-
La batalla de Guadalete és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània. -
-
Abd al-Aziz ibn Musa ibn Nusa va ser el segon valí d'Al-Ándalus, governant entre els anys 714 al 716. Va residir a Ishbiliya (Sevilla). Es va casar amb Egilona, la vídua del darrer rei visigot Rodrigo. -
La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722. -
La Batalla de Poitiers, va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandant per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí entre les ciutats de Tours i Poitiers, a França. -
L'emirat de Còrdova (en àrab, إمارة قرطبة, Imārat Qurṭuba) va ser un emirat independent amb capital a Còrdova que va existir a la península Ibèrica entre 756 i 929 i va estar regit pels omeies. -
-
Es va començar a construir l'any 786 i va ser ampliada en diverses etapes al llarg de 4 segles. Va acabar la seva construcció a finals del segle X. Encara que les darreres reformes es realitzaran pocs anys abans de la reconquesta per Ferran III. -
Va ser el segon emir independent de Còrdova. -
Va ser el tercer emir independent de Còrdova. -
Va ser el fill i successor d'Alhakén I, va ser el quart emir omeia de Còrdova des del 25 de maig de 822 fins a la seva mort. -
Les Illes Balears són conquerides per Isam al-Khawlani. Són conegudes com les Illes Orientals d’al-Àndalus. -
Era fill d'Abd-ar-Rahman III. Nomenat de jove com a hereu, no va pujar al tron succeint al seu pare fins al 15 o 16 d'octubre de 961, quan tenia 46 anys. -
L'any 929 Abderraman III es va proclamar califa d'al-Àndalus, cap polític i religiós de l'estat més poderós de la península Ibèrica. -
-
Va ser només a finals del segle XIX quan textos recuperats de les antigues cròniques àrabs van confirmar que enclavament situat a ponent de Còrdova es corresponen amb Medina al-Zahra (Medina Azahara), la ciutat que el califa omeia Abderraman III havia ordenat construir al voltant del any 936. -
Va ser el tercer califa omeia de Còrdova entre 976 i 1009 i novament entre 1010 i 1013, amb el sobrenom d'al-Mu'ayyad bi-llah, és a dir, el que rep l'assistència victoriosa de Déu. -
En una jornada com la d'avui, el cabdill musulmà va arrasar la ciutat i es va aixecar un gran botí econòmic i humà a Còrdova. -
S'anomena taifes al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova -
-
Invasió almoràvit de la Península i derrota d’Alfons VI de Castella i Lleó. -
Oren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al segle xi fundaren la quarta dinastia del Marroc i van ocupar al-Àndalus. -
La Giralda va ser construïda l'any 1184 amb l'objectiu de ser el minaret de la mesquita almohade de Sevilla. Giralda és el nom que rep la torre campanar de la catedral de Santa Maria de la Seu de la ciutat de Sevilla, a Andalusia (Espanya). -
La batalla de les Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla a les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la Conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians. -
Concretament, va ser Muhammad I o Ibn al-Ahmar, qui va traslladar la seva cort de l'Albaycín al turó de la Sabika el 1237, iniciant les obres de l'Alhambra amb construccions com la Torre de la Vela, la Torre de l'Homenatge i la Sèquia Reial.Muhammad II consolida la dinastia i construeix el Palau del Generalife.
En un moment de certa pau amb els regnes cristians, el seu nét Muhammad III (1302-1308) encarrega grans obres, com la Gran Mesquita de l'Alhambra, el Bany Reial i el Palau del Partal. -
El regne nassarita de Granada, també conegut com a emirat de Granada o sultanat de Granada, nota 1 va ser un Estat musulmà situat al sud de la península ibèrica, amb capital a la ciutat de Granada, que va existir durant l'Edat Mitjana. -
-
Les Capitulacions de Granada, a vegades conegudes com el Tractat de Granada, van ser signades i ratificades el 25 de novembre de 1491 davant el rei de l'Emirat de Gharnata Abu 'Abd Allah Muhammad Boabdil i els Reis Catòlics, en aquell temps monarques d 'Aragó, de Castella, de Lleó, i de Sicília.[1] Pel tractat es renunciava a la sobirania musulmana del Regne de Granada (fundat diversos segles abans) a favor dels monarques catòlics.