-
Fa perdre a Catalunya les Institucions pròpies i prohibeix l'ús administratiu, judicial i escolar del català.
S'esmorteeix l'ús durant els s. XVIII i s. XIX. -
Reivindicació de l'ús del català com a llengua literària i de cultura.
Textos de Joaquim Rubió i "Oda a la Pàtria" (1833) de Bonaventura Carles Aribau. -
Moviment reivindicatiu del s. XIX més tard afegint-s'hi el catalanisme polític.
-
Ràpida mecanització, revolució industrial.
-
Pitjor rei d'Espanya.
Es troba malalt i crea la "Pragmatica Sanció" que aboleix la llei Sàlica (que prohibeix a les dones amb germans ser reines). Mor el 1833, quan Maria Isidre té 3 anys. -
-
Entre els Isabelins (liberals a favor d'Isabel) i els carlistes (absolutistes a favor de Carles). Absolutistes: "Déu, Pàtria i Rei", eren tradicionalistes, religiosos i defensaven les lleis pròpies.
-
Agrupació de treballadors d'oficis diversos que defensaven el dret d'associació, reducció de la jornada, millora dels salaris i la regulació del treball infantil.
(Vaga general) -
Moviment polític contra el centralisme uniformador: Bullangues i carlisme contra el centralisme incloses
(1835-43). -
Dimissió de Maria Cristina i nomenament d'Espartero (progressista) com a regent. El seu caràcter autoritari i política causen l'avançament de la majoria d'edat d'Isabel II, proclamant-se reina.
-
Anys convulsos (1840-68).
-
Propugna l'organització federal de l'estat i defensa la divisió de poders.
S'inicia amb el republicanisme d'Abdó Terrades (1840).
Crea el Partit Republicà Federal de Francesc Pi i Maragall. Signen el Pacte Federal de Tortosa. -
Sense recorregut...
-
Isabel al tron. Predomini dels moderats sota la direcció del general Narváez i la nova constitució moderada i centralista (1845) que restringia drets.
-
Nova constitució moderada i centralista (1845) que restringia drets.
-
Construcció d'una xarxa radial des de Madrid, comunicació directa de les zones més industrialitzades.
El ferrocarril esdevé indispensable. -
Cop d'estat del general (progressista) O'Donell.
"Pronunciamiento de Vicálvaro". La reina torna el poder a Espartero (progressisme). -
(Mentre els progressistes son marginats).
-
Crisi del govern d'Espartero, la reina confia en la "Unió Liberal", nou partit de centre d'O'Donell.
-
Dificultat per aconseguir cotó.
-
-
A causa de corrupció, autoritarisme i crisi econòmica.
-
Fou impulsada per progressistes, demòcrates i unionistes.
Almirall Topete i generals Prim i Serrano "¡Viva España con honor!"
Vencen a les tropes isabelines a la batalla d'Alcolea (1800 morts). El govern dimiteix i Isabel i Alfons (fill) marxen a l'exili.
Modernització econòmica i política basada en el liberalisme.
Rebuig de les forces conservadores (no volien perdre privilegis). -
Monarquia parlamentària + democràtica.
Amadeu I és rei per un curt període.
Intent d'un sistema bipartidista (1871-73)
Nova guerra carlina i abdicació del rei. -
-
4 presidents: Estanislau Figueras, Pi i Maragall, Salmerón i Castelar. Pretenien diverses reformes que per raons politicoeconòmiques no es van poder realitzar.
-
-
Inicia la restauració borbònica
-
Manifest que escriu Alfons XII quan és proclamat rei, posant-se al servei dels espanyols.
-
Caciquisme (coaccions i compra de vots), falsejament electoral i abstenció generalitzada.
Encasellat: Mètode de falsejament electoral. -
Conservadors: Antonio Cánovas
Liberals: Práxedes Sagasta
Defensaven la monarquia, la constitució, propietat privada, estat centralista i unitari.
(Resta de partits apartats del poder) -
Monarquia constitucional sense revoltes o pronunciaments militars que garantís els privilegis de l'oligarquia i un ordre social.
-
Drets i llibertats: Impremta, expressió, associació.
Divisió de poders: sobirania compartida corts + rei.
Vot censatari: Limitat (3%).
Catolicisme: Religió oficial i església a l'educació. Sorgeixen moviments polítics nacionalistes (Catalunya, País Basc i Galícia). -
Convoca el 2n congrès catalanista
-
Pretén apropar el catalanisme a la burgesia. S'aprova el memorial de greuges.
-
1r manifest polític unitari del catalanisme, aprovat al 2n congrés catalanista del centre català, presentat a Alfons XII que crítica el centralisme i demana una harmonització d'interessos. Desapareix per no atraure a la burgesia.
-
Mor sense descendència i amb la muller Ma Cristina d'Habsburg-Lorena embarassada del futur Alfons XIII.
-
Es signa el Pacte del Pardo (Madrid) on Cánovas del Castillo (partit conservador) i Sagasta (Partit liberal) acorden amb Ma Cristina mantenir el torn pacífic amb ella com a regent fins que Alfons XIII tingui la majoria d'edat. Perpetuen el poder i eviten intents de canvi carlistes i republicans.
-
Fundada per intel·lectuals conservadors precedents del Centre Català. Sintonitza amb la burgesia (conservadora) i defensa l'oficialitat del català, proteccionisme econòmic i política exclusivament catalanista.
-
Petició d'Autonomia de la Lliga de Catalunya.
-
Unió General dels treballadors (socialistes, marxistes).
-
Fou la 1a victòria del catalanisme.
-
Per Narcís Verdaguer i Canis i membres de la Lliga de Catalunya. Federació de tots els membres catalanistes. Base: Burgesia conservadora, professions liberals, petits propietaris rurals.
Objectiu: Propagació regionalisme i programa comú per tots els catalanistes. -
Bases per la constitució regional catalana (1a formulació d'Estatut d'Autonomia).
- Atribucions de poder a Catalunya
- Poder regional català, sobirania al govern interior, possessió de competències absolutes, oficialitat de la llengua, càrrecs públics exercits per Catalunya i restabliment d'institucions catalanes.
- Caràcter medievalitzant, tradicionalista.
-
-
-
-
"A causa" de l'enfonsament del cuirassat Maine.
Fou una ràpida derrota d'Espanya.
Es firma el Tractat de París. -
Segella la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico.
-
Derrota humiliant a la guerra de Cuba contra els EUA que evidencia la necessitat de canvi.
-
Cristina li atorga la confiança de formar govern (conservador), inicia polítiques reformistes: descentralització administrativa (creació d'impostos nous i pujada d'impostos de productes de 1a necessitat per sufragar els deutes de la guerra de Cuba). Mal acollit a Catalunya, es neguen a pagar la contribució trimestral ("Tancament de caixes"). L'estat decreta estat de guerra a Catalunya, l'alcalde, Doctor Robert, dimiteix i es torna a la normalitat. Impressió d'un govern central, autoritari.
-
Fracàs del 1r intent de regeneracionisme i trencament de la burgesia catalana amb els partits dinàstics de Madrid.
-
Humiliant derrota espanyola a la guerra de Cuba, endarreriment i necessitat de canvi radicals.
-
Un dels promotors del regeneracionisme fou Joaquín Costa. Maura (conservadors) i Canalejas (liberals): revolució des de dalt, reformes que no solucionen els problemes. Partits marginats republicans, socialistes i catalanistes: Mobilitzar l'opinió pública per renovar tot el sistema polític, econòmic i social. Intel·lectuals i literaris de la Generació del 98: propostes de Reforma/modernització econòmica i educativa.
-
Inicia la majoria d'edat d'Alfons XIII (16 anys), la 2a etapa de la restauració.
- Sistema polític en crisi
- Poques reformes regeneracionistes dels partits dinàstics (Maura i Canalejas)
- Caciquisme podrit i frau electoral
- Conflictivitat social i desigualtats
-
Per ajudar a la indústria i millorar la legislació laboral, busca reduir la precària situació dels treballadors (sobretot dones i nens).
-
Un grup de militars (300) assalta i crema la seu de la revista satírica Cu-Cut i del diari "La veu de Catalunya" arran d'una vinyeta que ironitzava les derrotes militars. El govern no castiga els fets, queixes d'Alfons XIII condueixen a suspendre les 2 publicacions, deixar estar als assaltants i elaborar la llei de jurisdiccions.
-
Comporta l'establiment d'un protectorat al Marroc.
-
-
Posa sota jurisdicció militar les ofenses contra l'exèrcit o la unitat de la pàtria (+ els símbols). Això certifica a l'exèrcit com a grup de pressió en la política (idees d'extrema dreta).
-
Generada per la unió de les forces catalanistes sota el rebuig per la llei de jurisdiccions. És una coalició que agrupa totes les forces polítiques catalanistes (carlistes, republicans federals, lliga regionalista) contra els republicans radicals de Lerroux (anticatalanistes) i els dos partits dinàstics monàrquics.
-
Pretenen acabar amb el caciquisme sense èxit.
-
President: Enric Prat de la Riba, seguit de Josep Puig i Cadafalch i, finalment, Alfons Sala, nomenat durant la dictadura de Primo de Rivera. Institució de govern que agrupa el pressupost i competències de les 4 diputacions (Bcn, Tarragona, Girona i Lleida). 1r organisme de poder català des de 1714, amb atribucions polítiques limitades (administratives).
Promou la llengua, ensenyament i cultura. Crea noves infraestructures, impulsa estudis professionals... -
Batalla contestada per tribus berbers (cabiles), derrota de les tropes espanyoles al barranc del llop. Per no perdre Melilla, Espanya envia tropes reservistes.
-
-
Revolta popular antimilitarista i anticlerical amb suport de socialistes, anarquistes i republicans (Bcn) resultat de totes les tensions acumulades, esclatant per l'enviament de reservistes. Fou esclatada per l'exèrcit amb repressió dura i repressió posterior encara pitjor. 5 execucions, una d'elles el pedagog lliurepensador Francesc Ferrer i Guàrdia (molt criticada).
-
-
Confederació nacional obrera.
-
Substitueix l'impost de consums per un de progressiu de rendes urbanes (queixes de les classes benestants). La llei de reclutament el fa obligatori en guerres, suprimint el sistema de quintes i la redempció en metàl·lic.
-
Comporta l'establiment d'un protectorat al Marroc.
-
Genera oposició berber, originant una guerra perpetua.
-
Espanya es manté neutral, millorant la balança econòmica amb la resta de països del món.
-
CNT i UGT convoquen vaga general revolucionària, exigint millores en les condicions laborals i de vida de les classes populars. El govern d'Eduardo Dato declara l'estat de guerra i esclafa la vaga en poques setmanes. Es fa evident la necessitat de reforma.
-
Industrials, burgesos i banquers, veient l'augment de poder dels sindicats obrers i negant demandes contracten a mercenaris armats per a atemorir als líders sindicalistes (de pallisses a assassinats a trets), a vegades amb ajuda de l'exèrcit, la policia i l'estat (llei de fugues: deixar anar un pres i matar-lo amb l'excusa que s'estava escapant). Alguns sindicalistes també contractaran mercenaris per defensar-se (300 morts, 80% sindicalistes i treballadors).
-
Una important vaga del moviment obrer català.
Inicia després de l'acomiadament injustificat de 8(?) treballadors d'una fàbrica, la vaga arriba a ser tan multitudinària que deixa a Bcn sense llum.
Es declara l'estat de guerra, la vaga es converteix en vaga general. Míting multitudinari (Plaça Espanya) i míting de Salvador Seguí (noi del sucre). En acabar, s'assoleix la jornada de 8 hores. -
-
Sistema canovista i partits dinàstics incapaços de reformar. Conflictivitat social, pistolerisme (fins i tot el president del govern, Eduard Dato, fou assassinat). Derrotes espanyoles al Marroc...
-
(No va arribar a tractar-se al parlament)
Demostra per estudis que l'aviació espanyola va emprar armes químiques contra la població civil rifenya. -
Amb la por que no arribes l'expedient Picasso al parlament i la crisi generalitzada, el general Primo de Rivera realitza un cop d'estat amb el consentiment de la corona i suport patronal d'alguns polítics conservadors i del PSOE.
Implanta la dictadura. -
Finalitza amb el desembarcament de 13.000 soldats a Alhucenas.
-
Primo desmantella institucions catalanes, tanca entitats i clausura el camp del Barça durant 3 mesos per "desafecto al patriotismo".
-
Després de ser presidida per l'anticatalanista Alfons Sala.
-
Ideat per Francesc Macià que pretén envair Catalunya des de França. Fracassa, però al judici a França, es torna al·legat contra la dictadura (heroi popular).
-
Acte de propaganda econòmica de règim (+busca atreure la burgesia catalana).
-
Dèficit comercial i devaluació de la pesseta.
-
Propicia el retorn gradual a la legalitat constitucional.
-
Oposició contra la dictadura en augment, la qual està sense suports rere la pèrdua de confiança d'Alfons XIII.
-
Signat per part de l'oposició reivindicant unes eleccions democràtiques i la instauració d'una república. Signant es comprometen a l'autonomia de Catalunya, el País Basc i Galícia.
-
Qui convoca eleccions municipals.
-
-
Espanya és una veritable democràcia, legalització dels partits polítics i sindicats.
Amnistía dels polítics pressos de la dictadura.
Dret de vot a les dones.
Elecció del president de la república cada 6 anys: El primer, Niceto Alcalá-Zamora. -
Govern republicà provisional d'Alcalá-Zamora.
Es ratifiquen en el càrrec de president i ministres del govern provisional. 1931-33: Política progressista i reformes modernitzadores -
- Militar
- Religiosa
- Agrària
- Social
- Reforma del poder de l'Estat
- Drets de les dones
-
Partit republicà nacionalista fundat i dirigit per Francesc Macià i Lluís Companys.
-
Cosa que no es compleix finalment, perquè la república espanyola no ho accepta.
-
De caire plebiscitari: etimologicament "preguntar al poble".
A les grans ciutats guanyen candidatures republicanes. -
Després de la victòria republicana a les eleccions a les grans ciutats.
-
És la redacció d'un Estatut d'Autonomia redactat al santuari de Núria i presentat al Parlament de Catalunya:
- Caràcter federal de la república
- Sobirania del poble de Catalunya
- Català com a llengua oficial
- Competències exclusives de la generalitat: en ensenyament, cultura, policia, dret civil, sanitat, obres públiques...
- Gestió d'Impostos directes dels contribuents
-
Guanya el republicanosocialisme
-
Protagonitzat per l'extrema esquerra anarquista, que desitjava canvis més radicals. Fou reprimit per les forces d'ordre públic.
-
-
-
Protagonitzat per l'extrema esquerra anarquista, que desitjava canvis més radicals. Fou reprimit per les forces d'ordre públic.
-
Manuel Azaña dimiteix per l'afer de Casas Viejas i es convoquen noves eleccions que donen la victòria a les dretes. La CEDA de Gil Robles és força majoritària.
Es provoca el fre a la reforma agrària, religiosa, amnistia als militars de la "Sanjurjada" i una reducció considerable del pressupost dedicat a educació. -
Amb l'oposició radical de l'esquerra, que temien el retorn de la monarquia o la implantació d'un règim polític feixista.
-
-
20.000 miners del carbó d'ideologia socialista i comunista realitzen una revolució armada ocupant les conques mineres d'Avilés i Gijon i poden en setge a Oviedo. Finalitza amb l'enviament de les tropes de Franco, una dura repressió (1000 morts obrers i 300 policia/soldats).
-
Coincidint amb la revolució d'Astúries, es convoca l'Estat català dins la República federal espanyola. El govern republicà no ho accepta i es realitza un enfrontament armat en què Companys es rendeix i el seu govern fou empresonat i condemnat a 30 anys, i l'estatut de Catalunya suspès.
-
Política de contrarevolució antireformista en què es modifica a constitució, restringeixen autonomies, aboleixen el divorci, negació a l'expropiació de terres... El sistema cau en descrèdit pels casos de corrupció (Estraperlo i Nombela).
-
Casos de corrupció que afectaren Alejandro Lerroux i la seva família. Tractaven de joc fraudulent als casinos i malversació dels fons públics.
-
Es reprenen les reformes del 1931 amb molta més empenta i iniciativa.
-
- Els nacionalistes conquereixen Toledo, Màlaga i Badajoz.
- No aconsegueixen envair Madrid
- Mola i Sanjurjo moren en un accident d'avió
- Francisco Franco es converteix en líder únic dels revoltats (l'octubre).
-
-
Front popular: coalició de partits republicans d'esquerra, PSOE, UGT, comunistes i alguns líders de la CNT amb un programa clarament progressista. Guanyen al Bloque Nacional, la coalició de republicans de dretes, monàrquics, tradicionalistes, però sense confegir una candidatura única.
-
Comença amb un 2n cop d'estat de Sanjurjo juntament amb Mola, que acaba esdevenint el que coneixem com a Guerra Civil.
-
- Els nacionalistes conquereixen tota la franja cantàbrica
- Succeeix el bombardeig de Gernika (26/4/1937).
- Els republicans fallen en la conquista de Belchite.
- Cau Astúries.
-
1r bombardeig a la població civil (125-250 morts) per part de la legió condor de les ajudes alemanes nazis.
D'aqui prové el quadre cubista de Picasso "Gernika". -
- Ocupen Terol, avancen per Aragó i arriben al Mediterrani.
- Per tal de recuperar terreny, els republicans realitzen una ofensiva (Batalla de l'Ebre) que es torna la batalla més llarga i cruenta de totes, acabant amb la derrota republicana (17.000).
-
Fomenta la marginació explícita de la llengua i cultures basca, gallega i catalana.
-
Promulgat sense cap legitimitat de democràcia per les corts.
-
- Ocupació de Catalunya
- Conflicte intern en què el president Negrín vol seguir amb la guerra i la resta volen una pau honorable amb Franco.
- Els franquistes aprofiten el conflicte per ocupar Madrid.
-
Desterra la democràcia liberal, Franco té el títol de Caudillo de España i concentra de manera unipersonal tots els poders. Unitat indissoluble espanyola, Falange Espanyola Tradicionalista y de las JONS com a únic partit permès i CNS Central Nacional Sindicalista com a únic sindicat.
-
-
-
-
Amb un total d'uns 500.000 morts.
-
-
46.000 voluntaris donen suport a l'exèrcit nazi a Rússia, acaba en fracàs.
-
Intenten donar una fictícia legalitat a Espanya.
Promulguen el Fuero del Trabajo i el Fuero de los Españoles sense cap legimitat de democràcia. -
Promulgat sense cap legitimitat de democràcia per les corts.
-
-
-
Implementen noves propostes econòmiques.
-
Busca incorporar Espanya al capitalisme internacional i amb major pes de la iniciativa privada. Proposta dels ministres vinculats a l'Opus Dei.
-
Noves propostes econòmiques després del fracàs de l'autarquia.
-
Fins al 1973. Augmenta la renda nacional, els sous i el poder adquisitiu. Menors diferències amb Europa. Creixen tots els sectors i això impulsa la modernització del país.
-
Fins al 1975, pretenen desenvolupar la indústria i disminuir els desequilibris entre les diferents regions.
-
Arran de la pujada de preu del petroli, frena el creixement econòmic en l'àmbit mundial i causa una forta inflació, empobriment de les classes treballadores i molt d'atur a Espanya.
-
Causada per la pujada del preu del petroli, causa la disminució d'exportacions, caiguda dels ingressos del turisme, augment de la inflació (20% anual), gran crisi industrial que comporta un augment de l'atur (20% a Catalunya el 1982). Les comarques industrials més tradicionals foren les més afectades (Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès).
-
(Juntament amb la ja existent Assemblea de Catalunya).
Aquesta englobava 11 partits demòcrates i antifranquistes de tot l'espectre polític. -
Necessitat de canvis profunds i pas a un sistema democràtic.
-
-
Realitza petits canvis cosmètics que no agraden ni a franquistes ni a l'oposició democràtica (socialistes, liberals, nacionalistes i comunistes).
-
A causa de la fusió de la Junta Democràtica i de la Plataforma de Convergència Democràtica. Coordinació Democrática exigia canvis.
-
-
Un reformista que va posar-se en contacte amb grups democràtics de l'oposició.
-
Proposada pel govern d'Adolfo Suárez i aprovada per referèndum. Reconeixia drets fonamentals de les persones, conferia potestat legislativa en exclusiva a la representació popular (parlament) i establia un sistema bicameral (congrés i senat) escollits per sufragi universal. Desmantellava les institucions franquistes "Llei Harakiri", però feia la monarquia constitucional no negociable, així com la sobirania única, i no exigia responsabilitats polítiques als franquistes amb crims de guerra.
-
Aplega forces polítiques amb representació parlamentària (a excepció d'AP). Malgrat les escasses competències, dicta la introducció de l'ensenyament obligatori del català al s. Educatiu i crea la comissió mixta de Traspassos Estat-Generalitat.
-
Per fer front a la crisi econòmica, arribant a un consens polític i social entre partits, sindicats i organitzacions empresarials. Pretenien un repartiment equitatiu dels costos de la crisi: Reforma i sanejament de l'economia
- Devaluació de la pesseta, control de la despesa pública, racionalitzar el consum d'energia i modernització salarial. Programa de modificacions jurídiques i polítiques:
- Reforma fiscal/tributària i nou marc de relacions laborals. -
Comporta tensions amb els franquistes i l'exèrcit.
-
Guanya UCD amb 165 diputats (sense majoria absoluta), a Catalunya surt PSC amb 15 escons. Hi havia:
Bloc de partits d'esquerra (PSUC-PCE+PSC/PSOE)
Bloc de centre dreta/dreta (UCD amb Adolfo Suárez)
Bloc d'extrema dreta (Alianza popular amb Manuel Fraga Iribarne) Es presentaren +150 partits legalitzats.
Procés accelerat per les tensions:
-crisi econòmica/atur
-Mobilitzacions socials
-Actes terroristes d'ETA, GRAPO...
-Fets de Montejurra, Vitòria i Atocha -
De caràcter constituent amb l'objectiu de crear una nova constitució democràtica amb consens polític.
-
Manifestació multitudinària pel retorn de l'Estatut de 1932 i el restabliment de la Generalitat de Catalunya.
-
Després que l'Assemblea de Parlamentaris Catalans sol·licités la restauració de la Generalitat, el retorn de l'exili de Josep Tarradellas, la derogació de la llei que abolia l'Estatut de 1932 i la constitució d'un govern tradicional, Adolfo Suárez hi posa ràpid remei.
-
Aprovada per les dues cambres (grup de diputats de totes les formacions amb representació al Parlament tret de PNV) i, seguidament, sotmesa a referèndum popular. Constitució de caràcter progressista, però ambigua.
-
L'Assemblea de Parlamentaris Catalans (integrada per tots els diputats i senadors) impulsa l'elaboració del nou Estatut, nominant una comissió de 20 parlamentaris per tal de redactar-lo. Les reunions es realitzaren a Sau. Fou ratificat per l'Assemblea de Parlamentaris i aprovat per les corts espanyoles. Finalment, sotmès a referèndum, guanyant el sí amb un 88% dels vots (amb una participació del 59,6%), només l'extrema dreta propugnava el "no".
-
Victòria de la UCD amb 186 diputats. Crisi de la UCD, es comença a dubtar el lideratge d'Adolfo Suárez, afectant les municipals del 79, guanyant esquerres a grans ciutats. A les de 1980 a Catalunya i País Basc UCD perd la meitat dels vots respecte a l'any anterior.
-
Uns 200 guàrdies sota el comandament d'Antonio Tejero irrompen al Congrés dels Diputats (Madrid) a la investidura de Leopoldo Calvo Sotelo com a successor de Suárez. Retenen als diputats, però fracassen, les imatges de violència desacrediten a Tejero i, aquest, no deixa entrar a Alfonso Armada, qui volia presentar-se com a nou president del govern. El discurs de Joan Carles I a la TV aquella nit censurant als revoltants i donant suport al règim constitucional posa fi al cop d'Estat.
-
Amb 202 escons, 48% dels vots, majoria absoluta.
Felipe González és elegit president i s'hi manté per 4 legislatures consecutives. Desenvolupen reformes polítiques modernitzadores i europeistes, lluiten la crisi econòmica, la racionalització de les administracions públiques i avancen cap a l'estat del benestar. -
Segueix amb la política continuista, sense frenar les crítiques internes de la UCD ni de l'oposició. Encara ho empitjora la incorporació d'Espanya a l'OTAN.
-
Rere la tensió i crítica al seu partit i la dimissió d'Adolfo Suárez, qui crea el CDS (Centro Democrático y Social), que debiliten la UCD.
-
PSOE canvia d'opinió i demana el "sí", així com Felipe González amenaçà de dimitir si sortia el "no". Els partits d'esquerres van fer campanya obertament pel "no", com el partit comunista o Herri Batasuna. Va guanyar el "sí" amb el 52% dels vots, el "no" va sortir a Canàries, Navarra, País Basc i Catalunya.
-
Entra en vigor el 01/01/1986. Aquest tractat era una prioritat del govern socialista i fou consensuat amb tots els partits. El procés d'adaptació fou difícil per la normativa del mercat europeu, que permetia un sanejament finances i adaptacions tecnològiques, però causà el tancament de moltes empreses i augmentà l'atur (protestes dels treballadors de siderúrgia i construcció naval).
-
Entre les forces democràtiques basques per neutralitzar els efectes polítics del terrorisme.
-
Que allarga l'escolarització obligatòria i gratuïta fins als 16 anys.
-
Causat per una recessió econòmica d'àmbit internacional, al que s'hi afegeix el coneixement públic de casos de corrupció que afectaven membres del PSOE i de l'existència d'una "guerra bruta" contra el terrorisme.
(Any de les olimpíades a Bcn) -
Grups armats vinculats a l'extrema dreta i la policia, que segrestaven i assassinaven a presumptes membres d'ETA. Els casos més coneguts foren el segrest de Segundo Marley (per error, sense relació amb ETA) i la tortura i assassinat de Lasa i Zabala (membres d'ETA).
-
Jose María Aznar és president del govern (sense majoria absoluta) amb suport de les formacions nacionalistes CIU, PNB i Coalició Canària. Govern de caràcter centralista, sense suport dels partits nacionalistes, centrat a fer front a la crisi econòmica (alta inflació i atur 23%), desenvolupa una gran privatització d'empreses públiques per recaptar diners suficients i reduir dràsticament la despesa pública, equilibrant els comptes de l'Estat.
-
Regidor del PP assassinat per ETA, cosa que provoca mobilitzacions per tot el país que el govern basc interpreta com a un front antinacionalista. (1998) Pretenia el Pacte de Lizarra o d'Estella, que inclou PNB, EA i l'esquerra abertzale.
-
Amb majoria absoluta. Polítiques recentralitzadores, restant competències a les autonomies. Signa amb PSOE el Pacte Antiterrorista (2000) i il·legalitza Herri Batasuna per no condemnar la violència.
-
Pretenia traspassar l'aigua del riu Ebre al riu Segura.
-
Per la imposició d'una reforma del subsidi de l'atur, que finalment va haver de retirar.
-
-
Com a resposta dels atemptats de l'11/09/2001 a Nova York i del suport del govern espanyol al costat dels EEUU i GB.
-
Aznar havent decidit no presentar-se a les eleccions després de 8 anys sent president del govern, ho traspassa a Mariano.
-
Els atemptats més greus de la història d'Espanya, 3 dies abans de les eleccions, un grup de terroristes abandonaren motxilles amb bombes en vagons de trens. Causaren 192 morts i 1800 ferits. Deixant també la campanya electoral molt afectada, ja que, a més, el govern del PP va atribuir l'incident a ETA, quan tots els serveis secrets mundials ho atribuïen al terrorisme jihadista d'Al-Qaeda.
-
Contra tot pronòstic, causat possiblement per l'atemptat anterior i la gestió d'aquest per part del govern del PP.