-
700 BCE
Introducció
La filosofia neix a Grècia en el s. VII aC en les colònies gregues d'Àsia Menor com Mileto. El comerç d'aquestes ciutats amb l'orient feien que diferents versions explicatòries xoquessin entre si. Qüestions com la creació de l'univers o l'aparició del ésser humà eren explicades de forma mitològica. Davant d'aquest fet es va buscar un altre via per donar una resposta, aquesta va ser la raó. -
687 BCE
El pas del mite al logos
Buscant explicacions raonables per a respondre a les distintes qüestions, fent-se així el pas del mite al logos i donant origen a la filosofia. Trencava amb el pensament grec les estructures pròpies del pensament mític i el va substituir per la lògica donant lloc a la filosofia i el pensament, ja que tots dos són discursos racionals. -
686 BCE
Filosofia Antiga
La Filosofia Antiga és el període de la història de la filosofia occidental que correspon a l'Edat Antiga. Va començar al 600 aC amb Tales de Mileto, i es va acabar al segle VI dC. Els filòsofs de l'antiguitat es divideixen en dos grups, els anteriors a Sòcrates, anomenats "presocràtics", coneguts per fer "el pas del mite al logos".
Plató, alumne de Sòcrates, i Aristòtil, alumne de Plató, se'n van convertir en dos dels filòsofs més importants, coneguts com els "socràtics majors". -
634 BCE
ESCOLA DE JÒNIA
L'Escola de Jònia va ser fundada al segle VI aC per Tales de Mileto i es caracteritza per substituir l'explicació mitològica del món, per explicacions racionals basades en l'observació i en l'experiència. Això va suposar el naixement de la filosofia científica. -
600 BCE
ESCOLA PITAGÒRICA
L'Escola Pitagòrica fundada per Pitàgores, és considerada una secta, primacia de l'ànima sobre el cos, on l'ànima esta tancada. Buscaven una explicació de les coses materials i elaboraven moltes teories matemàtiques, sent els descobridors dels nombres irracionals que van mantenir en secret fins que van ser revelats per Hipaso de Metaponto. -
500 BCE
Filosofia Medieval
La Filosofia Medieval és la filosofia que es va desenvolupar en Europa i Orient Mitjà durant el que avui es diu edat mitjana, que s'estén des de la caiguda de l'Imperi Romà fins al Renaixement. Segons la "Stanford Encyclopedia of Philosophy" descriu la filosofia medieval com la combinació de la "filosofia pagana amb la nova religió cristiana" i "una varietat d'aromes de l'herència intel·lectual jueva i islàmica". Algunes doctrines van ser difícils de combinar com la reencarnació i la trinitat. -
428 BCE
PLATÓ
Plató va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia. És conegut com socràtic major. Va desenvolupar un sistema anomenat "platonisme" i l'Acadèmia d'Atenes. Va ser seguidor de Sòcrates i mestre d'Aritòtil. El seu treball més important va ser "La República, on comenta la seva visió d'un estat ideal. -
475
Cristianisme.
Després de la mort de Jesús, els seus deixebles mantenen una activitat d'evangelització per quasi 300 anys. Tornant-se el cristianisme en la religió oficial de l'Imperi Romà. L'impacte d'aquesta religió en la filosofia occidental va tindre dos grans efectes, va reduir l'interès per la filosofia i la filosofia va passar a ser "serva" de la teologia, sent les conjectures paganes oposades als dogmes de fe rebutjades. -
1000
Etapes de la filosofia medieval
La patrística és l'etapa on es va articular la filosofia amb el dogma cristià. Un dels màxims representants va ser Sant Agustí, va desenvolupar un corrent que es coneix com a neoplatonisme, i que és la interpretació de Plató sota l'òptica cristiana. L'escolàstica és on s'explica la revelació cristiana a través de la raó. Sorgeix com a conseqüència la creació de les primeres universitats i la necessitat d'aplicar el mètode científic aristotèlic per a donar una resposta als problemes religiosos. -
1492
Filosofia Moderna
La Filosofia Moderna se'n va desenvolupar durant l'Edat Moderna i asociada amb la modernitat. Durant els segles VXII i XVIII, les figures importants en filosofia de ment, epistemologia i metafísica es podien dividir en dos grans grups. El racionaisme amb René Descartes, i l'empirisme amb David HUme i John Locke. Immanuel Kant va establir un sistema filosofic que pretenia reconciliar el racionalisme amb l'empirisme. -
1493
Característiques Filosofia Moderna
La Filosofia Moderna suposa una autèntica revolució en la concepció dels ésser humà i el món. Déu era el centre de l'univers, que és el que coneixem com Antropocentrisme, però el pensament modern el despulla. La preocupació del filòsof modern és el coneixement, i és distingeixen tres corrents, el racionalisme, l'empirisme i l'idealisme. -
1493
Nou concepte de la veritat
N'hi ha un nou concepte de la veritat. La veritat no està fora, com es creia i la filosofia es comença a preocupar per la qüestió del que és real. El subjecte, és ara la garantia de la veritat, perquè la veritat, es troba dins de la ment, i per això, només a ell li correspon conèixer-la. -
RENÉ DESCARTES
René Descartes va ser un filòsof, matemàtic i físic francès considerat el pare de la geometria analítica i la filosofia moderna, així doncs és un dels protagonistes de la revolució científica.
En la seva teologia, insisteix en la llibertat absoluta de l'acte de creació de Déu. Descartes va afirmar el dualisme substancial entre l'ànima i el cos trencant amb la tradició aristotèlica. La seva declaració filosòfica més coneguda és "Pienso, luego existo". -
Estètica
L'estètica com a disciplina filosòfica s'encarrega d'estudiar i teoritzar sobre l'art i les seves característiques de manera general. Encara que el termini va sorgir a mitjans del segle XVII, aquest tipus de reflexions ja anaven existint antigament. -
JOHN LOCKE
John Locke va ser un filòsof i metge anglès considerat com un dels més influents pensadors de l'empirisme, conegut com el "Pare del Liberalisme Clàssic". Va realitzar una contribució a la teoria del contracte social. El seu treball va afectar en gran part al desenvolupament de l'epistemologia i la filosofia política. -
La teoria de la ment de John Locke
La teoria de la ment de Locke és freqüentment citada com l'origen de les concepcions modernes de la identitat i del jo. Locke va ser el primer a definir el jo com una continuïtat de la consciència. Va postular que, en néixer, la ment era una pissarra en blanc. Al contrari de la cartesiana que sostenia que naixem sense idees innates i que el coneixement es determina per l'experiència derivada de la percepció sensorial. -
Utilitarisme
L'utilitarisme és una filosofia construïda per Jeremy Bentham, que diu que la millor acció és la que produeix la felicitat més gran i benestar al número més gran d'individus involucrats i maximitza la utilitat.
La "utilitat" es defineix en terminis de benestar dels éssers humans. Bentham la va descriure com la suma de tot plaer que resulta d'una acció, menys el sofriment de qualsevol persona involucrada en l'acció. -
DAVID HUME
David Hume va ser un filòsof, historiador i economista escosses. És conegut pel seu sistema filosòfic altament influent en l'empirisme, escepticisme i naturalisme. Hume se'n va esforçar per crear una ciència naturalista de l'home que examinaria la base psicològica de la naturalesa humana. Hume va argumentar en contra de les idees innates, postulant que tot el coneixement humà es deriva únicament per l'experiència. -
IMMANUEL KANT
Immanuel Kant va ser un filòsof i científic prussià de la il·lustració. Va ser el primer i més important representant del criticisme i precursor de l'idealisme alemany. Kant distingeix tres preguntes filosòfiques a les quals dedica les seves obres capitals. Kant acceptava que si bé el nostre coneixement comença amb l'experiència, no tot provenia d'ella, donant a entendre que la raó juga un paper important. -
JOHN STUART MILL
John Stuart Mill va ser un filòsof, polític i economista britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'utilitarisme. Va ser un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica en la qual es promou produir la "major felicitat al número més gran". Stuart Mill és un dels pensadors més influents en el liberalisme clàssic, Anomenat "el filòsof de parla anglesa més influent del segle XIX". -
FRIEDRICH NIETZSCHE
Friedrich Nietzsche va ser un filòsof alemany del segle XIX, considerat un dels filòsofs més importants de la filosofia occidental, la seva obra ha exercit una profunda influència tant en la història com en la cultura occidental. També és considerat un dels tres "mestres de la sospita". Nietzsche va fer una crítica de la cultura, la religió i la filosofia occidental mitjançant la genealogia dels conceptes que les integren, basats en l'anàlisi de les actituds morals cap a la vida. -
Filosofia Contemporània
La Filosofia Contemporània és el període actual de la història de la filosofia. Per extensió, s'anomena també amb aquest nom a la filosofia produïda per filòsofs que encara estan vius.
En aquest període la majoria dels filòsofs més importants van treballar des de les universitats especialment en la segona meitat del segle. Alguns dels temes més discutits van ser la relació entre el llenguatge i la filosofia. Els principals exponents d'aquest gir van ser Martin Heidegger i Ludwig Wittgenstein. -
Vitalisme
Xavier Bichat va ser un dels principals defensors del vitalisme. El vitalisme és una teoria protocientífica segons la qual els organismes es caracteritzaven per posseir una força o impuls vital que les diferenciava de forma fonamental de les coses inanimades i no està s'ometa a les lleis fisioquímiques generals.
