-
Des del 1930 Espanya comença a industrialitzar-se fins al 1900:
• L’existència de pocs empresaris.
• Les inversions estrangeres en el ferrocarril i en la
mineria.
• Els capitals repatriats de Cuba i Filipines.
• Una indústria incipient primer basada en la força
motriu de l’aigua (Colònies Industrials) i més
endavant en la màquina de vapor.
• El proteccionisme, que assegurava el mercat
interior gravant amb forts aranzels
les importacions que podien representar
competència. -
La indústria es veu molt poc incentivada per diferents factors:
• Nivell cultural molt baix. El 54% dels homes i el 74% de les dones eren analfabets.
• Població de base agrària, poc nombrosa i amb recursos
insuficients per generar una demanda important de productes industrials.
• Situació política convulsa des de la Guerra d’Independència i les lluites polítiques entre conservadors i liberals fins a les guerres carlines i els canvis monàrquics. -
Aquesta independència va provocar que el capital nacional que estava a Cuba hi ha les filipines retornes a Espanya i es reinvertís el capital en crear indústria al país.
-
• El fort creixement demogràfic, que proporciona una mà d’obra abundant i barata.
• La Primera Guerra Mundial
• Gran Depressió
• Guerra Civil -
S'observa una militarització de la indústria per servir de subministraments als dos bàndols de la guerra. La neutralitat durant la Primera Guerra Mundial, que va permetre que la indústria tèxtil i siderúrgia espanyoles trobessin un bon mercat entre els països bel·ligerants.
-
Un cop acabada la guerra assistirem a una desacceleració econòmica, agreujada per la crisi econòmica dels anys trenta (Gran Depressió), enfonsant-se les exportacions (especialment les siderúrgiques).
-
La Guerra Civil provocarà una forta reculada de l’economia a conseqüència de la destrucció de la majoria dels mitjans de producció, especialment indústries i manufactures. Tot el país es veu en ruïnes i es necessita una reconstrucció total per reindustrialitzar el país.
-
Espanya es veu sotmesa a l’aïllament polític i econòmic dels estats democràtics. La resposta de la dictadura franquista va ser la política autàrquica, consistent en l’autoproveïment i en un proteccionisme de les indústries amb forts aranzels. Aquesta situació i les polítiques proteccionistes van permetre assegurar el mercat interior, però van impedir la importació de matèries primeres i per tant la modernització tecnològica de les indústries (molt petites) que proveïen un mercat molt limitat.
-
En la Segona Guerra Mundial, Espanya es va mantenir neutral tot i donar suport al bàndol de Mussolini i Hitler donant suport logístic i militar.
-
Creació de l’INI (Instituto Nacional de Indústria), que intervindrà directament en el sector industrial en un intent de fomentar-ne el desenvolupament i incentivar la industrialització. Aquesta institució va adquirir llicències i patents estrangeres per a la instal·lació d’indústries de base (alts forns, siderúrgies, drassanes, centrals hidroelèctriques i química bàsica).
-
Gràcies a la conjuntura internacional de creixement econòmic, es comencen a instal·lar multinacionals gràcies a un seguit d’avantatges:
• Fort èxode camp-ciutat, el que proporcionava una mà d’obra abundant i barata.
• Absència de conflictivitat social (fort control polític i sindical del Règim).
• Poques restriccions estatals a l’entrada de tecnologia i personal qualificat de l’estranger.
• Demanda creixent de productes industrials en el mercat interior. -
Es van rebre inversions de capital estranger (40% Estats Units, 30% CEE i 20% Suïssa). Indústries més desenvolupades en el període: electromagnètiques, química, automòbil, refineries de petroli, diversificació de productes químics i farmacèutics. I va haver-hi un gran ajut Amèrica, ja que pels EUA, Espanya era un punt estratègic per controlar les forces comunistes de l'URSS.
-
Amb el Pla d’Estabilització a partir del 1959 que va obrir les portes al comerç i va deixar de banda al proteccionisme que hi havia. Creixement econòmic i industrial. Eliminació de les barreres aranzelàries al comerç exterior. Compra de béns d’equip, que va permetre augmentar la productivitat industrial i les exportacions. Sectors exportadors: indústries de béns de consum (calçat, cuir, suro, moble, paperera i editorial; indústries bàsiques (cautxú-pneumàtics-maquinària, mineria i naval).
-
La crisi mundial va provocar una caiguda espectacular dels beneficis i va fer disparar la inflació i l’atur. Així es comença a posar en qüestió el model industrial fordista a conseqüència de tres elements: 1) La caiguda dels beneficis (necessitant més mà d’obra) amb els sindicats que van proporcionar millores salarials, de jornades i de contractes a treballadors.
2) La competència dels nous països industrials.
3) La crisi energètica que van provocar un increment del preu del barril del petroli. -
Nous models de planificació industrial: les innovacions tècniques permeten l’obtenció i transmissió d’informació a grans distàncies a temps real, disminuït així la importància de la localització a prop dels recursos naturals i prioritzant els baixos costos laborals. Com a resultat, sortim d'un model nuclear a un teixit industrial difós i interconnectat. Les empreses situades en zones "no competitives" acaben marxant, especialment per aconseguir mà d'obra més barata.
-
-
A Espanya als efectes de la crisi mundial cal sumar-li: • Una indústria deficient.
• La crisi política amb la Dictadura.
• La difícil Transició "democràtica". A conseqüència l'economia patia problemes estructurals de fons en el seu teixit industrial: • Retard tecnològic important.
• Estructura industrial poc competitiva per les mesures proteccionistes.
• Elevat consum energètic.
• Excessiva dependència econòmica exterior (grans empreses). -
Just després de la mort de Franco, es va començar una transició entre el sistema dictatorial Franquista i el sistema actual de monarquia parlamentària (partitocràcia).
-
• Reconversió dels sectors menys productius,
afecta especialment la indústria siderúrgica i a
aquelles que en depenien, com les drassanes
(Bilbao, Vigo, Ferrol) i la fabricació
d’automòbils (reconversió de SEAT). • Eliminació d’empreses amb poca demanda (línies
blanques d’electrodomèstics, tèxtils, calçat (molt
afectades per la competència dels nous països
industrials (NPI). -
La reconversió va consistir que el sistema productiu es posés al dia, garantint el desenvolupament de les empreses rendibles econòmicament. Mesures de reactivació de l’economia i
reestructuració del teixit industrial: • Creació del Instituto de la Pequeña y Mediana Empresa (IMPI), encarregat del nou desenvolupament industrial.
• Es van facilitar crèdits per a la creació de noves empreses.
• Decret Llei de la Reconversió Industrial (1981) i Llei de Reconversió i Reindustrialització (1984) -
• Foment de l’explotació de carbó, per tal de reduir
la dependència energètica del petroli, i augment
de la capacitat d’hidroelèctriques i tèrmiques. • Jubilacions anticipades per facilitar el
sanejament de les empreses. -
La indústria espanyola passa un moment de pèrdua de teixit productiu amb les polítiques europees i dels governs que han anat desintegrant les empreses amb alts impostos i gran cost de contractació. Moltes PIMEs estan tancant per culpa de les lleis promulgades pels governs d'esquerres i de dretes. El sector industrial es veu cada com més afectat igual que el sector primari. Les mesures per pal·liar les últimes crisis econòmiques com la del 2008 o la del 2020 no han ajudat al teixit productiu.
-
Aquesta reconversió industrial que en part va ser demanada per la CEE per poder accedir-hi, va provocar una pèrdua productiva i de competitivitat per no fer competència a països de la CEE. Això, va fer que el govern espanyol desmantelles la meitat de la seva flota pesquera i va tancar sectors econòmics com el miner, etc; amb jubilacions anticipades, provocant que aquelles comunitats autònomes quedessin mortes econòmicament i socialment, Espanya vaciada (Ex: Astúries, Galícia, Cantàbria, etc.)
-
Amb la dissolució del INI es va substituir aquest organisme pel SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials)
-
Amb la reconversió industrial també es va produir una privatització de diferents empreses estatals dirigides a serveis com Telefònica, Endesa i altres.
-
Els sectors industrials espanyols, en trobem de:
• Madurs: intensitat tecnològica
baixa i demanda escassa
• Dinàmics: intensitat tecnològica
mitja i bones expectatives de mercat
• Tecnologia punta: demanda
creixent i molt I + D -
Crisis bancaria global que va afectar a tota l'economia, on l'estat va haver de rescatar un gran nombre de bancs.
-
Crisi global provocada pel virus covid-19 que va paralitzar les economies durant mesos i va parar el comerç mundial provocant una pujada de preus.