-
Depenia de l'Califat de Omeia amb capital a Damasc.
Durant aquest període es van assentar a la Península i van intentar expandir-se per França però van ser derrotats per l'exèrcit de Carles Martel (batalla de Poiters (732)).
Hi ha pactes amb la població hispà-visigoda (cobrament d'impostos) i conviuen les dues cultures.
El territori es va dividir en províncies. -
La dinastia Abasí va arrabassar el califat als Omeya assassinant a tots els membres de la família. La capital passa a Bagdad.
Abderraman (Omeia) aconsegueix escapar i s'estableix a A el-Andalus -
Abderramán III proclama califat independent i per tant passa a ser califa, la seva capital a Còrdova.
Màxima esplendor ...., Es frena l'avanç dels regnes cristians. -
Al segle XI Al-Andalus es disgrega en petits regnes anomenats regnes de taifes.
Davant la debilitat dels regnes, els cristians es fan amb territoris al nord i demanen ajuda als pobles de el nord d'Àfrica, van els almoràvits (1086), més tard aquests es fan amb el poder.
Del nord d'Àfrica van arribar també els almohades
Els cristians derroten els almohades en 1212 (batalla de les Navas de Tolosa) i el territori musulmà queda reduït al que més tard es cridaria regne nassarita de Granada. -
En un primer moment el regne sobreviu pagant elevats impostos als regnes cristians.
Després d'un llarg setge, el 1942 el rei Boabdil lliura la ciutat als Reis Cat