-
450
Els germànics a Barcelona
Els germànics a Barcelona van ser els estats que es van establir a partir del segle V a l'antic territori de l'imperi romà d'occident. Procedien d'Europa del Nord i de l'est. Les seves institucions polítiques peculiars, en concret l'assemblea de guerrers lliures. -
476
Guerra civil visigoda
L'Imperi romà, que va arrossegar una forta crisi al segle III, va acabar per desaparèixer, el que va esdevenir en l'any 476. La causa essencial d'aquesta hecatombe es trobava en els greus problemes interns, tant polítics i militars com socials i econòmics, però també va contribuir a la seva caiguda la pressió exercida
des de l'exterior de les seves fronteres pels anomenats pobles bàrbars, que, com és ben sabut, en la seva major part pertanyien al grup germànic. -
713
Entrada dels musulmans a la ciutat
La conquesta del regne visigot per dirigents musulmans del Califat Omeia va ser un procés llarg, que va durar quinze anys, del 711 al 726, en què es va arribar a prendre la península ibèrica i part del sud de l'actual França; si bé el que era el territori peninsular del regne estava ja conquistat al 720, després de deu anys de l'inici de la conquesta -
801
Sortida del musulmans de Barcelona
En 717-718 Barcelona va ser conquerida pel visir al-Hurr donant origen a un període de gairebé un segle de dominació musulmana, que va concloure en l'any 801 en ser presa la ciutat per Ludovico Pío al comandament d'un exèrcit franc a les ordres de Carlemany, que la va establir com a gran plaça forta del flanc sud de l'imperi carolingi, la Marca Hispànica (frontera d'Hispània), dins de la Gòtia nomenant comtes per governar-la. -
1030
Violència feudal
El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic.Al selge XI, la difusió del nou ordre feudal, va comportar l’increment de la violència social. Va intentar aturar parcialment les contínues guerres feudals. En aquesta tasca va tenir un lloc destacat l’abat Oliba (971-1046), que va ser la figura més important de l’Església catalana cap a l’any 1000. -
1134
Ampliació de la corona d’Aragó
L’any 1134, el rei d’Aragó, Alfons I el Bataller, va morir sense descendència directa. Això va comportar que Navarra abandonés la Corona d'Aragó, i més tard que Alfons VIII de Castella conquerís Saragossa. -
1150
Barcelona té un govern propi
A mitjans del segle XII Jaume I va introduir uns cónsols que exercien com a alcaldes en els principals municipis del territori català. Amb l'objectiu de que aquests tinguessin l'absolut control en la ciutat. -
1294
Construcció d'una nova muralla
La muralla medieval i moderna de Barcelona va ser la construcció defensiva de la ciutat de Barcelona entre els segles XII i XIX, en què varen ser enderrocades. Correspon, de fet, a la segona i tercera muralla que ampliaren la muralla romana de Barcelona; la segona feta en temps de Pere el Gran per protegir els burgs extramurs creats fins a l'actual Rambla i, posteriorment la tercera que incorporava el Raval.
