-
Hègira (de l'àrab hiyra) indica el trasllat de Mahoma i la primera comunitat de musulmans de la Meca a Medina -antiga Yatrib, ambdues poblacions situades a l'actual Aràbia Saudita-, ocorregut l'any 622 de l'era cristiana. Van partir de la Meca el 16 de juliol i van arribar a Medina el 24 de setembre. -
El califat ben guiat o califat Rashidun (en àrab: الخلفاء الراشدون al-ḫulafāʔ al-rāšidūn) és el nom que es dóna en la tradició musulmana als quatre primers califes que van succeir a Mahoma, des del 632 al 6 se'ls coneix també com a califes ortodoxos. Els sunnites de llengua urdú de vegades els criden els quatre amics (چار یار, chaar yaar) i al seu domini el regnat dels quatre califes.
-
El Califat Omeia (àrab: الدولة الأموية, ad-Dawla al-Umawiyya o الخِلافَةُ الأُمَوِيَّةُ, al-Ḫilāfa al-Umawiyya) (661-750)va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
-
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània. -
La Batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre Tours i Poitiers, a França. Els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort. Aquesta batalla aturà l'expansió cap al nord de l'islam i és considerada un esdeveniment d'importància macrohistòrica, perque va aturar la invasió d'Europa pels musulmans. -
Els abbàssides (àrab: العباسيون, al-ʿabbāsiyyūn o بنو العباس, Banū l-ʿAbbās)foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
-
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (àrab: عبد الرحمن الداخل, ʿAbd ar-Raḥmān ad-Dāẖil) (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova. El seu malnom ad-Dàkhil vol dir ‘l'Emigrant’. Era fill de Muàwiya ibn Hixam. -
Neix i mor l'Emirat i després Califat de Còrdova
-
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova[1] (àrab: عبد الرحمن بن الحكم, ʿAbd ar-Raḥmān ibn al-Ḥakam) (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort. -
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (àrab: أبو المطرف عبد الرحمن بن عبد الله الناصر لدين الله, Abū l-Muṭarraf ʿAbd ar-Raḥmān ibn ʿAbd Allāh an-Nāṣir li-dīn Allāh) (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961). -
Abû l-Walîd Hishâm ibn al-Hakam (en àrab, أبو الوليد هشام بن الحكم), més conegut com Hisham II o Hixem II (Còrdova, 11 de juny de 965 – ibídem, 18 de maig de 10 omeia de Còrdova entre 976 i 1009 i novament entre 1010 i 1013, amb el sobrenom d'al-Mu'ayyad bi-llah (المؤيد بالله), és a dir, el que rep l'assistència victoriosa de Déu. -
Les taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció) foren els regnes, fins a 639, en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009. Tot i que inicialment reconeixien una autoritat superior califal, van acabar convertint-se en estats independents, coneguts historiogràficament amb el nom de regnes de taifes.
-
Els almohades (de l'àrab الموحدون, al-muwaḥḥidūn, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) fou un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al segle xii. Conqueriren tot el nord d'Àfrica, fins a Egipte, i l'Àndalus (1145-1146). Cal entendre per dinastia almohade la dels imams o califes que van dirigir el moviment (emparentats després del segon califa, que va donar lloc a la dinastia mumínida). -
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212. -
El regne nassarita de Granada, també conegut com a emirat de Granada o sultanat de Granada, va ser un Estat musulmà situat al sud de la península ibèrica, amb capital a la ciutat de Granada, que va existir durant l'Edat Mitjana.
El regne va ser fundat el 1238, encara que originalment tenia el seu centre de poder situat a Jaén. Uns anys després el monarca nassarita va traslladar la seva cort a Granada. El regne va sobreviure en aquesta precària situació gràcies a la seva ubicació geogràfica. -
La Guerra de Granada són el conjunt de campanyes militars cristianes a territori musulmà que van tenir lloc a l'Emirat de Gharnata entre 1482 i 1492, durant el regnat dels Reis Catòlics, i que acabà amb les Capitulacions de Granada del rei Boabdil.
Durant els deu anys de guerra es veié afectat pels enfrontaments interns dins del bàndol musulmà, mentre que els cristians van saber integrar en una missió comuna els poders locals, la noblesa i el clergat castellans.