-
El 4 de setembre de l’any 476 es produí la caiguda de l’Imperi d'Occident. La caiguda de l'mperi romà d'occident va ser el període de declivi de l'Imperi romà d'Occident en què va perdre l'autoritat d'exercir el seu domini i el seu vast territori va ser dividit en nombroses entitats polítiques successores. -
Es va caracteritzar per la convivència en tensió, encara que també en un relatiu equilibri, de 3 grans espais diferenciats políticament i ideològicament: l'Europa cristiana llatina, en què va predominar un sistema polític, social i econòmic conegut com a feudalisme; l'Imperi bizantí, continuació del que ...
-
La batalla de Vouillé va ser una batalla decisiva pel control de la Gàl·lia entre visigots i francs ocorreguda a la primavera de 507. Es va lliurar a les marques septentrionals del territori visigot, a Vouillé, prop de Poitiers. -
Justinià I, emperador romà d'Orient i màxima figura de l'imperi bizantí, conegut com “El gran” o “l'últim emperador romà”, va ser qui va lluitar per reformar l'imperi romà arrabassant als bàrbars els territoris del seu govern que havien ocupat a Occident . -
Després d'un llarg recorregut per tot Europa, els visigots es van assentar finalment a Espanya als segles V i VI. El seu regne, amb capital a Toledo, va representar el primer intent d'unitat política de la península Ibèrica i es va mantenir fins a l'arribada dels musulmans a principis del segle VIII. -
El naixement del nabí (profeta) Mahoma va tenir lloc a la Meca el dia 12 de Rabíu a l'Awwal, tercer mes de l'any lunar, sent el mateix dia de la seva arribada a Medina en la seva hègira des de la Meca i el mateix dia de la seva mort a Medina. -
La conquesta del regne visigot per dirigents musulmans del Califat omeia va ser un procés llarg, que va durar quinze anys, del 711 al 726, en què es va arribar a prendre la península ibèrica i part del sud de l'actual França; si bé el que era el territori peninsular del regne estava ja conquerit el 720, després de deu anys de l'inici de la conquesta. -
A l'octubre de l'any 732 dC, un exèrcit a les ordres del valí d'Al-Àndalus es va trobar cara a cara amb els francs al comandament de Carlos Martel. La batalla de Poitiers ha estat considerada com l'episodi decisiu que va frenar l'expansió de l'Islam a Europa durant segles fins a l'arribada dels otomans. -
La nit del 25 de desembre de l'any 800, Carlemany, rei dels francs, va ser coronat emperador romà pel Papa Lleó III a la Catedral de Sant Pere, convertint-se en un dels sobirans més poderosos del seu temps. Carlemany (aprox. 747-814) havia partit a Roma el novembre de 799. -
Signat el 843, va consistir la divisió de l'Imperi Carolingi entre els fills de Ludovico Pío: Carlos el Calvo, Lotari I, posseïdor de la corona imperial i Luis el Germànic. -
Aquesta època ve marcada per dos canvis fonamentals: Consolidació del poder real. Sobre els senyors feudals, gràcies al suport dels burgesos i les ciutats, a canvi de privilegis. Parlaments. Assemblees polítiques de representants de noblesa, clergat i ciutats.
-
La Corona d'Aragó és la formació política nascuda de la unió el 1137 entre el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, establerta mitjançant el matrimoni de Petronila, filla i hereva de Ramiro II, rei d'Aragó, i de Ramon Berenguer, comte de Barcelona. -
La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madîna Mayûrqa va caure el desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més. -
En esdevenir Ferran III en rei de Lleó després de la mort d'Alfons IX de Lleó, les Corts de Lleó i de Castella es van fondre, moment el que es considera que sorgeix la Corona de Castella, formada per dos regnes: Castella i Lleó, així com taifes i senyorius conquerits als àrabs -
S'anomena baixa Edat Mitjana el període que va des del segle XI fins al XV. ... La Plena Edat Mitjana, del segle XI al XIII, quan acaba l'època fosca dels saquejos i les invasions i comença una època d'assentament i desenvolupament; I la Crisi de l'Edat Mitjana durant els segles XVI i XV.
-
La pesta negra o mort negra va ser la pandèmia de pesta més devastadora de la història de la humanitat, que va afectar Euràsia al segle XIV i que va assolir un punt màxim entre 1347 i 1353. -
La llarga lluita entre els otomans i l'Imperi bizantí va concloure el 29 de maig de 1453, quan Constantinoble va ser conquerida per les tropes de Mehmed II al final d'un dels setges més grans de la història. El fet va marcar la fi de l'Edat Mitjana i va produir una gran commoció a la cristiandat. -
El regne nassarita de Granada seria el darrer estat musulmà de la península ibèrica, l'antiga al-Àndalus. El seu últim rei va ser Muhammad XII (conegut com Boabdil el Noi), enderrocat pels Reis Catòlics, que es va veure obligat a rendir Granada el 2 de gener de 1492.