FETS HISTÒRICS

By dasha22
  • Period: 10 to 1248

    Regnes de Taifes

    Les taifes eren els petits nuclis polítics i militars en què va ser destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031. Es van acabar convertint en estats independents, coneguts amb el nom de regnes de taifes.
  • Period: 27 to 395

    Imperi romà

    Imperi de l'antiguitat que es va dividir en Imperi romà d'orient i occident.
  • Divisió de l'Imperi
    395

    Divisió de l'Imperi

    Teodosi divideix l'Imperi per facilitar la defensa.
  • Edicte de Milà
    395

    Edicte de Milà

    És l’autorització de la pràctica del cristianisme.
  • Period: 395 to 476

    Imperi romà d'occident

    Era un dels Imperis que Teodosi va dividir. El poble era pobre i dèbil.
  • Period: 395 to 476

    Imperi romà d'orient

    Era un dels Imperi que Teodosi va dividir. El poble era ric i poblat.
  • Period: 395 to 1453

    Imperi Carolingi (Bizantí)

    Era un terme que utilitzaven per referir-se al regne franc. Van dominar la dinastía carolíngia desde el segle VIII fins al IX.
  • Period: 409 to 1453

    Regne Visigot

    Eren un poble germànic que estaven a l’ altra banda que els Ostrogots.
  • Caiguda de l'Imperi romà d'ocident
    476

    Caiguda de l'Imperi romà d'ocident

    Teodosi va dividir L’Imperi en occident i orient. El d’ orient era ric (Arcadi), però el d’ occident era pobre i dèbil (Honori). El d’ occident era dèbil i no van poder defensar les seves fronteres.
  • Period: 496 to 732

    Regne franc (dinastia merovíngia)

    Quan clodoveu surt victoriós de la batalla de Vouillé, comença la dinastia Merovíngia que acabarà amb l’Imperi Carolingi.
  • Batalla de Vouillé
    507

    Batalla de Vouillé

    Els francs s’ enfrontaven als visigots per tenir més territori i van aconseguir retallar la frontera fins als Pirineus.
  • Codi de Justinà
    528

    Codi de Justinà

    Es va fer per establir lleis del emperador Justinià
  • Conversió dels visigots al cristianisme
    587

    Conversió dels visigots al cristianisme

    Teodosi converteix el cristianisme en la religió oficial.
  • Period: 632 to 661

    Califes electes

    Van completar la unificació d’Aràbia.
  • Liber lludiciorum
    654

    Liber lludiciorum

    Recull de lleis dels visigots
  • Period: 661 to 670

    Califat Omeia

    Forma de govern de l’ Imperi islàmic on el successor del profeta era la màxima autoritat política, militar i religiosa.
  • Batalla de Guadalete
    711

    Batalla de Guadalete

    Els musulmans aconsegueixen entrar pel sud de la península i invaïr el regne visigot.
  • Period: 718 to 756

    Emirat dependent

    Una vegada controlat el territori, que els musulmans van anomenar Al-Andalus, el van convertir en una província o emirat dependent del califat omeia de Damasc.
  • 722

    Batalla Covadonga

    Va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria.
  • Batalla de Poitiers
    732

    Batalla de Poitiers

    Els musulmans segueixen pujant volen invadir el regne franc enfrentant-se a les tropes de Carles Martell, en el qual Carles aconsegueix parar-los i que retrocedeixin cap a la península Ibèrica.
  • Period: 750 to 1055

    Califat abbàssida

    Les division sinternes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califa.
  • Batalla Alameda
    756

    Batalla Alameda

    La batalla de Alameda va formar part de l'estebliment per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil d'un emirat omeia independent del Califat de Damasc a la península Ibèrica.
  • Period: 756 to 929

    Emirat independent

    Quan es van trencar els víncles polítics amb el califat de Bagdad, es va proclamar emir independent de Còrdova amb el nom d'Abderraman I.
  • Mesquita de Còrdova
    785

    Mesquita de Còrdova

    La mesquita de Còrdova, va ser convertida el segle XIII en la catedral de Còrdova, és el monument més important de l'art andalusí. La mesquita va ser construïda entre el 785 i el 788 durant el regnat d'Abd-ar-Rahman I a partir d'una església cristiana del segle V, la basílica de Sant Vicenç Màrtir, a la ciutat andalusa de Còrdova.
  • Abderraman III és proclamat Califa
    929

    Abderraman III és proclamat Califa

    Abd-ar-Rahman es proclamà califa l'any 929 i va trencar tots el lligams amb el califat de Bagdad. A més va ser reconegut com a cap espiritual pels musulmans del nord d'Àfrica amb el títol d'amir al-muminin i el lakab d'Al-Nasir li-dini Ilah. Així va néixer el califat de Còrdova, el període de més esplendor de l'Àndalus.
  • Period: 929 to 1031

    Califat de Còrdova

    El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
  • Divisió Califat Granada
    1031

    Divisió Califat Granada

    Abd Allah va ser un sobirà, culte i ja molt arabitzat. Va haver de fer front a les incursions dels castellans d’Alfons VI que després d’ocupar Alcalà la Real, l’obligaren al pagament de paries.
  • Cisme d'Orient
    1054

    Cisme d'Orient

    L’esglèsia es divideix en l’esglèsia Catòlica Apostòlica Romana i l’Esglèsia catòlica ortodoxa
  • Giralda de Sevilla
    1184

    Giralda de Sevilla

    La torre, antic minaret de la mesquita almohade de Sevilla, està constituïda per diversos cossos diferenciats, encara que perfectament units, mostrant un exemple perfecte de la riquesa del gresol de cultures existent en la ciutat. El cos musulmà és el més antic, va ser construït el 1184 per ordre d'Abu Yaqub Yusuf. Per a la seva construcció, tal com es pot apreciar en la seva base, es van emprar les restes d'alguns edificis i cadirats romans.
  • Batalla de la Navas de Tolosa
    1212

    Batalla de la Navas de Tolosa

    La batalla de Las Navas de Tolosa fou el resultat de la croada que van organitzar el rei Alfons VIII de Castella, l'arquebisbe de Toledo Rodrigo Jiménez de Rada i el papa Innocenci III quan es van assabentar que l'exèrcit berber organitzat pels almohades i els reis de taifes havia desembarcat a la península Ibèrica i es dirigia a la conquesta dels regnes cristians.
  • Alhambra de Granada
    1238

    Alhambra de Granada

    L'Alhambra és una ciutat palatina andalusí situada a Granada. Es tracta d'un ric palau i fortalesa que allotjava al monarca i la cort nassarita del Regne de Granada.
  • Caiguda Taifa de Sevilla
    1248

    Caiguda Taifa de Sevilla

    Un any després que Alfons VI de Castella va conquerir Tulàytula als musulmans, l'emir d'Isbiliya va sol·licitar l'ajuda militar de Yússuf ibn Taixfín. El militar va desembarcar a Al-Yazira al-Jadrā al capdavant de l'exèrcit almoràvit, amb el que es va dirigir cap al nord. El monarca castellà, va tenir el suport dels monarques catalans i aragonès, va sortir a trobar-lo, sent derrotat a la batalla d'az-Zal·laqa, després, els almoràvits van conquerir les diferents taifes.
  • Caiguda de Constantinoble
    1453

    Caiguda de Constantinoble

    Els turcs van ocupar Constantinoble i li van posar de nom Istambul.
  • Period: 1482 to 1492

    Regne Nassarita de Granada

    La Guerra de Granada va tenir a l'Emirat de Gharnata mentre regnaven els Reis Catòlics, que van acabar amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil.
  • Conquesta de Granada
    1492

    Conquesta de Granada

    La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil, que en el transcurs de la guerra havia oscil·lat entre l'aliança, el doble joc, la contemporització i l'enfrontament obert.
  • Descobriment d’Amèrica
    1492

    Descobriment d’Amèrica

    El terme descobriment d'Amèrica s'utilitza per a referir-se a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques. No fou la primera arribada d'europeus, perquè hi ha indicis que al final del segle X, els víkings arribaren a l'actual Canadà i probablement als actuals Estats Units. De fet, s'atribueix a Erik el Roig el descobriment de Vinland, un 9 d'octubre de l'any 1000. Fou el primer europeu que trepitjà Amèrica.