-
NEIXEMENT
Va nèixer a Regne Unit -
CONTRATAT A LIVERPOOL
És contractat al port de Liverpool, al vaixell Windermeer, amb rumb a Nova Orleans. Al vaixell també pateix una dura travessia, que el porta a saltar a terra quant albiren Nova Orleans, sense esperar a cobrar els seus jornals pendents. -
COMENÇA LA SEVA CARRERA COM A PERIODISTA
En 1867 va entrevistar a la llegenda del salvatge oest Wild Bill Hickok -
CONTINUA LES SEVES EXPEDICIONS
En 1868 va acompanyar com a cronista a les tropes britàniques a Abissínia, en l'expedició que realitzaven els anglesos contra el Negus Teodoro II d'Etiòpia, més tard va emprendre expedicions a l'Imperi Otomà, visitant Grècia, Esmirna, Beirut i Alexandria; també és enviat a Espanya, on presencia la guerra carlina i assisteix a la caiguda de la reina Isabel II i aprèn un perfecte espanyol. -
PERIODISTA PERO A LA VEGADA EXPLORADOR
L'any 1869 a París, l'editor del New York Herald, James Gordon Bennett, li va encarregar la recerca de l'explorador i missioner David Livingstone, del qual no es tenia notícia des de feia alguns anys, però abans li encarrega que assisteixi com a corresponsal a la inauguració del canal de Suez, per després anar a Jerusalem, Constantinoble, Crimea i arribar a l'Índia a través del Caucas, l'Iraq i l'Eufrates. -
EN BUSCA DEL MISIONER
Després d'aquest periple Stanley va viatjar fins a l'illa de Zanzíbar el 1871 i va organitzar una expedició per localitzar el missioner escocès. -
VA TROBAR AL MISIONER
L'objectiu de l'expedició era el llogaret de Ujiji, al llac Tanganyika, on esperava localitzar Livingstone. El va trobar, greument malalt, el 10 de novembre de 1871. En el moment de la trobada va ser quan va pronunciar la cèlebre frase "El doctor Livingstone, suposo? -
UNA ALTRE EXPEDICIÓ
En 1874, el diari britànic Daily Telegraph i el nord-americà New York Herald, van finançar conjuntament una altra expedició al continent africà, una de les seves missions era resoldre l'últim gran misteri de l'exploració africana, el seguiment del curs del riu Congo fins al mar -
Period: to
LA SEVA EXPEDICIÓ AL CONGO
Va partir el 12 de novembre de 1874, de l'illa de Zanzíbar, a l'oceà Índic i després de 999 dies, el 9 d'agost de 1877, Stanley va arribar a Boma un lloc avançat portuguès a la desembocadura atlàntica del riu Congo. En el seu viatge va arribar als llacs Victòria i Tanganyika que va circumnavegar i va seguir cap al riu Lualaba per comprovar si continuava al riu Nil, com pensava Livingstone o cap a l'oest per continuar en el riu Congo. En l'expedició van partir 356 persones, de les quals només 114 -
PREPARATIUS DE LA SEVA ÚLTIMA MISSIÓ
L'última missió de Stanley en el continent africà va ser la de rescatar Mehmet Emin Bajá, un naturalista i físic alemany en greu perill de mort pels seguidors del Mahdi.En 1887, a su regreso a Londres para planificar la nueva expedición, Stanley pudo ver cómo su popularidad en Gran Bretaña se estaba recuperando. La nueva expedición volvió a batir el récord como la mayor y mejor equipada de la Historia, contando con un barco, el Advance, cuya carga sería transportada por 12 equipos de porteadores -
INICI DE LA MISSIÓ
El 21 de gener va partir d'Anglaterra i va arribar sis dies després al Caire, on li van comunicar l'última informació que manejava el govern anglo-egipci sobre el parador de Bajá i se'ls va permetre continuar sota pavelló egipci, tot i que es van mostrar contraris a la nova ruta a través del Congo. -
CADA VEGADA MÉS A PROP
. Van tornar a embarcar a Suez i després d'una breu parada a Aden, van arribar el 22 de febrer a Zanzíbar, inici de gairebé totes les grans expedicions europees al continent negre. Després de 3 dies de negociacions amb el sultà de Zanzíbar i el mercader i negrer Tippu Tip es va aconseguir un nou vaixell, el Madura, provisions i portadors suficients. L'acord amb Tippu Tip, molt criticat posteriorment a Europa, es comprometia a posar sota el seu comandament la regió de les Cataractes Stanley i ced -
DESESPERACIÓ
El 18 de març, després d'esborrar tot el sud d'Àfrica, l'expedició va arribar a Banana, a la desembocadura del Congo. Des d'allà van anar al port de Matadi i després fins Léopoldville. El progrés de l'expedició va ser lentíssim a causa de que va coincidir amb l'estació plujosa, i les provisions van escassejar aviat. En arribar a Léopoldville, Stanley va comprovar que la "flota" que Leopoldo li havia promès per remuntar al Congo, només es componia d'un vaixell, el Stanley. . Com evidentment no e -
JA TORNEN
L'encreuament de les denses selves d'Ituri va ser la part més difícil del viatge. Dels 389 homes que van deixar inicialment Yambuya, només 169 van aconseguir sobreviure a causa de les malalties, els combats amb els pigmeus i negrers àrabs i la pròpia severitat de Stanley. En els campaments àrabs de Ugarrowwa 's i Ipoto van haver de canviar gran part del seu armament i equips per provisions per poder continuar. Van continuar mentre el bosc anava sent substituït per prades fins arribar al llac Alb -
TROBAT L' OBJECTIU
La trobada amb Emin Bajá no va ser com s'ho havia imaginat. L'alemany, que vestia i actuava com un africà (de tal manera que havia enganyat a la població del llac Albert), no mostrava cap tipus de por o ansietat pels rebels sudanesos ni considerava que corregués per llavors cap perill o que li fes falta algun tipus de rescat; tot i així, va brindar de bon grau amb el xampany que Stanley s'havia portat per a tal esdeveniment des d'Europa i va donar tots els aliments necessaris als seus rescatador -
TORNAR A CASA
Allí encontró a Stairs, que había vuelto de Ungarrowwa's con sólo 14 supervivientes, junto a los hombres que había dejado en Bodo. Al iniciar el viaje de vuelta descubrió los Montes Ruwenzori, y prosiguió rumbo a Yambuya en busca de la segunda columna en que se había dividido la expedición, de la que no había recibido signos de vida desde hacía mucho tiempo. El 17 de agosto encontró a Bonny y un puñado de sus porteadores en Banalya, a 90 millas de Yambuya. Barttelot fue muerto de un disparo dura -
MORT
Va morir a Londres ab 63 anys
