-
-
Després de la conquesta d'Hipania, el califat omeia va establir a la península Ibèrica un emirat (província) del seu imperi, anomenat
al-Àndalus, amb capital a Còrdova i governat per un valí, que es va mantenir només uns anys. -
-
-
A mitjan del segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, el darrer membre de la família omeia, el príncep Abd al-rahman, va fugir a al-Àndalus, on els omeies seguien tenint suports. Abd al-Rahman I va establir a al-Àndalus un emirat omeia independent de Còrdova (756-929). Això va suposar la ruptura de la unitat política del califat, però al-Àndalus es va mantenir sota l'autoritat religiosa del califa Bagdad
-
-
-
Els califes van aconseguir posar fi a les rebel·lions internes i frenar l'avancament dels regnes cristians gràcies a les expedicions militars (ràtzies) d'Almansor, que va imposar als regnes cristians es pagament d'impostos (pàries) per obtenir la pau.
-
-
L'any 1031, l'aristocràcia musulmana va deixar de reconèixer l'autoritat califal i va dividir al-Àndalus en més de 25 regnes independents, anomenats taifes, creats cadascun d'aquests al voltant d'una gran ciutat. Aquesta fragmentació va propiciar l'avançament dels regnes cristians des del nord peninsular
-
-
Durant més de dos segles, el regne nassarita va viure una època de prosperitat, a causa dels seus dastacats ports comercials i a la rica agricultura. Aquesta situació va convertir Granada en un important centre cultural i comercial. No obstant això, l'estabilitat del regne se sustentava en els nombrosos impostos que els reis nassaristes havien de pagar a Castella.
-
