-
La gloriosa història de l'Imperi romà d'Occident va arribar al final l'any 476, quan Odoacro, un cabdill bàrbar, va destituir el jove emperador Ròmul August i va assumir el govern d'Itàlia. El 410 les tropes del visigot Alarico van saquejar Roma, causant una commoció general a tot l'Imperi. -
Invasions dels pobles Germanics
Caiguda de l'imperi Roma
Trancament de l'imperi Roma
Imperi d'Occident creacio de l'imperi bizanti
Imperi dOrient formacio de monarquies i germaniquescreament del feudalisme
Cristiandat a Europa
Naixament d'Arabia que va conquistar AL Andalus -
La batalla de Vouillé va ser una batalla decisiva pel control de la Gàl·lia entre visigots i francs ocorreguda a la primavera de 507. Es va lliurar a les marques septentrionals del territori visigot, a Vouillé, prop de Poitiers -
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I.
El regnat de Justinià destaca pel seu ambicioso projecte de restauració de l'Imperi Romà. -
El Regne visigot de Toledo va ser fundat després de la derrota dels visigots a la batalla de Vouillé a mans dels francs, cosa que els va obligar a desplaçar-se amb la seva població a Hispània, i de la Gàl·lia només van conservar l'extrem occidental de la Narbonense, conegut com Septimania, posant fi així al regne visigot de Tolosa. -
Va néixer en una família pobra de la noble tribu de Quraish. Als sis anys va quedar orfe i va ser recollit pel seu oncle Abu Talib, a qui va acompanyar en els viatges de comerç. Mahoma o Muhàmmad, de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials. -
En el 711 superen el estret de Gibraltar i aconsegueixen arribar a la península ibèrica. Els musulmans són detinguts a la batalla de Covadonga l'any 722 a Covadonga, Astúries ia la batalla de Poitiers, el 732 a Poitiers, França -
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman Abd Allah al-Gafiqi. -
Carlemany és coronat emperador pel Papa Lleó III, el 25 de desembre de l'any 800. ... Un moment clau en la història del vell continent que va tenir lloc a Roma la nit de Nadal del 800 dC. -
El Tractat de Verdún va ser al 843 entre Lotario, fills de Ludovico Pío i néts de Carlemany, a la localitat francesa homònima -
Concisolacio del feudalisme:Es va crear una societat estatmental i servitutd.
Produccio Agricole:
Creacio de les ciutats
Aparicio de l'art romanic, art gotic -
La formació de la Corona té el seu origen a la unió dinàstica entre el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona. Davant d'aquest fet insòlit, els habitants de Navarra, que en aquell moment formava part de les possessions del rei d'Aragó, van proclamar rei García V Ramírez i es van separar definitivament d'Aragó. -
La conquesta per als regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231. La ciutat de Madina Mallorcaa (actual Palma de Mallorca) va caure al desembre del primer any, però la resistència musulmana a les muntanyes va durar dos anys més. -
Ferran III el Sant va rebre de la seva mare Berenguera de Castella el 1217 el Regne de Castella i del seu pare Alfons IX de Lleó el 1230 el de Lleó. -
Disminuicio de poblacio per la peste negra i malalties aparts
Crisis economica perque no hi havia casi produccio agricola
Conflictes politics i cocials guerres , reboltes pageses -
La pesta negra va ser la pandèmia de pesta més devastadora de la història de la humanitat, que va afectar Euràsia al segle XIV i que va assolir un punt màxim entre 1347 i 1353. El 1347 arribà a Sicília i des d'allà passà a Gènova; el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. -
El regne nassarita de Granada seria el darrer estat musulmà de la península ibèrica, l'antiga al-Àndalus. El seu últim rei va ser Muhammad XII (conegut com Boabdil el Noi), enderrocat pels Reis Catòlics, que es va veure obligat a rendir Granada el 2 de gener de 1492.