-
Quan acaba la conquesta militar, Al-Àndalus es converteix en una província que depenia del Califat Omeia de Damasc. La capital estava a Córdoba, que governava un valí.
-
Al segle VII, quan l'Omeia Damasc van ser destronats , el príncep Abderraman, se'n va anar de la seva ciutat i se'n va anar cap a Al-Àndalus. L'any 756 Abderraman es va coronar com emir , es deia Abderraman I. No molt temps després, va trencar els vincles amb el Califat de Bagdad, es va coronar emir independent i va fundar l'Emirat Omeia de Córdoba. Això va fer la ruptura de la unitat política de l'imperi islàmic, però la independència tan sols era política, no religiosa.
-
L’Emirat de Còrdova, havia de fer front a molts problemes: rebel·lions internes, atacs dels regnes cristians del nord, amenaces al comerç marítim des del nord d’Àfrica. L’emir Abderraman III va voler imposar la seva autoritat i l’any 929 es va proclamar Califa de Còrdova. El califa va exercir un poder absolut: era jutge suprem, màxima autoritat religiosa i generals dels exèrcit i Còrdova es va convertir en la ciutat més important d’Occident.
-
L’any 1008, la unitat del Califat va començar a esquerdar-se. L’aristocràcia, els alts funcionaris i l'exèrcit volien ser la màxima autoritat al seu territori. L’any 1031 Al-Àndalus es va dividir en més de 25 regnes independents, anomenats taifes. Els regnes cristians va facilitar la invasió de Al-Àndalus. Els almoràvits ( comença el 1086) i almohades (comença el 1145), que va frenar les conquestes dels regnes cristians, però van ser finalment derrotats per aquests.
-
L’únic territori que va sobreviure va ser el regne de Granada, governat per la dinastia Nassarita. La capital, Granada, era un dels centres culturals i comercials més importants d’Europa. Va conviure pacíficament amb el regnes cristians a canvi de pagar impostos a Castella, però 1492, l’últim rei nassarita, Boabdil, es va rendir als Reis Catòlics.