-
Period: 753 BCE to 509 BCE
Monarquia
Governava un rei, i el senat l'aconsellava -
Period: 509 BCE to 264 BCE
Conquesta de la península Itàlica
Roma va anar derrotant o fent aliances amb els pobles que vivien a la península Itàlica. Els més importants van ser els etruscos, els samnites i els llatins, i també hi havien els marsos, els ecuos, els volscos, els picens, etc... -
Period: 509 BCE to 27 BCE
República
El senat governava la república, pero només els patricis en podien formar part. -
Period: 264 BCE to 241 BCE
Primera Guerra Púnica
Va ser la primera guerra entre la República Romana i Cartago pel control del Mediterrani. Finalment, es va fer un tractat de pau en el que Roma guanyava Sicília, i Cartago li retornava els presoners de guerra i li donava 2.200 talents eubeus. Va ser el començament del declivi de Cartago -
Period: 218 BCE to 201 BCE
Segona Guerra Púnica
La Guerra Púnica més important va començar perquè el general cartaginés Anníbal va conquerir Arse, una ciutat aliada de Roma. La República Romana va guanyar, i el tractat de pau que va fer amb la República Cartaginesa deia que Cartago havia de renunciar a totes les seves posessions fora d'Àfrica, la prohibició de declarar guerres sense el permís de Roma, el pagament de 10.000 talents de plata i que havia de reconeixer la independència de Numidia -
Period: 149 BCE to 146 BCE
Tercera Guerra Púnica
Quan Cartago va acabar de pagar les indemnitzacions de guerra que li debia a Roma, va dir que el tractat ja no els hi afectava així que va organitzar un exercit per resistir els atacs de Numidia, que els havia estat atacant durant anys perque no tenien exercit. Preocupat pel militarisme cartaginés, el Senat Romà va demanar que Cartago fos demolida i reconstruida més lluny de la costa, i quan el cartaginesos es van negar, va començar la guerra. Roma va guanyar, i Cartago va ser destruida. -
146 BCE
Conquesta de Macedònia
Es va establir com a provincia romana el 146 a.C, 2 anys després de que el general Quint Cecili Metel derrotés a Andrisc de Macedònia el 148 a.C. -
44 BCE
Mort de Juli Cèsar
Els "alliberadors", un grup que estava en contra del possible govern tirànic de Juli Cesàr quan es va declarar dictador perpetu, van fer un complot per a matar-lo -
31 BCE
Batalla d'Accium
Després de la mort de Juli Cèsar, Roma es va dividir en tres parts: la part africana, la occidental i la oriental. Quan Marc Antoni, que liderava orient, va abandonar a la seva esposa i es va anar a Egipte per tenir una relació i alianca militar amb Cleòpatra VII, Octavià, que manava en occident, va veure la seva alianca com una amenaça a Roma, i van començar una batalla naval contra ells a prop del poble d'Accium. L'Octavià va guanyar. -
Period: 27 BCE to 476
Imperi
Governava un emperador, que tenia el poder absolut. El senat seguia existint pero estava sotmés a l'emperador. -
Period: 27 BCE to 235
Esplendor de Roma
Principalment gràcies a la pau de l'imperi, la Pax Romana, Roma va aconseguir un gran esplendor econòmic, cultural i militar. -
Period: 235 to 476
Decadència de l'imperi Romà
Per les tribus bàrbares, l'ineptitud dels emperadors i grans crisis ecoòmica, l'imperi va entrar en decadència, fins que el 476 d.C, l'Imperi Romà d'occident va caure. El d'orient va seguir existint, amb el nom d'Imperi Bizantí. -
395
Divisió de l'imperi
Per a defensar-se millor dels bàrbars, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi entre els seus fills: Honori es va quedar l'imperi romà d'occident i Arcadi el d'orient.