Evolució històrica de la imatge en moviment

  • Llanterna màgica

    Llanterna màgica
    La llanterna màgica és un dels grans precedents que van impulsar el cinema pel fet de que projectava les imatges sobre una superficie plana, es podria dir que va ser l'inici de les sesions de cinema. L'invent funcionava com un projector actual, un potent focus de llum es concentrava sobre un objecte de vidre transparent i la imatge es projectava de forma invertida però la lent convergent de l’objectiu feia l'espectador la pogues veure bé.
  • Fenaquistoscopi

    Fenaquistoscopi
    Inventat per Joseph Antoine Ferdinand Plateau. Es tracta d'una de les joguines òptiques que van formar part dels precedents del cinema. El Fenaquistoscopi va ser creat per a demostrar la teoria de la persistencia retiniana. Consisteix en dibuixos del mateix objecte en posicions lleugerament diferents distribuïts per una placa circular la qual es fa girar davant d'un mirall i crea la il·lusió òptica d'una imatge en moviment,
  • Zoòtrop

    Zoòtrop
    Inventat per William George Horner. Es tracta d'una de les joguines òptiques prèvies a l'aparicó del cinema.
    El Zoòtrop està inspirat en el funcionament del Fenaquistoscopi, la diferència és que el podia fer servir més d'una persona alhora.
  • Muybridge: Cavall

    Muybridge: Cavall
    Muybridge va realitzar un estudi a partir de la cronofotografia amb el qual va demostrar que els cavalls quan galopan mantenen un moment les quatre potes a l’aire sense tocar el terra, un fet que l’ull humà no pot captar.
    Per a dur a terme l'experiment va inventar l’obturador mecànic, ja que els cavalls pasaven a gran velocitat. El resultat va ser una seqüencia de dotze fotografies realitzades en mig segon. Una d'elles deixava veure com l'animal no tenia ca pota al terra.
  • Marey: Fusell fotogràfic

    Marey: Fusell fotogràfic
    Étienne Jules Marey va ser l'inventor del fusil fotogràfic. Es va inspirar en el revòlver fotogràfic que va crear l'astrònom Jules Janssen al 1874. Consistia en registrar en una placa unica les diferents fases del movimient. Per aconseguir-ho, va idear un sistema que suponia fotografiar amb una mateixa placa per separat, les diferents fases del movimient sobre un fons completament negre. Quan el disparaves obtenias sèries de 12 fotos succesivas amb exposició de 1/720 de segon.
  • Edison: Quinetoscopi

    Edison: Quinetoscopi
    El quinetoscopi va ser un aparell creat per el fotògraf i investigador William Kennedy Laurie Dickson, qui va treballar amb Thomas Alva Edison. Edison va ser qui va patentar aquesta màquina l’any 1897, tot i no ser-ne l’únic inventor. Tant Edison com Dickson van inspirar-se en els avenços tècnics de l’inventor Eadweard Muybridge per crear aquesta màquina.
    L’aparell consistia en una caixa de fusta vertical amb una sèrie de bobines on corria la pel•lícula en un moviment ininterromput.
  • Cinematògraf Lumière

    Cinematògraf Lumière
    El cinematògraf va ser creat a França l’any 1895 pels germans Lumière, va ser el primer aparell cinematogràfic.
    Funcionava amb pas de manivella i amb una pel·lícula perforada de 35 mm a 16 fotogrames per segon. Amb el cinematògraf es podia gravar i projectar imatges.
    .
  • Mélies

    Mélies
    Mélies era un mag francès que va viure del món de l'espectacle fins que interessat pel cinematògraf dels germans Lumiere aconsegueix un i comença a fer cinema.
    Va ser el primer en adonar-se de les possibilitats artístiques del cinema i en primer en utilitzar la posada en escena, la narrativa, l'ús de trucatges i l'elaboració de decorats en les seves pel·lícules.
    "El viatje a la lluna" és la seva producció més reconeguda.
  • Film d'Art

    Film d'Art
    Al sorgir la primera crisi del cinema, s'intenta dignificar-lo i donar-li prestigi, convertir-lo en un art.
    El film d'Art és un moviment creat per un grup d'actors que buscaven atraure al públic burgès que fins ara havia considerat el cinema un espectacle. S'intenta crear un cinema històric i literari, per això compten amb directors, actors i escenògrafs de mes nivell. Les pel·lícules eren poc originals i teatrals.
  • Cinema d'animació

    Cinema d'animació
    És un conjunt de tècniques que creen la il•lusió de moviment a partir de la projecció d’imatges successives.
    Un dels pioners de l'animació és Segundo de Chomón amb el seu film "El hotel electrico". Però la consodilació total de la industria del cinema d'animació arriba amb Walt Disney.
    Als anys 60 l'animació s'extèn a la televisió en format sèrie amb creacions com la Pantera Rosa o Picapiedra.
  • Hollywood

    Hollywood
    Hollywood neix a causa de la guerra de patents. Donat que Edison havia patentat molts de dispositius cinematogràfics i s'havia fet amb la monopoli de la comercialització del cinema perseguia a totes les productores que intentaven fer cinema amb els seus invents. urant aquest context , per escapar de l’opressió del monopoli d’Edison, alguns empresaris van anar cap a l’oest i van establir-se a Hollywood, allà va néixer la nova industria on fundan Paramount entre d'altres productores,
  • Bollywood

    Bollywood
    Té els seus inicis a la Índia, sorgeix a Bombai. Les pel•lícules tenien en comú elements de la cultura clàssica hindú.
    Al 1913 es va estrenar “Raja Harishchandra” de Dadasaheb Phalke la primera pel.lícula india muda.
  • Griffith: muntatge paral·lel

    Griffith: muntatge paral·lel
    Griffith va ser un actor i guionista considerat el pare del cinema. Innova de les capacitats creatives del llenguatge cinematogràfic (MRI) i busca un conjunt de recursos per representar la tensió i el suspens en l'espectador.Va ser el primer en aplicar en les seves pel•lícules recursos com el flash-back, i el mes important, el muntatge en paral·lel que consisteix en dues o més escenes que passen al mateix temps en diferents llocs i que es van alternant consecutivament.
  • Technicolor

    Technicolor
    El Technicolor va ser el primer intent efectiu de la indústria cinematogràfica per a deixar enrere el blanc i negre i reproduir en pantalla els colors filmats en la realitat. És un procès de producció i revela que s'aconseguia per la filmació simultània de tres pel·lícules dins de la mateixa càmera, cada una de les quals comptava amb filtres perquè fora impressionada no. Es caracteritzava per la saturació del color.
  • Surrealisme

    Surrealisme
    El surrealisme és un moviment artístic originat l’any 1924 i que també va tenir la seva aportació en el cinema. Planteja un discurs alternatiu, al voltant de l’alliberació de la ment, en la imaginació i en mostrar el subconscient i el mon dels somnis. Per els surrealistes és més important l'inconscient que la realitat i allò tangible. Dues pel•lícules importants dins del surrealisme van ser “Emak Bakia” de Man Ray (1926) i “Un chien andalou” (1929) de Luis Buñuel.
  • Cinema sonor

    Cinema sonor
    El cinema sonor sorgeix com a estratègia de la productora Warner Bros per sortir de la ruïna. Amb la pel·licula "The Jazz singer" neix el cinema sonor, i el so en sincronia amb la imatge. Aquest fet comporta també, el naixement del genere del musical.
    El cinema sonor posa fi als retols utilitzats fins ara però d'altra banda es deixa de mirar tant pels recursos formals i torna a ferse servir la càmera inmòvil.
    A l'any 1930 el cinema sonor ja s'ha generalitzat i incorporat en els audiovisuals.
  • Televisió

    Televisió
    És un sistema de telecomunicació que funciona com a procés de transmissió i recepció de só i imatge en moviment a distància.

    Al finalitzar la primera guerra mundial, amb els avenços de la tecnologia es va poder desenvolupar la televisió. Les primeres emissions públiques de la televisió les va dur a terme la BBC a Anglaterra al 1927 i el 2 de novembre del 1938 va començar a emetre regularment.
    A l'any 1951, s'emeten les primeres imatges en color per televisió.
  • Oscars

    Oscars
    Els premis Oscars també anomenat premis de l'academia, són uns premis concedits de l'academia de les Arts i les Ciencies Cinematogràfiques en reconeixement als profesionals de la industria cinematogràfica incloent actors, directors i guionistes.
    La primera ceremonia de premis va tenir lloc el 16 de Maig de 1929 en Los Angeles.
  • Neorrealisme italià

    Neorrealisme italià
    Va ser un moviment cinematogràfic que va sorgir al acabar la Segona Guerra Mundial. L'objectiu va ser el compromís per reflectir realitat dura, tal i com era. Els conflictes socials, la mort i la destrucció eren els temes que es tractaven. En algunes de les produccions va decidir no comptar amb actors professionals, utilitzar localitzacions reals i prescindir d'il•luminació artificial per així crear un efecte més realista i documental. L'important era el que es transmet i no com.
  • Alfred Hitchock

    Alfred Hitchock
    Alfred Hitchcock va ser un director de cinema considerat el mestre i pioner del genere del terror.
    Comença en el cinema britànic però haviat s'instal·la a Hollywood. Podriam parlar de Hitchock com el pare de moltas tècniques en el genere del thiller, l'amo del suspens gràcies als seus guions impecables i la seva insistència en buscar el conflicte psicològic en l'espectador. Alfred inventa "l'efecte vertigo", una tècnica de càmera que consisteix a canviar les distàncies focals.
  • Nouvelle Vague

    Nouvelle Vague
    La "nova onada" és un moviment que sorgeix a París als anys 50 impulsat per un grup de realitzadors que aporten al cinema francès innovacions estètiques amb pocs mitjans econòmics. Buacaven la llibertat creativa, films com el de Godard van suposar el canvi del mode d'interpretació institucional ja que es torna a fer visible a l'espectador la intenció de narrar i demostrar que no es tracta de la realitat, el cinema es una construcció.
  • Videoart

    Videoart
    El videoart és una de les arts plàstiques i audiovisuals que es caracteritza per l'ús d'almenys un monitor de televisió instal·lats en principi en una galeria d'art, o en tot cas formant part d'una exposició, No sol tenir contingut narratiu ni documental per sí mateix, tot i que pot formar part de l'escenografia d'un espectacle. La corrent artística va començar durant les dècades dels 60 i 70 a causa de que els medis de producció de vídeo es van tornar molt populars.
  • Internet

    Internet
    Internet com a mitjà de comunicació es va començar a generalitzar en els països desenvolupats a mitjans dels anys 90. En gran part, Internet l'han anat fent els «internautes», tot creant serveis majoritàriament gratuïts. De tota manera, des de finals dels anys 90, els serveis de pagament i el comerç electrònic hi tenen una presència cada vegada més gran.
    Internet ha ofert un gran espai a l'espectador per gaudir del món audiovisual.
  • Videoclip

    Videoclip
    Entre el 1960 i el 1970 la funció dels videos múscials va ser promocional es tractava de la representació visual de la cançó, en canvi a partir dels 70 van començar a sorgir programes musicals a la televisió on es mostraven aquests vídeos. A l'any 198, s'inagura la cadena musical MTV a la televisió, dedicada exclusivament a l'emisió de videoclips.