-
Els Estats Generals - Reunió Versalles
Els Estats Generals eren assemblees convocades pel Rei de manera excepcional i a la qual acudien representants de cada estament: el clergat , la noblesa i els representants de les ciutats que disposaven d'consistori.
Aquests es reuneixen a Versalles, el 5 de maig de 1789, on el Tercer Estat es nega a l'acord de vot per estament, i decideix abandonar la sala, i quedant en evidència el conflicto entre el rei i la burguesía, que decideix constituir-se en Assemblea Nacional Constituent. -
Period: to
La monarquia parlamentària
-
El jurament del joc de la pilota
Compromís d'unió presentat entre els 578 diputats del Tercer Estat per a no separar-se fins a dotar a França d'una Constitució fent front a les pressions del rei de França Lluís XVI.
La guàrdia va impedir que els diputats del tercer estat es reunissin allá. Els diputats llavors es van reunir a la sala del jeu de paume de Versalles. Amb l'ajuda del diputat Jean-Joseph Mounier, -
La presa a La Bastilla
La presa a La Bastilla, era una poderosa fortalesa utilizada com a pressó de l'estat, símbol de l'autoritat arbitrària de la monarquia absoluta. El 14 de juliol de 1789 milers de treballadors parisencs armats van prendre el lúgubre edifici, que en aquells dies només custodiava a set presoners. Va ser el primer pas cap a la Revolució francesa, que ja no es detindria fins a acabar amb la monarquia francesa i conduir al rei, Lluís XVI, i a la seva família a la guillotina. -
La Gran Por
Després del 14 de juliol, els camperols van deixar de pagar els impostos senyorials. Aleshores es va propagar el pànic entre els camperols, que van assaltar castells senyorials, van cremar-ne les escriptures de propietat i van exigir l’abolició dels drets senyorials.
El 12 d’agost tots els habitants de la regió van acudir a la Cambra de l’anomenat Dom Prieur, van entrar en els arxius, d’on van agafar tots els títols i papers i els van transportar tot al pati de l’abadia i li van calar foc. -
La declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà
Text votat per l’Assemblea Constituent francesa.
Proclamava la igualtat de tots els homes i també els seus drets naturals i inalienables. Declarava la preeminència de la sobirania de la Nació, instaurava la llibertat d’opinió, d’impremta i religiosa, establia la separació de poders i insistia en la inviolabilitat del dret de propietat.
Utilitzada com preàmbul de la Constitució francesa de 1791, té gran influència en els moviments revolucionaris d’alliberament de l’absolutisme. -
El trasllat del Rei a les Tulleries de París
La indecisió de Lluís XVI davant dels fets de la Revolució havia estat una de les causes que s'hagués obligat la família reial a traslladar-se des del Palau de Versalles al Palau des Tuileries a París, després que s'hagués organitzat una marxa sobre Versalles. D'ençà d'aleshores, Lluís XVI havia quedat com emocionalment paralitzat, i començà a permetre a Maria Antonieta la presa de decisions polítiques importants. Així, el rei va accedir a intentar la fugida seguint el consell de la reina. -
La fugida de Varennes
Cap al vespre, sortí de París un carruatge on hi viatjaven la Marquesa de Tourzel, acompanyada per Elisabet, germana del rei, Maria Antonieta i Lluís XVI mateix, disfressats de criats, i els infants reials. A causa de tota una sèrie d'errors, la comitiva fou aturada quan Lluís XVI fou reconegut a Varennes, un poble controlat pels revolucionaris.
Lluís XVI i la seva família foren posats sota arrest domiciliari. Va créixer el sentiment republicà, ja que el rei havia perdut tota credibilitat. -
Period: to
La república democràtica
-
La declaració de guerra
Hi havia diferències ideològiques entre França i les potències monàrquiques d'Europa, i els francesos es van anar preocupant per l'agitació produïda pels nobles exiliats.
Al final, va ser França qui va declarar la guerra a Àustria, Dumouriez va preparar una invasió immediata dels Països Baixos austríacs, on esperava obtenir el suport popular contra el domini austríac.
No obstant això, la Revolució havia desorganitzat l'exèrcit, i les forces mobilitzades eren insuficients per a una invasió. -
L'aixecament del 10 d'agost del 1792
Les masses van assaltar el Palau de les Tullerías, i l'Assemblea Legislativa va suspendre les funcions constitucionals del rei. Aquesta va acabar convocant eleccions. El nou parlament va abolir la monarquia i va proclamar la República.
El govern va passar a dependre de la Comuna insurreccional. Aquesta situació va persistir fins al 20 de setembre de 1792, en què es va crear un nou cos legislatiu denominat Convenció, que de fet es va convertir en el nou govern de França. -
L'assalt al Palau de Les Tulleries
La jornada del 10 d'agost de 1792 va ser una insurrecció, durant la Revolució francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, per la qual cosa també és coneguda com la «segona revolució». El fet principal va ser l'assalt del palau de la Tullerías pels insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans-*culottes de París, juntament amb les tropes «federades». -
La victòria de Valmy
La batalla de Valmy es va desenvolupar durant les Guerres Revolucionàries Franceses, al voltant del poblat de Valmy al nord de França.
L'exèrcit francès del Nord, i l'exèrcit francès del Centre van detenir l'avanç de l'exèrcit prussià.
Malgrat les poques baixesi dels inconclusos resultats tàctics, Valmy va ser considerada com una batalla de gran importància en l'esdevenir històric francès, perquè una derrota francesa hagués propiciat la fi de la Revolució francesa. -
El juidici al rei
Lluis XVI de França va ser executat a la Plaça de la Revolució, on ja guillotinat, el poble va cridar: "Viva la República!" i van començar a entonar «La Marsellesa».
El rei va suportar tot això amb un componiment i una fermesa que va sorprendre a tots els espectadors. Esaven convençuts que va treure la seva fortalesa dels principis de la religió, dels quals ningú semblava més convençut i afectat que ell -
La Constitució de 1793
La nova Constitució de 1793 estableix que França és una República democràtica de sufragi universal masculí i amplia els drets reconeguts pel decret de drets anterior: abolició de l’esclavitud, assistència estatal a la vellesa, dret al treball, a l'associació, ensenyament gratuït i obligatori...
Però no va estar mai en vigor perquè davant la inestabilitat política provocada per la guerra i l’oposició anti-governamental es va suspendre al delegar la Convenció. -
Dictadura jacobina
Va comenzar degut a la inestabilitat política provocada per la guerra, es va suspendre al delegar la Convenció els seus poders a un govern provisional, el Comité de Salut Pública que, davant la sèrie de problemes esmentats (als que cal afegir la crisi econòmica).
I acaba sent una dictadura personal de Robespierre, que com a dirigent del govern excepcional, concentra en les seves mans els poders executiu, legislatiu i judicial -
9 Termidor-Caiguda de Robespierre
El jacobí Maximilien Robespierre era el membre més destacat i popular del Comitè de Salvació Pública, l'òrgan suprem del «govern revolucionari» que exercia el poder en la República Francesa per delegació de la Convenció Nacional. En la tarda del 9 de termidor va ser acusat de «tirania» i detingut per ordre de la Convenció juntament amb els seus aliats Louis Saint-Just i Georges Couthon, Philippe François Joseph Le Bas i el seu germà menor Augustin Robespierre. -
10 termidor-Caiguda de Robespierre
Maximilien Robespierre i els seus aliats van ser alliberats per la Comuna de París en la tard-nit del 9 de termidor. En la matinada de l'endemà, 10 de termidor, van ser capturats per les forces de la Convenció que van assaltar el Hôtel de Ville de Paris. En haver estat declarats hors la loi («fora de la llei») van ser guillotinats sense judici aquesta mateixa tarda. El 9 i 10 de Termidor es va convertir així en una de les dates clau de la Revolució Francesa.
