-
L’emperador romà Constantí va establir la capital oriental de l’Imperi a Bizanci, una antiga ciutat grega, que va passar a anomenar-se Constantinoble en honor seu.
-
Va ser un enfrontament armat i la victòria va ser pels Visigots contra els romans. Després d'això, els Visigots van signar un acord amb els romans segons el qual podien instal·lar-se a l’interior de l’Imperi a canvi de lluitar contra els altres pobles germànics que vingessin. -
Clodoveu, aleshores rei dels francs, va guanyar molt de prestigi gràcies a aquella victòria de la batalla de Vouillé i, per tant, va marcar l’inici de la dinastia merovíngia, que regnaria durant els segles V i VIII
-
Gràcies al lideratge del rei Alaric, es van revoltar i van iniciar una sèrie d’atacs contra Roma que van acabar amb el Saqueig de Roma. Després d'això, el saqueig es van dirigir cap al sud d’Europa, cap a Tarragona, amb la intenció d’apropiar-se de tota la Península Ibèrica. -
Després d’aquell saqueig es van dirigir cap al sud d’Europa, cap a Tarragona, amb la intenció d’apropiar-se de tota la Península Ibèrica. -
Quan l’Imperi romà d’Occident va caure a la segona meitat del segle V d.C. s’havien expandit pel sud de la Gàl·lia i havien establert el Regne de Tolosa .Va ser un territori al sud-oest d'Europa amb capital a la ciutat del mateix nom i dirigit pels Visigots. -
El regne dels Visigots arribà a la màxima expansió l’any 480 sota els regnat d’Alaric II. -
L’enfrontament entre Francs i Visigots es van trobar a la Batalla de Vouillé, de la qual en van sortir vencedors els francs i en la que el rei visigot Alaric II va resultar mort. A resulta d’aquella derrota, els Visigots van haver de creuar els Pirineus per refugiar-se al seu vessant sud. -
Gràcies a la batalla de Vouillé, va iniciar el Regne de Toledo, la capital del qual, després d’un breu període de temps en que va ser Barcelona. Aquest regne va durar fins el 711. -
L’enfrontament entre ambdues monarquies germàniques es va produir l’any 507 a la petita localitat de Vouillé. El resultat de la batalla va ser la victòria dels francs i els visigots van haver de retirar-se al sud dels Pirineus -
Durant el regnat de Justinià l’Imperi Bizantí va aconseguir conquerir molts territoris perseguint el seu somni de refer l’Imperi romà d’occident. -
L’època de Justinià també va destacar a nivell cultural. Entre d’altres, es va crear un codi de lleis que fusionava la llei romana amb aspectes provinents de la llei grega. Aquest codi de lleis ha passat a la història com el Codi de Justinià.
-
Gràcies a haver augmentat els impostos a la població de Constantinoble, motiu que va produir una de les primeres revoltes populars contra la reialesa, la revolta de nika. -
La cultura dels Visigots era molt simple i poc desenvolupada així que, només entrar en contacte amb la població hispanoromana, van començar un procés d’incorporació d’aspectes de l’antiga cultura romana. En aquell procés el rei visigot Recared es va convertir al cristianisme.. -
Durant el regnat de Recesvint, es va aconseguir la unificació jurídica ajuntant les lleis romanes i el dret consuetudinari propi de les tribus germàniques en un sol text legislatiu anomenat Liber Iudicorum. -
Els musulmans derrotarien l’últim rei visigot, Roderic, a la Batalla de Guadalete. Aquest fet marcaria l’inici del període de dominació musulmana de la Península Ibèrica. -
La trobada dels exèrcits musulmà i franc es va produir a la localitat de Poitiers, l’any 732 (Batalla de Poitiers) i el cap de les tropes franques, Carles Martell, va infringir una duríssima derrota a les tropes musulmanes, que van haver de retrocedir al sud dels Pirineus. -
Durant el regnat de Pipí el Breu l’Imperi Carolingi va iniciar una expansió territorial que culminaria durant el regnat del seu fill Carles, anomenat el Gran (Carlemany). -
El prestigi guanyat per Carles Martell va fer que la corona del regne franc passes al seu fill, Pipí el Breu, i el regne franc, des d’aleshores i en honor a Carles Martell, va passar a anomenar-se Imperi Carolingi.
-
Va esclatar una guerra civil entre els fills de Lluís que cluminaria amb el repartiment de l’Imperi entre els tres fills: Lotari, Carles el Calb i Llúis el Germànic . -
Els emperadors bizantins perseguien la independència de l’església bizantina respecte de l’obediència del papa de Roma. Aquesta situació va culminar quan el cristianisme oriental es va separar definitivament de l’Església romana .
