-
Period: 4100 BCE to 500 BCE
Època del politeisme
Època daurada de les religions politeistes, relacionant la llum amb la divinitat. Aquesta en la majoria de cultures representava la vida, la justícia, la bondat i el sol en general. Aquesta era representada pels déus Ra, deu del sol i la creació egípcia, Hèlios, déu tita del som que recorre el cel cada dia amb el seu carro lluminós portant la llum a la terra o Samash, deu del sol i els oracles de la mitologia mesopotàmica. També es comença a usar Coure polit per fabricar els primers miralls. -
Period: 700 BCE to 300 BCE
Grécia i la raó
A la Grècia de la filosofia clàssica, s'intenta racionalitzar el comportament de la llum i la visió,
creient en algo que porta informació del objecte a l'ull. Durant aquesta època, Arquimedes va aplicar la llum i la reflecció aplicada a superfícies reflectants per crear grans miralls que reflectien la llum i incendiaven les naus de fusta i tela. Els atomistes cerien que la llum es troba composta per petites partícules. La majora de pensadors creien que la velocitat de la llum era infinita. -
100
Galé
Galé crea la seva teoria del funcionament de l'ull basant-se en disseccions, afirmant que la visió s'originava al cristal·lí. -
1000
Alhazé
El científic àrab Alhazen és el primer en relacionar la llum amb la visió d'acord amb l'experimentació i al mal que es provoca als ulls en mirar objectes brillants com el sol. Llavors, afirma que la llum reflectida en cada objecte, entra en línia recte a l'ull i aquest el transforma en la visió. No rep molta atenció fora dels estats àrabs degut a l'aïllament dogmàtic imposat en Europa a aquella època. -
1290
Primers usos mèdics
S'inventen les primeres lents capaces de curar les falles de visió generades per la presbícia. Són inventades en la península Itàlica, més concretament al regne de Nàpols i suposen una revolució, ja que abans només s'usaven les lents amb l'objectiu de cremar i amplificar la visió per llegir. -
El primer telescopi
Un grup de mariners holandesos inventen un objecte capaç de refractar la llum, ampliant la distancia a la que es podia produir una imatge en comparació a un ull, facilitant la visió d'objectes situats a grans distàncies. -
Kepler
Kepler investiga la llum i relacionar la refracció de la llum amb els cristalls, siguent així que les lents intervenien, corregint la imatge invertida que es formava a l'interior de l'ull invertint-la abans que passes pel cristal·lí, fent així que el cristal·lí corregís la imatge i permetés una visió més pulcra. -
Galileu
Galileu produïa un telescopi molt potent usant la mateixa tecnologia inventada pels mariners holandesos, següent el primer en observar els altres planetes i satèl·lits. Aquest descobriment van ser documentats i publicats, confirmant el model heliocentrisme de Kepler. A més, Galileu intenta mesurar la velocitat de la llum projectant rajos de llum des de diferents turons, siguent dels primers intents documentats de calcular la velocitat de la llum. -
Snell
Basant-se en el comportament de la llum, Snell formula la seva llei de la refracció. -
Descartes
Descartes arriba a la conclusió que la llum es troba formada per un conjunt de partícules i que, el color és causa a partir de l'angle de refracció de la llum sobre un objecte, siguent que gairebé tots els pensadors anteriors havien cregut que el color era una propietat inherent dels objectes que es veia reflectida i transportada per la llum. -
Grimaldi
Grimaldi experimenta amb el pas de la llum a través d'un petit orifici i amb prismes, siguent en el cas de l'orifici que va descobrir que hi havia llum a llocs on hi hauria d'haver ombra i, per tant, va denominar a aquest fenomen difracció, mentre que amb els prismes va deduir que el color era una propietat inherent de la llum. Fins i tot va arribar a especular sobre que la llum podia seguir una trajectòria ondulatòria, possibilitat que va acabar negant. -
Fermat
Fermat desenvolupa el seu teorema per derivar la fórmula de refracció mecànica de la llum sense tenir en compte cap característica mecànica. -
Romer
Romer calcula la velocitat de la llum usant com a referència a les distàncies entre els cossos estel·lars i arriba a la conclusió que aquesta triga 11 min en arribar del sol a la terra (en veritat són 8 minuts), estimant que la llum es desplaça a 240000 km/s. -
Huygens
Huygens proposa un model ondulatori de la llum on ones secundàries que es desplacen en forma circular es condensen en un cercle més gran que es trenca en ones petites en bucle. També creia que la llum en desplaçar-se a través d'un medi dens, reduïa la seva velocitat i força. -
Newton
Newton, mentre investiga la llum, descobreix que al passar la llum blanca per un prisma, es descompon generant rajos de diferents colors. Creia que la llum eren un conjunt de partícules que en ser atretes cap a un prisma, provocaven la refracció. També creia que la llum es trobava en llamps de fàcil transició i transport que es refractaven i refractaven amb facilitat amb els elements de l'entorn. -
Euler
Euler proposa que els colors espectrals purs correspon a una ona sinodal amb un període i trajectòria únics. -
Youngh
Va estudiar diversos fenòmens d'interferència i també va deduir l'existència de receptors de la llum als ulls (ara coneguts com a bastonets) i com cadascun d'aquests només podia detectar llum vermella verda i blava, siguent la resta de colors de l'espectre una derivació dels diferents colors receptors units. -
Fresnel
Fresnel estudia la difracció de la llum i va considerar que la llum es propagava com una suma d'ones de Huygens que produeixen tant efectes de difracció com d'interferència, trencant tots els motlles instaurats per les teories anteriors. Va aconseguir incloure la refracció a la teoria i a més, va descobrir la propagació cònica, siguent aquesta la refracció d'un con de llum quan un raig incideix al llarg de direccions especials en uns certs tipus de cristalls birrefrigerants. -
Maxwell
Maxwell uneix totes les teories i aportacions relacionades amb l'electricitat i el magnetisme, desenvolupant l'electromagnetisme, que mantenia qualitats semblants al comportament de la llum al buit, deduint que la llum era una ona electromagnètica. A més els seus estudis van permetre l'aparició idea que hi havia una substància anomenada èter que representava el medi per on viatjaven les ones electromagnètiques al vuit. -
Herz
Hertz desenvolupa els seus estudis sobre la llum i la seva periodicitat, demostrant que totes les ones electromagnètiques mantenen una velocitat igual a la de la llum. -
Michelson
Michelson estudia els canvis de velocitat en medis de la llum per deduir l'existéncia de l'èter, això no obstant, no aconsegueix provar la seva existència. -
Plank
Plank va desenvolupar una teoria que postulava que els rajos electromagnètics eren un conjunt de quants (unitat mínima de transmissió energètica d'ones) que podien establir camps electromagnètics depenent de la capacitat d'absorció lumínica del cos que la rep. -
Einstein
Einstein planteja que la llum es troba formada per quants iguals als del plantejament de Plank, explicant l'efecte fotoelèctric, i usant com a base els experiments de Michelson, Einstein trenca amb la idea de l'eter i planteja la idea que la llum és independent de l'observador i, per tant, començant a preparar la seva teoria de la relativitat. -
Bohr
Bohr planteja el seu model de l'àtom com un planetari on els electrons orbiten al voltant del nucli i, poden arribar a generar quants de llum determinats si els electrons canvien d'orbital. -
Lewis
Lewis anomena fotons a aquestes particules elementals. -
Vel. Final
Es poleixen els càlculs de la velocitat de la llum i usant com a base la distància de la Terra a la lluna i el mirall reflectant que la missió d'Apol·lo 11 va deixar a la lluna, s'estima que la velocitat de la llum al vuit és de 299.792.458 km/s.