
Conquerit per Alexandre el Gran (330 aC). -
Unificació de la Xina sota la dinastia Qin (221 aC). -
Economia: Agricultura (blat, oliveres, raïm), comerç marítim, artesania (ceràmica, metall).
Cultura: Filosofia (Sòcrates, Plató, Aristòtil), teatre (Sòfocles, Eurípides), arts visuals, literatura (Homero) -
(206 aC - 220 dC)
Durant aquest període, l'Imperi Xinès va expandir el seu territori, tenir una administració centralitzada i estabilitat política. Això va millorar la distribució d'aliments, el desenvolupament agrícola i el comerç, augmentant la població fins a 200 milions. -
Economia: Agricultura (arròs, blat, te), comerç (Seda, sal, metalls), construcció de canals.
Cultura: Filosofia confuciana, arts marcials, literatura clàssica. -
Conquerit pels romans (30 aC). -
(27 aC - 476 dC)
El control romà sobre grans territoris afavoria la pau romana, tot facilitant el comerç i la mobilitat de béns i persones. Les ciutats es van expandir i la millora en infraestructures va permetre més seguretat alimentària i reducció de malalties. La població de l`Imperi Romà s'estima entre 50 i 70 milions, mentres que la població mundial rondava els 300-400 milions. -
Roma, Constantinoble (actual Istanbul), Cartago. -
Paganisme (mítics déus romans), cristianisme (des de 313 dC). -
Confucianisme, taoisme, cultes ancestrals. -
Monarquia centralitzada, sistema feudal amb una burocràcia poderosa. -
(320 dC - 550 dC)
Sota la dinastia Gupta, hi va haver avenços en agricultura, ciència i medicina, una economia pròspera i creixement urbà, amb una població estimada de 50 milions sobre un total mundial de 400-500 milions. -
Monarquia centralitzada sota la dinastia Gupta. -
Economia: Agricultura (arròs, blat, cotó), comerç (teixits, metall), artesania.
Cultura: Avenços en ciència, literatura clàssica índia (Kalidasa), art i arquitectura hindú. -
Economia: Agricultura (blat, oli d'oliva), comerç (ceràmica, vi, esclaus), mineria.
Cultura: Dret romà, literatura (Vergili, Ovidi), teatre, arquitectura. -
Matemàtiques (número zero, trigonometria), medicina, arquitectura. -
(segle VII - VIII dC)
L'expansió islàmica va portar noves formes d'organització social i administrativa, així com el desenvolupament de ciutats comercials a l'Àsia, l'Àfrica i Europa. Durant aquesta època, la població mundial oscil·lava entre 300 i 400 milions. -
Califats (Omeya, Abàsida), sistema de govern centralitzat amb el califa com a líder religiós i polític. -
Economia: Comerç (or, espècies, seda, llibres), agricultura, artesania.
Cultura: Filosofia, literatura (Alf Layla wa-Layla), arquitectura (Mesquita de la Gran), ciència. -
Fragmentació política en califats independents, invasions mongoles i cristianisme a Europa. -
(segle VIII en endavant fins la colonització de potències europees sXIX)
L'intercanvi de béns entre les cultures del Sahel i el nord d'Àfrica va afavorir el creixement de ciutats comercials com Timbuctú, que es van convertir en focus d'activitat econòmica i poblacional. La població de la regió del Sahel va ser entre 5 i 10 milions. Població mundial durant aquest periode va ser d'uns 500 milions.
Caiguda-Col·lapsos de regnes i alteracions per invasions i canvis comercials i colonització europees. -
(segle VIII - XI dC)
Tot i que la conquesta i la colonització vikinga no van tenir un impacte immediat en el creixement demogràfic, van ajudar a expandir les rutes comercials, establint nous assentaments que, a llarg termini, van contribuir al creixement de la població en zones com Islàndia, Anglaterra i França. La població europea en aquest període es va estimar en uns 40-50 milions, amb una població mundial al voltant de 400-500 milions. -
Tribes nòrdiques i petits regnes, després es converteixen en monarquies -
Àrab, llengües africanes nadiues. -
Economia: Comerç marítim, agricultura, botí de guerra, artesania.
Cultura: Mitologia nòrdica, sagues, artefactes i arts vikings. -
Vaixells vikings, tècniques de navegació. -
Islam (sobretot als comerços àrabs i saharians).
-
Conversió al cristianisme, integració en regnes europeus establerts. -
(1095 - 1291)
Tot i les guerres, les croades van impulsar el comerç entre Europa i l'Orient Mitjà, estimulant el creixement urbà. La població europea va créixer fins a 70-80 milions, mentre la mundial era de 500-600 milions.
Caiguda: Pèrdua de control a Terra Santa per part dels cristians, retorn de les terres conquerides. -
Cristianisme (principalment catòlic), islam. -
Decadència interna, invasions, i la depopulació de moltes ciutats. -
(segle XIII)
Les conquestes mongòliques van causar gran destrucció, però també van establir la Pax Mongolica, que va impulsar el comerç entre Àsia i Europa i va afavorir la recuperació demogràfica en algunes regions. La població mundial es calcula entre 400 i 500 milions, tot i una disminució temporal en zones afectades per les invasions.
Caiguda: Fragmentació després de la mort de Kublai Khan, rebels i problemes interns. -
Regnes cristians i musulmans, ordres militars religioses. -
Xamanisme, budisme, islam. -
Economia: Conquestes militars, comerç (Ruta de la Seda), producció de ramat.
Cultura: Lletres mongoles, intercanvi cultural entre l'Orient i l'Occident. -
Tecnologia: Tècniques militars (cavalleria, armes), construcció de ponts i fortificacions. -
Economia: Comerç de béns, relacions entre l'Orient i Occident.
Cultura: Literatura religiosa, art religiós, arquitectura. -
Economia: Comerç de sal, or, esclaus, productes agrícoles. Mensa Musa I (home més ric de la història).
Cultura: Literatura islàmica, ciència i matemàtiques, arquitectura. -
(segle XIV)
La pesta bubònica va reduir la població europea d'80 a 60 milions, disminuint també la població mundial a 350-400 milions. Tot i el col·lapse, això va augmentar el valor dels treballadors, millorant les condicions de vida i iniciant una recuperació demogràfica al segle XV.
Caiguda: Pèrdua d'un terç de la població europea, col·lapse econòmic, millores en condicions de vida a la post-pesta. -
Feudalisme a Europa -
Economia: Agricultura, comerç local.
Cultura: La mort massiva va afectar la societat, amb un augment de la religiositat i també d'innovacions com la renovació de la feina. -
Cristianisme (principalment a Europa) -
Diverses llengües europees -
(segle XV)
A l'Amèrica precolombina, els Inques i Asteques van desenvolupar imperis densament poblats gràcies a l'agricultura eficient i sistemes socials avançats, amb poblacions d'uns 12 milions i 5-6 milions, respectivament. Tanmateix, les malalties i les conquestes europees van devastar aquests imperis. La població mundial en aquell període era d'uns 400 milions.
Caiguda: Conquestes europees, malalties importades (com la verola). -
Quechua (Inques), Náhuatl (Asteques). -
Politeisme, rituals religiosos complexos. -
Economia: Agricultura intensiva (llavors, conreus de blat de moro, patates), comerç local i interregional.
Cultura: Art religiós i monumental, literatura i escriptura pictogràfica (Asteques), música i danses ritualitzades. -
Tecnologia: Avanç en arquitectura, tècniques de cultiu en terrasses (Inques), calendaris i astronomia (Asteques) -
(segle XVI - XVII)
La colonització europea d'Amèrica va generar un flux migratori massiu d'Europa a les Amèriques, afavorint el creixement de les colònies. Al segle XVII, Europa tenia 80-100 milions d'habitants i el món, 500-600 milions.
Lloc: Europa, Amèrica, Àfrica, Àsia.
Caiguda: Colonització europea, explotació i transformació de les economies locals a través de l’imperialisme. -
(segle XVI - XIX)
El comerç d'esclaus va desplaçar més de 12 milions d'africans a Amèrica, impulsant les economies colonials de plantació. La població mundial va créixer fins a 600-700 milions al final del segle XIX.
Lloc: Àfrica, Amèrica, Europa
Caiguda: Abolició de l'esclavitud en diversos països i canvis en les dinàmiques econòmiques i socials a les colònies. -
Diverses llengües africanes, llengües colonials europees (espanyol, portuguès, anglès) -
Lisboa, Sevilla, Londres, Amèrica (noves colònies). -
Navegació marítima, vaixells negriers -
Europees (espanyol, portuguès, anglès, francès). -
Monarquies, sistemes colonials europeus. -
Economia: Comerç d'espècies, or i plata, esclavitud, comerç de colònies.
Cultura: Expansió de la ciència, la filosofia i l'art, creació d’un nou mercat global. -
Economia: Comerç de cultius de plantació (cotó, canya de sucre, tabac) a Amèrica, mà d'obra esclava.
Cultura: Impacte cultural a través de la migració forçada, fusió de tradicions africanes amb les culturals de les colònies. -
(segle XVII - XVIII)
El creixement agrícola i la immigració massiva van impulsar un ràpid augment de població a les colònies americanes, que a principis del segle XVIII comptaven amb uns 1,5 milions d'habitants, dins d'una població mundial de 600-700 milions.
Lloc: Colònies americanes (Amèrica del Nord, Central i del Sud)
Caiguda: Independència de les colònies a finals del segle XVIII i principis del XIX. -
Ciudad de México, Lima, Buenos Aires, Nova York, Filadèlfia -
Espanyol, portuguès, anglès
-
Economia: Agricultura de cultius de plantació (sucre, tabac, cotó), comerç de recursos naturals i esclavitud.
Cultura: Cultura europea mesclada amb les tradicions nadiues i africanes, mestissatge cultural. -
Imperis i regnes independents (Mali, Songhai) -
(segle XVIII - XIX)
Els avenços tecnològics van millorar la producció i les condicions de vida, reduint la mortalitat i provocant un gran creixement demogràfic, especialment a Europa i Amèrica del Nord, fins a 1.2 mil milions al segle XIX.
Lloc: Europa (principalment Gran Bretanya), Amèrica del Nord.
Caiguda: Transformació econòmica que va portar a la consolidació de les societats industrialitzades modernes. -
Monarquies colonials, sistema feudal a les plantacions. -
Anglès, alemany, francès. -
Monarquies constitucionals a Europa, republicanes a Amèrica del Nord. -
Economia: Producció en sèrie, mà d'obra industrial, augment de la productivitat agrícola.
Cultura: Canvi social amb el creixement de la classe mitjana i obrera, urbanització, noves formes de treball. -
(segle XIX - XX)
Les millores en salut pública, com la vacunació, van reduir la mortalitat infantil i van augmentar l'esperança de vida, impulsant un creixement massiu de la població mundial fins a 1.6 mil milions a principis del segle XX.
Lloc: Europa, Amèrica del Nord, i altres regions industrialitzades.
Caiguda: Millora generalitzada de la salut pública, globalització de les cures mèdiques i erradicació de malalties com la verola. -
Invenció de màquines de vapor, tècniques de fabricació i transport (ferrocarril, vaixells de vapor) -
Londres, París, Berlín, Nova York. -
Anglès, francès, alemany.
-
Majoritàriament democràcia representativa i monarquies constitucionals. -
(XX - XXI)
La globalització, la connectivitat i els avenços tecnològics han impulsat el creixement poblacional mundial, arribant als 8 mil milions al segle XXI, tot i que algunes regions han vist estancaments o descensos per factors com el canvi climàtic o les polítiques de control de natalitat.
Lloc: Global
Caiguda: Alguns desafiaments globals com el canvi climàtic, la desigualtat social i els conflictes geopolítics, però amb una interconnexió global sense precedents. -
Economia: Creixement econòmic associat a la industrialització i el comerç.
Cultura: Canvis en les condicions de vida, increment de l'esperança de vida, augment de l'educació sanitària. -
(1914 - 1945)
Malgrat les pèrdues humanes, les guerres mundials van impulsar la reconstrucció i el creixement poblacional, especialment durant el "baby boom" de la postguerra, arribant a 2.3 mil milions de persones al final de la Segona Guerra Mundial.
Lloc: Europa, Àfrica, Àsia, Pacífic, Amèrica.
Caiguda: Fi dels règims feixistes, reconstrucció de l'Europa del després de la guerra i la creació de les Nacions Unides. -
Diversa, amb majoria cristiana en les potències europees. -
Anglès (com a llengua global dominant), llengües nacionals i locals. -
Desenvolupament de noves armes, aviació, tancss, tecnologia nuclear. -
Economia: Economia de guerra, bombardeig de les infraestructures, reconstrucció posterior.
Cultura: Efectes devastadors de la guerra, però també una era de canvis socials i tecnològics postguerra. -
Avenços en la medicina com les vacunes, descobriment de germens patògens, millores en la higiene pública -
Democràcies, dictadures i totalitarismes. -
Diversa (cristianisme, islam, hinduïsme, budisme i altres creences). -
Estats nacionals, democràcies, règims autoritaris. -
Economia: Economia globalitzada, tecnologies digitals, comerç electrònic.
Cultura: Globalització de la cultura, noves formes d'interacció social i econòmica, revolució digital. -
Internet, smartphones, intel·ligència artificial, biotecnologia.