-
Quan a començar la civilització romana. -
-
Amb el temps, el descontentament davant la dominació etrusca va augmentar i, com a conseqüència, l'any 509 aC es va produir una gran revolta popular. Aquesta revolta va provocar l'expulsió de l'últim rei etrusc —Tarquini «el Superb»— i la instauració de la República. -
-
Durant la República, Roma va assolir una gran expansió territorial. Es va imposar sobre els pobles de la península Itàlica, ja que van vèncer els gals, els llatins i els grecs del sud (segles iv i iii aC).
-
La Primera Guerra Púnica va ser la primera de les tres guerres púniques entre la República Romana i Cartago pel domini del Mediterrani. Durant 23 anys, les dues potències van lluitar per la supremacia a la zona. -
Al final de la tercera guerra púnica, i després de dècades de conflicte, Roma va conquerir totes les possessions cartagineses i va arrasar la ciutat de Cartago, la seva capital, de manera que la facció cartaginesa va desaparèixer de la història. -
Nascut sota el nom de Cayo Octavio (Gaius Octavius), va ser adoptat pel seu oncle avi Juli Cèsar en el seu testament de l'any 44 a. C. El 27 a. C. el Senat va concedir a Octavio usar el cognomen de «Augusto», i per tant es va convertir en Emperador Cèsar Augusto (Imperator Caesar Augustus). -
-
Duran l'Inperi Traga es quan i va haver l'expansió del territori mes gran.
-
L'edicte de Milà fva ser un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes. L'edicte anava dirigit al Prefecte del Pretori, i va ser publicat el març del 313. -
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre.
