-
resta humana més antiga
-
-
-
-
-
Antecedent polític immediat a la formació de Cat: Marca Hispànica, la qual va impulsar Carlemany. Aquests territoris havien de ser la frontera entre el seu regne i els dominis sarraïns que havien estat vençuts pel cabdill franc Carles Martell a la batalla de Poiters
-
no va permetres estendre la marca hispànica fins a la frontera natural de l'Ebre
-
-
van abarcar el territori conegut com Cat Vella (territoris pirineics, els compresos entre el Llobregat i el Cardener, el Segrià Mitjà i la Conca de Tremp.
-
-
-
-
-
Últim de la Casa Barcelona
-
-
posa si a la Guerra de les Remences (pagesos contra feudals), sentència auspiciada per Ferran II
-
-
s'arriba a un acrod i Cat torna a pertànyer a Espanya i a canvi perd els comtats del Rosselló, la Cerdanya, el Vallespir i el Conflent (Lluis XIII)
-
-
-
-
-
-
-
-
-
Antoni Campmany, Diputat català. De sobrenom, aquesta constitució és coneix com "La Pepa". (1er text de caire liberal)
-
Retorn a l'absolutisme i abolició de les corts de cadis
-
Retorna la Constitució de Cadis
-
-
-
Inici simbòlic amb la publicació del poema La Pàtria (cant a Catalunya), de Bonaventura Carles Aribau.
-
Joaquim Rubió i Ors, Manuel Milà i Fontanals, Victor Balaguer i Antoni Bofarull
-
Va idear un nou sistema polític que es basaria en l'alternança de dos partits polítics, el conservador de Cànovas i el liberal de Sagasta
-
Inicia el catalanisme polític
-
Projecte d'autonomia presentat per Unió Catalanista
-
-
-
Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, líders destacats
-
-
L'aparició de la Llei del Reglament de la policia governativa suposa la professionalització dels cossos de policia dividits en el de "vigilancia" i el de "seguridad". Altres aspectes d’aquesta reforma serien la creació definitiva de la Dirección General de Seguridad, l’ingrés en els cossos policials mitjançant concursos oposició o la creació d’escoles de formació.
-
iniciativa de Mossèn Antoni M. Alcover
-
Enric Prat de la Riba és elegit president de la Diputació de Barcelona i funda l'IEC
-
moviment insurreccional popular que va tenir lloc a Barcelona i altres ciutats catalanes l'última setmana de juliol de 1909 contra la crida de reservistes per anar a lluitar a Marroc
-
-
les publica Pompeu Fabra
-
1er president: Enric Prat de la Riba fina la seua mort 1914-1917
2on president: Puig i Cadafalch: 1917-1923
3er president: Argemí Sala: 1923-1925 -
-
-
de Mossèn Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll
-
-
de F:B Moll
-
-
ESQUERRES
-
-
A partir de l'EAC, tots els cossos policials de Cat van passar a dependre del Comissariat d'Ordre Públic.
Atribueix a l'Estat les competències extra i supracomunitàries -
Intel·lectuals i escriptors valencians accepten les normes de Fabra: Normes de Castelló
-
DRETES
-
ESQUERRES
-
Comença el 18 de juliol. S'aconsegeuix la paga extra.
-
Resistència: maquis
-
Detingut per GESTAPO alemana i afusellat a Montjuic
-
comença a ensenyar el català
-
-
-