-
Llanterna mágica
La llanterna màgica està considerada com el precedent del projector i el cinematògraf. Es tractava d'una mena de projector de diapositives, que basant-se en la idea de la càmera obscura, era capaç de projectar il·lustracions pintades en un suport translúcid. No se sap del tot qui la va inventar, però durant molt de temps es va considerar a Athanasius Kircher com l'inventor original, tot i que la primera referencia a un aparell semblant, seria a un manuscrit de Christiaan Huygens. -
Fotografia
Un dels principals precedents del cinema va ser sens dubte la fotografia, una tècnica amb la que s'aconseguiria crear imatges fixes de la realitat en un suport físic, com el paper, i més endavant els negatius. Es considera que la primera fotografia permanent va ser realitzada pel francès Joseph Nicéphore Niépce. -
Fenaquistoscopi
El Fenaquitoscopi va ser la primera joguina òptica que permetia reproduir el moviment d'una imatge. Va ser inventat pel belga Joseph Plateau i l'austríac Simon von Stampfer. Basant-se en el fenomen de la persistència retiniana, el Fenaquitoscopi estava format per un disc giratori amb unes petites ranures i una sèrie de dibuixos que descomponien les fases d'un moviment. Al posar-se davant d'un mirall, girar el disc i mirar per una de les ranures, s'obtenia la il·lusió de moviment. -
Zoòtrop
El Zoòtrop va ser una de les primeres joguines òptiques precedents del cinema, inventada pe William George Horner. El zoòtrop es basava en el fenomen de la persistència retiniana, i estava format per un tambor circular amb unes petites ranures, dins el cual s'introduïa una tira d'imatges que descomponien un moviment cíclic. Al girar el tambor i mirar per una de les ranures, s'obtenia la il·lusió de moviment. -
Estudi del cavall de Muybridge
Eadweard Muybridge va ser un fotògraf i investigador britànic. Els seus experiments sobre la cronofotografia van servir de base per a la posterior invenció del cinematògraf. El seu experiment més conegut es "Horse in Motion", amb el cual va demostrar que els cavalls, quan van al galop, no toquen el terra amb les potes durant un instant. -
Fusell fotogràfic
Étienne Jules Marey va ser un metge, fotògraf i investigador francès, que va destacar pels seus experiments sobre cronofotografia. El seu invent més conegut es el fusell fotogràfic, que va crear perfeccionant un instrument inventat per Jules Janssen en 1874, el revolver fotogràfic. Amb aquest invent, es podien capturar 12 imatges per segon, i d'aquesta manera podia congelar el moviment de gairebé qualsevol cosa. -
Quinetoscopi
El quinetoscopi va ser el principal precursor del projector, inventat pel famós inventor americà Thomas Alva Edison (tot i que en realitat només va ser l'autor de la patent). Es tractava d'un sistema de visionat individual que es basava en la descomposició i síntesi del moviment. Dins de cada aparell hi havia uns 15 metres de pel·lícula negativa enrotllada, que al activar-se projectava una petita pel·lícula en moviment. -
Cinematògraf Lumière
El cinematògraf va ser la primera màquina capaç de gravar i projectar pel·lícules de cinema, inventada pels germans Lumière. Funcionava amb una manivela i pel·lícula negativa de 35mm, i permetia gravar a 16 imatges per segon. No va ser creada per fer cinema, si no com a curiositat científica. Tot i així, va ser el primer invent que va permetre a una multitud gaudir de la projecció d'una pel·lícula. La primera projecció va estar formada per un total de 10 pel·lícules curtes i va ser tot un èxit. -
Méliès
Georges Méliès va ser un il·lusionista i cineasta francès, conegut per ser el primer en introduir la narrativitat al cinema. A més, va ser dels primers en afegir la posada en escena, la fantasia i al teatralitat. Va inventar accidentalment els trucatges, i com es dedicava a l'il·lusionisme va quedar fascinat, i va ser el primer en introduir efectes especials en les seves pel·lícules. Una de les seves pel·lícules més famoses va ser "Viatge a la Lluna". -
Film D'Art
El Film d'Art va ser un moviment cinematogràfic creat a França per un grup d'escriptors i actors de teatre famosos. Era un cinema amb molt prestigi que buscava atraure el públic burgès i aristòcrata que fins llavors menyspreava el cinema per considerar-ho un espectacle popular. La seva idea era crear un cinema històric i literari i utilitzar per a això directors, actors i escenògrafs de teatre. Van ser el primers en considerar que el cinema podia ser considerat com una forma d'art. -
Hollywood
A causa de la guerra de patents, del monopoli establert per Edison als EUA, i de la posterior "Trust Motion Pictures Company" que es va crear al 1908 per acabar amb aquesta guerra de patents, obligant als cineastes a pagar elevades taxes, moltes productores independents (principalment de jueus centreeuropeus) van tenir que traslladar-se a un lloc apartat per poder continuar fent cinema. Així, a partir del 1911 s'instauren a Hollywood i comencen a crear els seus propis estudis cinematogràfics. -
Bollywood
Bollywood és el nom informal popularment utilizat per referir-se a la indústria cinematogràfica hindi, situada a Bombai, Índia. Aquest terme, creat a la dècada del 1970, prové d'un joc de paraules entre Bombai i Holllywood, centre de la indústria cinematogràfica dels EUA. La primera pel·lícula india muda va ser "Raja Harishchandra", estrenada al 1913. A partir dels anys 30, la indústria va produïr més de 200 pel·lícules a l'any. -
Cinema d'animació
El cinema d'animació es un tipus de cinema creat principalment a través d'un conjunt de tècniques que creen la il·lusió de moviment a partir de la projecció d'imatges successives, realitzades primer a mà, dibuix a dibuix, i posteriorment amb ordinador. "Gertie the Dinosaur" va ser un dels primers curts d'animació en presentar un personatge amb personalitat propia, que va inspirar a moltes generacions d'animadors. -
Griffith
David Wark Griffith, considerat el pare del cinema, va ser un actor, director i guionista americà, famós per ser el creador del model americà de representació cinematogràfica o muntatge invisible. Va innovar totalment el llenguatge audiovisual, sent el primer en utilitzar diverses tècniques cinematogràfiques, com el flashback, els salts temporals, l'alternança de plans i punts de vista, l'acció paral·lela, o el fi de la linealitat. -
Avantguardes
Les avantguardes artístiques van sorgir durant la primera guerra mundial, època en que Europa vivia una profunda crisi, la seva població minvava, i mentrestant, hi havia un gran auge de Hollywood. Aquestes avantguardes artístiques van sorgir a tots els tipus d'arts existents, entre ells el cinema. Alguns dels moviments van ser l'expressionisme alemany, el futurisme, el surrealisme, o el cinema soviètic. Volien experimentar, innovar, i reivindicar l'art. -
Cinema Sonor
El cinema sonor es un tipus de cinema que incorpora so sincronitzat o acoblat a les imatges. La primera pel·lícula sonora va ser "The Jazz Singer", una estratègia de la Warner Bros per sortir de la ruïna, a través de la cual van néixer els musicals. Al 1930 el llenguatge audiovisual ja s'havia generalitzat i incorporat al cinema. També van començar els problemes d'idioma. Molts dels mestres del cinema, com Griffith o Chaplin, es van oposar, però després es van acabar adaptant. -
Oscars
Els premis Oscars, coneguts en anglès com "Academy Awards", són uns premis cinematogràfics atorgats anualment per l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a Los Angeles (Califòrnia). El premi, una estatueta daurada que representa un home sostenint una espasa. La primera cerimònia de premis va tenir lloc el 16 de maig de 1929, a l'hotel Roosevelt a Los Angeles, en honor als èxits cinematogràfics obtinguts entre els anys 1927 y 1928. -
Televisió
La televisió és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. La primera emissió pública regular la va fer la BBC durant l'any 1938. A EUA va començar a partir del 39, però no va ser fins al 48 que es va instaurar una programació regular, degut a l'atur del desenvolupament que va provocar la 2ª Guerra Mundial. Va ser un gran canvi per la història del cinema, ja que la gent va passar a reunir-se davant de la TV en comptes de al cinema. -
Technicolor
El Technicolor va ser el primer sistema de la indústria cinematogràfica que va aconseguir gravar i reproduir en pantalla els colors filmats en la realitat. Tot i que van haver també altres sistemes, Technicolor va ser el primer que va permetre filmar amb la mateixa càmera totes les capes d'emulsió del negatiu en color alhora, sense tenir que enganxar manualment cada capa. Les primeres pel·lícules a color més exitoses van ser "Gone with the Wind" i "The Wizard of Oz". -
Neorrealisme Italià
El Neorrealisme italià va ser un moviment cinematogràfic que va sorgir a Itàlia com una reacció a la postguerra. Durant aquella època hi havia un gran contrast entre el cinema que s'estava fent i la realitat: Al cinema només hi apareixien superproduccions feixistes, comèdies sobre gent rica sense problemes, i a la realitat hi havia un gran conflicte social amb un poble a la misèria. L'objectiu del Neorrealisme Italià va ser apropar el cinema a la realitat actual i conscienciar a la gent. -
Nouvelle Vague
El Nouvelle Vague va ser un moviment cinematogràfic francès de finals dels 50. Va ser creat per crítics i realitzadors de la revista de crítica de cine "Cahiers du Cinema" (fundada per André Bazin), que volien donar el pas al cinema. Tots ells tenien en comú el seu baix presupost, la llibertat creativa, l'espontaneïtat, i la seva gran cultura cinematogràfica. Buscaven una nova manera de narrar i experimentar. Al contrari que Griffith, que buscava la invisibilitat, ells volien fer-se visibles. -
Videoart
El videoart es un moviment artístic que involucra pràctiques audiovisuals molt diverses dins l'art contemporani. La seva tecnologia mare va ser la televisió comercial, a la que s'oposaven. Volien explorar les aplicacions artístiques d'aquests medis i fugir de la narrativitat. A partir del video art van sorgir les video instal·lacions, les performances, i el video dansa. Volien reivindicar la materialitat del cos, el qual consideraven com a espai d'experiència. -
Videoclip
Tot i que durant els anys 60 i 70 es van produir alguns videos promocionals, no va ser fins als 1981 que el videoclip es va fer del tot popular, any en que es va inaugurar la cadena musical MTV amb el videoclip de Buggles "Video Killed the Radio Star", una mena de de declaració del que seria el desplaçament del so pelat respecte al video amb imatge i so. Moltes de les formes i experiments del vido art van ser traspassats al videoclip. -
Internet
Tot i que va començar sent una tecnologia només accessible per científics i tècnics específics, no va ser fins als anys 90 que es va popularitzar i es va començar a utilitzar a nivell privat. Internet proporcionava interactivitat, l'usuari és actiu en la recerca, en la possibilitat de seguir dels links. El fenomen d'Internet es va anar estenent cada cop mes fins a l'actualitat, un l'ús es omnipresent.
