-
CONVOCATÒRIA DELS ESTATS GENERALS
Els Estats Generals tractaven d'una assemblea general extraordinària composta de representants de tots els segments de la societat francesa (excepte els més pobres) repartits en tres estaments: el clergat o Primer Estat, la noblesa o Segon Estat, i el poble pla o Tercer Estat. La independència que van demostrar els diputats del Tercer Estat pel que fa als dos primers estaments i a la Corona, va marcar el veritable inici de la Revolució francesa. -
CREACIÓ DE L'ASSEMBLEA NACIONAL
La primera Assemblea Nacional francesa va ser constituïda en 1789 i va servir de pont entre l'assemblea dels Estats Generals de 1789 i l'Assemblea Nacional Constituent creada el 9 de juliol del mateix any, que va dotar a França de la seva primera Constitució. -
JURAMENT DEL JOC DE PILOTA
Va ser un compromís d'unió presentat el 20 de juny de 1789 entre els 578 diputats del Tercer Estat (o Estat Pla) para no separar-se fins a dotar a França d'una Constitució (a ells se'ls uniran altres 2 diputats de la noblesa i 149 diputats del clergat), fent front a les pressions del rei de França Luis XVI. -
Period: to
ASSEMBLEA NACIONAL CONSTITUENT
Va ser la primera assemblea constituent de França. Formada a partir de l'Assemblea Nacional, va ser proclamada el 9 de juliol de 1789, en els inicis de la Revolució francesa. -
PRESA DE LA BASTILLA
La rendició de la Bastilla, símbol del despotisme, va fer l'efecte d'un sisme, a França com a Europa, fins a la llunyana Rússia imperial. «Fortalesa del secret, i lloc sense justícia, la Bastilla va ser la primera cita de la Revolució». El 14 de juliol de 1789, dia en què la Bastilla és presa per assalt pels Parisencs és, per tradició, considerat com l'inici de la fi de «l'Antic Règim» i el començament de la Revolució Francesa. -
DECLARACIÓ DEL DRETS DE L'HOME i DEL CIUTADÀ
Aprovada per l'Assemblea Nacional Constituent francesa el 26 d'agost de 1789, és un dels documents fonamentals de la Revolució francesa (1789-1799) quant a definir els drets personals i els de la comunitat, a més dels universals. Influenciada per la doctrina dels drets naturals, els drets de l'home s'entenen com a universals. -
CONSTITUCIÓ DE CLERGAT
Votada el 12 de juliol de 1790 per l'Assemblea Constituent, estava cridada a substituir el *Concordat de 1516.
El seu objectiu era reorganitzar en profunditat l'Església de França, transformant als sacerdots catòlics parroquials en "funcionaris públics eclesiàstics". -
FUGIDA DE VARENNES
Va ser un significatiu episodi de la Revolució francesa, en el qual la família real va tenir un greu decaïment en la seva autoritat real, en intentar infructuosament escapar a l'estranger disfressada de família aristòcrata russa. L'episodi va incrementar l'hostilitat cap a la monarquia com a institució, així com contra Luis XVI i María Antonieta com a persones. -
DECLARACIÓ DELS DRETS DE LA DONA I LA CIUTADANA
És un text redactat en 1791 per *Olympe de *Gouges parafrasejant la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà del 26 d'agost de 1789, el text fonamental de la Revolució francesa. És un dels primers documents històrics que proposa l'emancipació femenina en el sentit de la igualtat de drets o l'equiparació jurídica i legal de les dones en relació als homes. -
PRIMERA CONSTITUCIÓ DE FRANÇA
La primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional Constituent el 3 de setembre de 1791 i acceptada per Luis XVI.1 Contenia la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. -
Period: to
ASSEMBLEA NACIONAL LEGISLATIVA
Aquesta assemblea va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent l'1 d'octubre de 1791. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser reelegit, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica, en ser el sufragi censatari. L'última sessió va tenir lloc el 21 de setembre de 1792, abans de ser succeïda per la Convenció Nacional. -
Period: to
CONVENCIÓ GIRONDINA
Girondi és el nom donat a un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Legislativa i de la Convenció Nacional francesa, que estava compost per diversos diputats procedents de Gironda. Pertanyien, en la seva majoria, a la burgesia provincial dels grans ports costaners. -
BATALLA DE VALMY
L'exèrcit francès del Nord, comandat per Charles François Dumouriez, i l'exèrcit francès del Centre, liderat per François Christophe Kellermann, van detenir l'avanç de l'exèrcit prussià, dirigit per Carlos Guillermo Fernando. Malgrat les poques baixes (menys de 500 en total) i dels inconclusos resultats tàctics, Valmy va ser considerada com una batalla de gran importància en l'esdevenir històric francès, doncs una derrota francesa hagués propiciat la fi de la Revolució francesa. -
EXECUCIÓ DE LLUIS XVI I MARIA ANTONIETA
El matí del 21 de gener de 1793, rebuda la comunió, Luis Augusto de Borbó, anomenat Luis *Capeto pels revolucionaris i encara rei de França i de Navarra per als monàrquics,i Maria Antonieta van confiar a *Cléry la tasca de donar l'últim adéu als seus parents i van abandonar el Tremp en carrossa. A un quart d'onze del matí, els condemnats van arribar al lloc en el qual es trobava instal·lada la guillotina, la llavors cridada Plaça de la Revolució. -
LLEI DEL MÀXIMUM
Va ser una llei promulgada durant la fase més radical de la Revolució francesa que va instituir un màxim per a preus, salaris i beneficis. -
INSURRECCIÓ DE LA VENREE
És la denominació historiogràfica d'una rebel·lió que va arribar a convertir-se en una veritable guerra civil que va enfrontar als partidaris de la Revolució francesa i als contrarevolucionaris. Es va desenvolupar a la regió francesa de Vendée (Vandea en espanyol) entre 1793 i 1796. La denominació espanyola Guerra de Vandea no s'usa amb prou feines en la bibliografia.8 La denominació francesa és *Guerre de *Vendée. -
LLEI DE SOSPITOSOS
Va ser una norma jurídica francesa que va estar vigent durant un curt període de la Revolució francesa. Va ser votada el 17 de setembre de 1793, i suprimida a l'octubre de 1796. -
Period: to
CONVENCIÓ JACOBINA
els *jacobinos es van fer amb el poder i van detenir als principals dirigents polítics *girondinos. Van promulgar una nova Constitució basada en la democràtica social. L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública, que concentro tot el poder de *Robespierre. Per fer front a l'amenaça exterior, la república organitzo un exèrcit, decreto la lleva en massa i impuls la política del Terror i aplico la Llei de sospitosos i moltes més lleis com la del máximum o sospitosos. -
Period: to
DIRECTORI
El directori va ser la penúltima forma de govern adoptada per la Primera República Francesa, durant la Revolució francesa. Establert per la Constitució de l'Any III que va aprovar la Convenció termidoriana, es va iniciar el 26 d'octubre de 1795, i va acabar amb el cop d'estat del 18 de brumari de l'Any VIII (9 de novembre de 1799) que va instaurar el Consolat. Després del període del Terror imposat per l'ala més extremista dels Jacobins, es va produir una tornada cap a posicions més moderades. -
Period: to
CONSOLAT
El Consolat va ser la institució de govern a França entre la caiguda del Directori després del cop d'estat que va donar Napoleó *Bonaparte del 18 de Brumari de 1799 fins al començament de l'Imperi Napoleònic en 1804. Per extensió, el terme Consolat es refereix també a aquest període històric francés. -
COLP D'ESTAT DE NAPOLEÓ
Luis Napoleó *Bonaparte es va convertir en emperador dels francesos mitjançant un cop d'estat que, a priori, podria ser considerat com un mecanisme de la burgesia per assentar el seu domini en la França,no obstant això,això va ser una petita senyal del que algun dia seria el principi del declivi històric de la burgesia. -
CORONACIÓ DE NAPOLEÓ COM A EMPERADOR
Napoleó és coronat emperador en presència del Papa Pío VII. Tota la representació és una escenificació destinada a crear una èpica imperial i grandiosa. La *pomposa cerimònia té lloc en la catedral de *Notre Dóna'm de París. Com a “emperador dels francesos”, *Bonaparte centralitzarà tot el poder a les seves mans i establirà un nou ordre social basat en la defensa de l'ordre i la propietat. -
Period: to
IMPERI NAPOLEÒNIC
Va ser un estat sobirà que va incloure en territori una gran part d'Europa occidental i central; va tenir a més nombrosos dominis colonials coneguts com França d'Ultramar i estats clientelars. Abasta la totalitat del període conegut com l'Era Napoleònica, que cobreix el període des de la coronació del seu emperador, Napoleó I, fins a la seva abdicació i exili a la illa de'Elba, en 1814. Oficialment, el terme es refereix al període comprès entre la fi del consolat fins a la Restauració Borbònica -
BATALLA DE AUSTERLITZ
Va enfrontar el 2 de desembre de 1805 a un exèrcit francès comandat per l'emperador Napoleó I contra les forces combinades rus-austríaques del tsar rus Alejandro I i l'emperador austríac Francisco I en el context de les Guerres Napoleòniques. Va ser una de les majors victòries de Napoleó, doncs el Primer Imperi francès va aixafar definitivament a la Tercera Coalició després de gairebé nou hores de difícil combat. La batalla va tenir lloc prop de Austerlitz, actual Slavkov o Brna, -
TRACTAT DE FOINTAINEBLEAU
Va ser signat a la ciutat francesa de Fontainebleau entre els respectius representants plenipotenciaris de Manuel Godoy, valgut del rei d'Espanya Carlos IV de Borbó, i Napoleó I Bonaparte, emperador dels francesos. En ell s'estipulava la invasió militar conjunyeix franc-espanyola de Portugal i es permetia per a això el pas de les tropes franceses per territori espanyol, sent així l'antecedent de la posterior invasió francesa de la península ibèrica i de la Guerra de la Independència Espanyola. -
BATALLA DE LEIPZIG
Les forces antifranceses s'havien reagrupat en la Sisena Coalició, que comprenia al Regne Unit, Rússia, Espanya, Portugal, Prússia, Àustria, Suècia i certs petits Estats alemanys. Amb tots aquests països, la Sisena Coalició podia posar en el camp de batalla més de mig milió d'homes (i certament, durant la batalla de Leipzig, les forces aliades a l'est del Rin probablement excedien el milió de soldats). En contrast, les forces de Napoleó es limitaven a uns pocs centenars de milers.Francia pergué. -
"LOS CIEN DIAS" DE NAPOLEÓ
El període conegut com els Cent Dies (en francés Cent-Jours), o Campanya de Waterloo, comprèn des del 20 de març de 1815, data del retorn de Napoleó a París des del seu exili en Elba, fins al 28 de juny de 1815, data de la segona restauració de Luis XVIII com a rei de França. Aquest període posa fi a les anomenades Guerres Napoleòniques, així com a l'imperi francès de Napoleó *Bonaparte. -
BATALLA DE WATERLOO
Va ser un combat que va tenir lloc el 18 de juny de 1815 en les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica situada a uns vint quilòmetres al sud de Brussel·les, entre l'exèrcit francès, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, holandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià del mariscal de camp Gebhard von Blücher -
EXECUCIÓ DE ROBESPIERRE
En la tarda del 9 de *termidor va ser acusat de «tirania» i detingut per ordre de la Convenció juntament amb els seus aliats Louis Saint-Just i Georges Couthon també membres del Comitè de Salvació Pública, Philippe François Joseph Li Bas del Comitè de Seguretat General i el seu germà menor Augustin Robespierre. Alliberats per la Comuna de París en la nit del 9 de termidor, en la matinada de l'endemà, 10 de *termidor, van ser capturats per les forces de la Convenció que els van assaltar .
