-
Els visigots lluiten contra els romans i els visigots vencen. Després d'això fan un acord entre ells. -
Era la part de l'Imperi romà d'orient que va durar des de la divisió de l'imperi fins que els turcs van derrotar la ciutat de Constantinoble.
-
Quan els romans i els visigots fan un acord, al princip estava bé, després, els visigots es van cansar i van fer el primer saqueig de Roma. -
A partir del 415 els visigots ja comencen a controlar la península ibèrica expulsant els Vàndals, els Sueus, els Bascons i els Càntabres. -
L'any 476 després de la caiguda de l'imperi romà d'occident.
-
La batalla de Vouillé va donar molt de prestigi al res Clodoveu que va iniciar una dinastia hereditària. També va establir la capital a París.
-
Ocupaven des del sud penínsular fins la meitat sud de l'actual França. -
Els visigots tenien una rivalitat amb els francs, això els va portar a la batalla de Vouillé que van perdre, posant fi al regne de Tolosa. -
D'hagut a la rivalitat entre francs i visigots es van enfrontar i els francs van guanyar.
-
La seva capital va començar sent Barcelona i va acabar a Toledo.
-
Justinià tenia el somni de recuperar la grandesa de l'imperi romà, però no tenai diners, així que va ahver de pujar impostos i els diners del comerç per poder aconseguir fer una flota naval.
Va conquerir molts territoris. -
va crear un codi de lleis que fusionava la llei romana amb aspectes provinents de la llei grega. Va passar a la història amb el nom de Codi de Justinià. -
Degut a les pujades d'impostos els ciutadans un dia de curses de carro es van revoltar. -
El rei visigot Recared va convertir la religió en cristiana. Aquest fet estava dintre de la "romanització". -
És un llibre amb totes les lleis romanes que van agafar els visigots. -
Musulmans i visigots es van enfrontar a la batalla de Guadalete on van perdre els visigots i fa suposar la fi del regne de Toledo i dels visigots. -
La trobada dels exèrcits musulmà i franc es va produir a la localitat de Poitiers, l’any 732. El cap de les tropes franques, Carles Martell, va infringir una duríssima derrota a les tropes musulmanes, que van haver de retrocedir al sud dels Pirineus. -
Pipí el Breu marca el tret de sortida de l’època coneguda com Imperi Carolingi.
A l’època de Carlemany, al voltant del palau d’Aquisgrà es produeix un renaixement de la cultura. Es funden escoles, s’ensenya el llatí i es fan còpies de textos clàssics.
Acaba amb el Tractat de Verdun -
L’època de major esplendor de l’imperi va ser sota el regnat del rei Carlemany (768 - 814), net de Carles Martell.
Carlemany va conquerir gran part d’Europa i va imposar el cristianisme la resta de pobles germànics.
A canvi, va ser coronat emperador pel papa de Roma l’any 800, rememorant l’Imperi Romà d’Occident. -
Lluís el Pietós, fill de Carlemany, no va saber mantenir la grandesa de l’imperi.
Finalment, els seus fills, van signar el Tractat de Verdun (843), que significava la divisió de l’Imperi en tres.
Acabava així l’intent de Carlemany de refer l’Imperi Romà d’Occident. -
L'’Imperi bizantí es va hel·lenitzar, allunyant-se de la tradició romana i substituïnt-la per la cultura grega. El llatí va deixar de ser la llengua oficial i va passar-ho a ser el grec i en temes religiosos es va produir un un fort enfrontament.
Quan el cristianisme oriental es va separar definitivament de l’Església romana (Cisma d’Orient). Naixia així l’Església cristiana ortodoxa en contraposició a la Església cristiana romana.