Images

Era Cientifica

  • 2500 BCE

    25 segles a.C Egipcis

    25 segles a.C  Egipcis
    Els egipcis van crear el primer calendari solar, basat en les crescudes del riu Nil. Costava de 12 mesos i 36 degans.
  • 500 BCE

    5 segles a.C- Grecs Aristotil

    5 segles a.C- Grecs Aristotil
    Aristòtil va expresar els primers arguments en contra de la teoria que deia que la Terra era rodona dient que les estrelles semblen canviar la seva altura en l'horitzó segons la posició.
  • 500 BCE

    5 s a.c Aristarc de Samos

    5 s a.c Aristarc de Samos
    Va escriure un llibre titulat “De los tamaños y las distancias del sol y la luna” ja que creia enel geocentrisme. També afirmava que les estrelles estaven infinitament lluny.
  • 200 BCE

    20.s.a.C- Babilonis

    20.s.a.C- Babilonis
    Els estudis dels astres els va fer desenvolupar l'astronomia, ja que van dividir l'any en 12 mesos, van dividir els mesos en setmanes i set dies. Per ells els dies es dividien en 12 parts de 2 hores cada una, també van desarrlloar les matematiques i el seu sistema numèric sexagesimal.
  • 200

    s.II d.C -Ptolomeu

    s.II d.C -Ptolomeu
    Ptolomeu va proposar el sistema geovèntric com a base de la mecànica celeste que va perdurar per més de 1400 anys.
    Les seves teories explicacions astreonòmiques van deminar el pensament científic fins al s.XVI.
  • Oct 1, 1549

    Nicolau Copernic(1549)

    Nicolau Copernic(1549)
    Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers.
  • Oct 1, 1572

    Tycho Brahe (1572)

    Tycho Brahe (1572)
    Va realizar una taula astronómica on es recollia els moviments planetraris especialment el de Mart. Va idear un sistema astronomic en el que pensava que la Terra tornava a la seva posició central i alrededor giraven la Lluna i el Sol i alrededor d’aquest últim els de més planetas.
  • Giordano Bruno (1584)

    Giordano Bruno (1584)
    Las sevas teorías comológicas superaven el model copernic ,va proposar que el Sol era simplement una estrella; que el univers havia de contenir un ionfinit nombre de mons hábitats per animals i essers intel•ligents.
  • Johannes Kepler (1605)

    Johannes Kepler (1605)
    Figura clau en la revolució científica, astronom, i matemàtic alemany, conegut fundamentalment per les seves lleis sobre el moviment dels planetes en la seva orbita el voltant del Sol.
  • Galileu Galilei (1609)

    Galileu Galilei (1609)
    Galileu Galilei defensava l’heliocentrisme, és a dir la creença de que el sol està al mig de l’Univers, i per aquest motiu va tindre problemes amb l’Església Catòlica ja que aquesta defensava l’heliocentrisme.
  • Isaac Newton (1681)

    Isaac Newton (1681)
    Newton va ser el primer a demostrar que les lleis naturals que gobernava el moviment de la terra i els que governaben el moviment dels cosos celestes son les mateixes.
  • Albert Einstein (1905)

    Albert Einstein (1905)
    Va ser el científic més conegut i important del segle XX. creant la teoría de la relativitat, el punt de partida de la física moderna, amb aquesta teoría va néixer la cosmologia, que és l'estudi de l'origen i l'evolució de l'univers.
  • Alexander Friedman (1922)

    Alexander Friedman (1922)
    Deia que l’Univers primer es va expandir i desprès es va expandir. També afirma va que l’Univers poseeix la velocitat crítica.
  • Georges Lemaitre (1927)

    Georges Lemaitre (1927)
    Es conegut com el pare del Big Bang
    Va ser el primer en proposar la teoría de l’expansió de l’Univers que havui dia es coneix com les lleis de Hubble.
    D’acord amb la teoría del Big Bang, fa miles de milions d’anys, tot l’Univers, amb els seus miles de milions d’estreslles, planetes i galaxies podía cabre en el ull d’una agulla ho va explicar a la BBC.
  • Edwin Hubble (1929)

    Edwin Hubble (1929)
    Va ser un dels més importants astronoms nord-americans del segle XX, famós principalment per la creença general que el 1929 havia demostrat l’expansió de l’univers mesurant el desplaçament cap al vermell de galàxies distants.
  • Penzias y Wilson (1964)

    Penzias y Wilson (1964)
    el descobriment accidental de la radiació de fonts còsmic de microones és un desenvolupament important en la cosmologia física moderna. Es va trobar primer accidentalment per Arno Penzias i Robert Woodrow Wilson, ja que van experimentar amb la Banya d'antena Holmdel.
  • Dicken Peebles Roll. Wilkinson (1965)

    Dicken Peebles Roll. Wilkinson (1965)
    Durant el descubriment de la radiació còsmica de fons , peebles junt amb el grup Bob Dicke en la universitat de Princenton, van ser els verdaders encargats de coprovar l’importància d’aquella trobada fortuïta.El 1964, David Todd Wilkinson , Peter Roll, i Dicke van començar a construir un radiòmetre de Dicke per mesurar el fons de radiació de micrones
  • Alan Guth (1981)

    Alan Guth (1981)
    Va revolucionar la idea que es tenia del Big Bang i de l'estructura del Univers per la seva teoría de la cosmologia inflacionista.
  • La Misió cobe de la NASA (1992)

    La Misió cobe de la NASA (1992)
    Va ser el primer satèl·lit construït especialment per a estudis de cosmologia. El seu objectiu era investigar la radiació còsmica de l'univers i ampliar la nostra comprensió del cosmos. La seva missió, planificada per a un període d'uns 4 anys, va començar el 18 de novembre de 1989. Els resultats obtinguts pels seus instruments confirmen en gran part els postulats de la teoria del Big Bang.
  • Observacions de supernovas de tipo IA (1998)

    Observacions de supernovas de tipo IA (1998)
    Les supernoves: son explosions de supernoves petites situades en sistemes binaris; és a dir, son estrelles on col•lapsen i la compresió dóna lloc a una combustió explosiva del carboni que produeix una destrucció total de l'estrella. La radiació que emeteix es procedent de la descomposició del níquel i cobalt produïts en l'explosió.
  • Finals del segle XlX Órbita de mercuri

    Finals del segle XlX Órbita de mercuri
    És el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar. Fa una volta al Sol cada 88 dies. Es coneixen observacions enregistrades de Mercuri des del mil·lenni I aC. Ja abans del segle IV aC, els astrònoms grecs creien que el planeta no era un sinó dos objectes diferenciats: un de visible a l'alba, (Apol·lo), i l'altre, visible només a la posta, (Hermes).