Img 20211119 181353

Fets histórics de l'edad mitjana

  • La caiguda de l'imperi Roma
    476

    La caiguda de l'imperi Roma

    La caiguda de l'imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Aquest fet s'ha considerat la fita inicial de la categoria cronològica que anomenem Edat Mitjana.
    L'emperador romà Ròmul Augústul, fou deposat pel rei germànic Odoacre
  • Period: 476 to 1000

    Alta edad mitjana

    Grans invasions dels pobles germànics.
    Caiguda de l'Imperi romà.
    Fraccionament de l'Imperi en dues grans unitats:
    Imperi d'Orient: creació de l'Imperi Bizantí
    Imperi d'Occident: formació de monarquies germàniques, origen del feudalisme (els nobles enforteixen el seu poder), ruralització de la societat i establiment de la cristiandat a Europa.
    Naixement a la península d'Aràbia d'una nova religió, l'Islam, que va formar un imperi que va arribar a conquerir la península Ibèrica (Al-Àndalus).
  • LA BATALLA DE VOUILLÉ
    507

    LA BATALLA DE VOUILLÉ

    La batalla de Vouillé va ser una batalla decisiva de la Gàl·lia entre visigots i francs ocorreguda a la primavera de 507. Es va lliurar a les marques septentrionals del territori visigot, a Vouillé, prop de Poitiers.
  • L'inici de l'imperi Justina
    527

    L'inici de l'imperi Justina

    El regnat de Justinià destaca pel seu ambiciós projecte de restauració de l'Imperi Romà.
    Aquesta ambició era expressada en la recuperació parcial dels territoris de l'Imperi Romà d'Occident, incloent-hi també la ciutat de Roma i alhora, potser de major transcendència a llarg termini, en la reescriptura uniforme del dret romà, el Corpus Iuris Civilis , que és encara la base de dret civil en mudas estats moderns.
  • Creació del regne Toledo
    554

    Creació del regne Toledo

    El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona, i en els darrers a Narbona i altres ciutats de Septimània (després de la invasió àrab del 711).
  • Fi del imperi Justinià
    565

    Fi del imperi Justinià

    Va morir el 14 de novembre de 565 ​ho va succeir al tron ​​Justino II, fill de la seva germana Vigilantia i casat amb Sofia, la neboda de l'emperadriu Teodora. Va morir el 14 de novembre de 565 sense descendència. ​Ho va succeir al tron ​​Justino II, fill de la seva germana Vigilantia i casat amb Sofia, la neboda de l'emperadriu Teodora. El cos de Justinià va ser enterrat en un mausoleu a l'Església dels Santos
  • Neixament de Mahoma
    570

    Neixament de Mahoma

    Mahoma va néixer a la Meca el 26 d'abril de a Medina el 8 de juny de 632. Muhammad, Mohammed o Mahomet, profeta àrab fundador de l'islam. D'acord amb la religió musulmana, Mahoma és considerat «el segell dels profetes», perquè és l'últim d'una llarga cadena de missatgers enviats per Déu per actualitzar el missatge que, segons l'islam, seria en essència el mateix que haurien transmès els seus predecessors, entre els quals es comptarien Ibrahim (Abraham), Musa (Moisès) i Isa (Jesús).
  • L'Islam arriba a la península ibérica
    711

    L'Islam arriba a la península ibérica

    L'islam és una religió que es va estendre a la península ibèrica des del segle VIII amb la conquesta omeia fins a la seva prohibició a mitjans del segle XVI per la Corona de Castella i l'expulsió dels moriscs el 1609.
  • Batalla de Poitiers
    732

    Batalla de Poitiers

    La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí d'Al-Àndalus Abd ar-Rahman ibn Abd Allah al-Gafiqi. Durant la batalla, els francs van derrotar a l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort.
  • Carlemany es coroat emperador
    800

    Carlemany es coroat emperador

    El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
  • Tractat de Verdun
    843

    Tractat de Verdun

    El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
  • Period: 1001 to 1300

    Plena edad mitjana

    Consolidació del feudalisme, organització d'una societat estamental basada en les relacions de vassallatge i servitud.
    Augment de la producció agrícola.
    Creació i creixement de les ciutats i la burgesia (artesania i comerç)
    Aparició de l'art romànic i el primer gòtic (monestirs, abadies i universitats).
  • Es forma la Corona d'Aragó
    1162

    Es forma la Corona d'Aragó

    El 1137, Ramiro II, rei d'Aragó, signava les esponsals de la seva filla Petronila, que comptava amb un any d'edat, amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el matrimoni no es va celebrar fins al 1151. S'unien així, o, més ben dit, es "confederaven" així el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, ​​perquè els dos estats conservaven la seva autonomia, de manera que el català no es va titular mai rei d'Aragó.
  • Conquesta de Mallorca
    1229

    Conquesta de Mallorca

    La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
  • Es forma la Corona de Castella
    1230

    Es forma la Corona de Castella

    La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.Ferrando al segle III el Sant va unificar de manera definitiva sota una mateixa corona els regnes de Lleó i de Castella el 1230
  • Period: 1301 to 1453

    Baixa edad mitjana

    Disminució de la població a causa de la pesta i altres malalties.
    Greu crisi econòmica per la caiguda de la producció agrària i la disminució del comerç.
    Conflictes polítics i socials molt generalitzats: guerres entre les monarquies i nombroses revoltes pageses.
  • Peste negre
    1348

    Peste negre

    La pesta negra o mort negra va ser la pandèmia de pesta més devastadora de la història de la humanitat, que va afectar Euràsia al segle XIV i que va aconseguir un punt màxim entre 1347 i 1353.La pesta és causada pel bacteri Yersinia pestis. Els rosegadors, com les rates, porten aquesta malaltia. Es propaga per mitjà de les puces. Les persones poden contraure la pesta quan són picades per una puça que porta el bacteri daquesta malaltia a partir dun rosegador infectat.
  • La caiguda de Constantinoble
    1453

    La caiguda de Constantinoble

    La caiguda de Constantinoble en mans dels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Romà d'Orient i de la cultura clàssica.
    Just abans de la conquesta turca, Constantinoble era una capital sense país: l'Imperi Romà d'Orient, que antigament s'estenia des de Pèrsia fins als Alps, i també pels deserts d'Àsia, havia quedat reduït al clos de les muralles de la ciutat
  • Fi de l'últim regne Musulmà
    1492

    Fi de l'últim regne Musulmà

    va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis , que avui es coneix com a Albaicín i Alcazaba, i Gharnata al pujol del davant, que era més aviat un barri d'Iliberis. Els àrabs van anomenar aquest lloc Gharnata al-Yahud.