Història

  • Fi de la monarquia

    França va declarar la guerra a Àustria, amb la qual Prusia es va aliar. Tanmateix, la gent no volia seguir el legalisme de Petion; per aquest motiu, la secció de Cinquanta-Vint va afirmar el 8 d’agost que si no s’abolia la monarquia el mateix dia, les sirenes sonarien a mitjanit i atacarien el Palau de les Teuleries.
    Democràcia. A) República Democràtica a França (1793)
  • Convenció nacional

    Al mateix temps, es va decidir que els diputats de la nova convenció serien elegits per tots els francesos majors de 25 anys, amb el seu propi lloc de residència durant almenys un any, i la seva feina vivint de la fruita. Posteriorment, l'edat mínima per votar es va reduir a vint-i-un, mantenint vint-i-cinc com l'edat mínima per a l'elecció.
    Democràcia. A) República Democràtica a França (1793)
  • Rebuig de la monarquia de Habsburg

    Els hongaresos rebutjaren la monarquia dels Habsburg, la qual, per restablir la seva dominació, atià les diferències entre magiars i croats i demanà ajuda rus; la capitulació de Vilagos
    Democràcia. B) Revolució de 1848
  • Inici

    Període històric del Regne constitucional d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875. Aquesta etapa de la història espanyola es pot considerar un fet homòleg a la primavera dels pobles que visqueren les nacions europees; arribada, com molts altres fets o corrents, amb un cert retard a la península.
    Democràcia. D) Sexenni democràtic a Espanya
  • La I República

    Davant de tot el caos, els polítics republicans van aconseguir convèncer altres representants de substituir la República establerta el febrer de 1873. Republicans.
    Democràcia. D) Sexenni democràtic a Espanya
  • Presidència de Napoleó.

    La subsegüent repressió anorreà temporalment l’esquerra i facilità l’accés de Lluís Napoleó a la presidència.
    Democràcia. B) Revolució de 1848
  • Derrota

    La Comuna va ser derrotada finalment durant la Setmana Sagnant que va començar amb l’entrada de les tropes de Versalles a París el 21 de maig i va acabar amb les batalles finals al cementiri de Père-Lachaise el 28 de maig. Va durar 72 dies i hi van morir entre 10.000 i 30.000 parisencs.
    Democràcia. C) Comuna de París
  • Setmana "Sangrenta"

    Les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909. El detonant d'aquests fets va ser la mobilització de reservistes per ser enviats al Marroc, on el dia 9 de juliol havia començat la Guerra de Melilla.
    Democràcia. C) Comuna de París