-
711
invasió musulmana de la península
L'any 711 els musulmans del nord d'Àfrica van envair la península Ibèrica. Els musulmans van convertir la Hispània romana en un dels centres intel·lectuals de la cultura islàmica i van ocupar part de la península durant uns vuit segles. -
711
batalla de Guadelete
La batalla de Guadalete va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc entre el 19 i el 26 de juliol del 711, a la vora del riu Guadalete, a l'actual província de Cadis, al sud de la península ibèrica -
Period: 718 to 756
emirat dependent
Acabada la guerra, Al-Andalus es va convertir en província o emirat, que depenia del Califat Omeia de Damasc. La capital es va establir a Còrdova. -
731
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil
Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil o Abd-ar-Rahman ibn Muàwiya ibn Hixam (àrab: عبد الرحمن الداخل, ʿAbd ar-Raḥmān ad-Dāẖil) (731- 30 de setembre del 788) fou el primer emir omeia de Còrdova. El seu malnom ad-Dàkhil vol dir ‘l'Emigrant’. Era fill de Muàwiya ibn Hixam. -
Period: 756 to 929
emirat independent
A mitjans del segle VIII, quan els califes de Damasc van ser destronats pels abbàssides de Bagdad, membre de la família Omeia, Abderraman, va fugir a l'Al-Andalus. Va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad, es va proclamar emirat independent amb el nom de Abderraman I i va fundar l'Emirat Omeia de Damasc. -
792
Abd-ar-Rahman II ibn al-Hàkam
Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova[1] (àrab: عبد الرحمن بن الحكم, ʿAbd ar-Raḥmān ibn al-Ḥakam) (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort. -
Period: 929 to 1031
califat de Còrdova
A inicis del segle X, l'emirat de Còrdova, havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs de regnes cristians del nord. A l'any 929, es va independitzar de la autoritat religiosa de Bagdad, es va proclamar califa i va fundar el califat de Còrdova.
El califa tenia un poder absolut: era un jutge suprem, màxima autoritat religiosa, i general dels exèrcits. Per sota hi havia el Hayib (primer ministre) ajudat pels Visirs (ministres) Tots junts formaven el Divan (govern). -
1000
Zawi ibn Ziri
Zawi ibn Ziri ibn Manad as-Sanhají (àrab: زاوي بن زيري بن مناد الصنهاجي, Zāwī b. Zīrī b. Manād aṣ-Sanhājī) fou un cap amazic, fundador de la taifa de Granada quan es va desmembrar el califat omeia de Còrdova, al primer quart del segle xi. -
1018
Hixam III
ixam III o Hixam al-Mutadd bi-L·lah —àrab: هشام المعتد بالله, Hixām al-Muʿtadd bi-Llāh— (974/975) fou el darrer califa omeia de Còrdova (1026-1031)
Hixam després d'això va fugir a Alpont (al-Bunt, Alpuente) on governava el mawla amirita Abd-Al·lah ibn Qàssim al-Fihrí. El juny de 1027 fou proclamat califa pels cordovesos, però va restar Qasr al-Bunt durant dos anys sense entrar a la capital fins al desembre de 1029. -
Period: 1031 to 1248
regnes de taifes
A partir de l'any 1.008, la unitat del Califat va començar a esquerdar-se. L'aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit, intentaven escapar del control del califa, per convertir-se en màxima autoritat del seu terreny. Al 1.031, Al-Andalus es va dividir en més de 25 taifes (regnes independents). Això va debilitar la fragmentació política militarment la taifa davant els regnes cristians. Això va facilitar la invasió del Almoravits (segle XI) i Almohades (segle XII), -
Period: 1090 to 1046
invasions almoràvites i almphades
Entre els anys 1090-1046 es produeix l'arribada dels Almoràvits i els Almohades a la Península Ibèrica. Aquests són grups nòmades berbers del nord dÀfrica. Els musulmans espanyols els conviden a instal·lar-se a la península per augmentar el nombre de soldats als seus exèrcits i revitalitzar la pràctica de l'Islam. -
1195
batalla de las navas de toledo
Va ser iniciativa d'Alfons VIII entaular una gran batalla contra els almohades després d'haver patit la derrota d'Alarcos -
Period: 1248 to 1492
regne nassarita de granada
L'Emirat, Taifa o Regne de Granada o Gharnata va ser un regne andalusí amb capital a Granada. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis (Elvira), que avui es coneix com a Albaicín i Alcazaba, i Gharnata al pujol del davant, que era més aviat un barri d'Iliberis. Els àrabs van anomenar aquest lloc Gharnata al-Yahud -
1452
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad
últim rei va ser Boabdil(Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad), que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492. Quan els àrabs van arribar a la península, existia ja en aquest lloc un assentament amb dues petites poblacions: Iliberis (Elvira), que avui es coneix com a Albaicín i Alcazaba, i Gharnata al pujol del davant, que era més aviat un barri d'Iliberis. Els àrabs van anomenar aquest lloc Gharnata al-Yahud ('Granada dels Jueus'). -
1492
fi del regne nassarita de Granada
El regne nassarita de Granada seria el darrer estat musulmà de la península ibèrica, l'antiga al-Àndalus. El seu últim rei va ser Muhammad XII (conegut com Boabdil el Chico), enderrocat pels Reis Catòlics, que es va veure obligat a rendir Granada el 2 de gener de