-
Batalla que va enfrontar dos pobres germànics els Francs contra els Visigots. Van guanyar els Francs.
-
Després de la caiguda de l'mperi Romà els Francs s'instal·len a l'Europa central i mantenen una directa rivalitat amb els Visigots
-
Un cop l'Imperi Romà d'Occident va caure a les mans dels altres pobles germànics, els visigots van marxar cap a França i crean el Regne.
-
Va neixer l'any 570 a la Meca, és va dedicar al comerç i al negoci familiar.
-
El rei Leovigild que va succeir al seu germà Liuva (I), va permetre la unificació social i els matrimonis mixtes entre Visigots i Romans
-
El 610 es va fundar el califat de la família Omeia, centrat a Síria i amb la capital Damasc
-
L’Hègeria va ser la fugida de la Meca de MAhoma i els seus seguidors que es refugiaren a Medina (ciutat del profet). Aquesta fugida va marcar l’inici del calendari musulmà o islàmic. Segons el calendari musulmà ara estarem a l’any 1441, el nostre 2020
-
Es tracta d’una mesquita. La mesquita es l’edifici religiós més important pels musulmans, on els creients van, especialment el divendres, a fer les seves pregàries. Però també era un lloc de reunió i d’estudi dels textos alcorànics.
-
Es tracta d’una mesquita. La mesquita es l’edifici religiós més important pels musulmans, on els creients van, especialment el divendres, a fer les seves pregàries. Però també era un lloc de reunió i d’estudi dels textos alcorànics.
-
La mort de Mahoma 632.
-
Després de la mort de Mahoma (632), els seus successors (els califes rashidun) van completar la unificació d’Aràbia i van conquerir Síria i Palestina, Egipte -territoris que pertanyien a l’Imperi Bizantí- i també Mesopotàmia i Pèrsia -territoris de l’actual Iran i Irak-.
-
L’any 661 es va fundar el califat dirigit per la família Omeia, centrat a Síria i amb capital a Damasc. Es reprengué l’expansió pel nord d’Àfrica i per l’Orient fins al riu Indus -actuals Afganistan i Pakistan-. El 711 penetraren a la península Ibèrica, on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs més enllà dels Pirineus (Batalla de Poitiers, 732).
-
Batalla que va enfrontar els Musulmans i els Visigots. La batalla va tenir lloc al riu de Guadalete, i la van guanyar els Musulmans.
-
El 711 un exèrcit format majoritàriament per berebers però dirigits per una minoria àrab van travessar l’estret de Gibraltar, iniciant la conquesta del regne visigot.
-
Es coneix com a conquesta musulmana de Hispania o etapa musulmana inicial de la península ibérica a el complex procés polític i militar que al llarg de el principi de segle VIII explica la formació i consolidació a l'Àndalus, així com la gènesi dels principals regnes cristians medievals peninsulars
-
L'emirat de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba. Inicialment es tractà d'un valiat dependent del califat de Damasc (emirat dependent de Còrdova), fins que el 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents (emirat independent de Còrdova o emirat omeia de Còrdova).
-
El lloc de Barcelona va ser un enfrontament militar lliurat durant el juliol de 985, entre les forces de l'Califat de Còrdova manades per Almanzor i les de l'Comtat de Barcelona dirigides pel vescomte Udalard. Va finalitzar amb la victòria de les tropes musulmanes i la destrucció total de la ciutat homònima.
-
La batalla de Covadonga va tenir lloc en l'any 718 o al 722 a Covadonga, un paratge pròximes a Cangas de Onís (Astúries), entre els astures, d'origen cèltic, que poblaven les zones muntanyoses d'Astúries; i les tropes d'al-Andalus, que van resultar derrotades.
-
Batalla que va enfrontar els Francs contra els Musulmans, i que van guanyar els Francs , que anaven dirigits per Carles "Martell" .
-
Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van traslladar la capital a Bagdad -actual Irak-, des d’on van dominar la major part del món islàmic a partir del 750. El poder del califa va augmentar, ja que, a més de cap polític i militar, es va convertir en cap espiritual de la comunitat islàmica.
-
L’any següent, el 751, l’avenç musulmà cap a orient es va veure frenat a la Batalla de Talas davant les tropes xineses. S’arribava doncs, a la màxima expansió territorial de l’Imeperi.
-
L'emirat de Còrdova va ser un emirat independent amb capital a Còrdova que va existir a la península ibèrica entre 756 i 929 i va estar regit pels omeyas.
-
El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil el 756.
-
A l'any 800 d c el Papa de Roma corona Emperador al rei Carlemany fent que la dinastia Carolingia es transformi en l'Imperi Carolingi
-
Barcelona es conquerida pels Francs.
-
Gràcies a les conquestes territorials l'Imperi Carolingi és va expandir molt, i per a Carlemany era dificil governar tots els punts per això quan va haver de deixar l'Imperi el va partir en tres i els hi va donar un a cada fill seu.
-
L'Eperador "Lluis el Pietos" va dividir la corona en els seus 3 fills, fent extingir l'Imperi Carolingi. Aquest fet és el tractat de Verdum
-
En el año 929 Abderramán III se proclamó califa de al-Andalus, jefe político y religioso del estado más poderoso de la península Ibérica.
-
L’any 929 Abderraman III es va sentir prou fort com per independitzar-se religiosament del califat de Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova.
El califat va ser el període de màxim esplendor i estabilitat de l’Al-Àndalus: es va produir una gran expansió econòmica, amb un comerç marítim molt actiu, i es va frenar l’expansió dels regnes del nord, que va organitzar Almansor, a la darreria del segle X. -
Finalment, els turcs i els mongols van acabar amb el califat ocupant i saquejant la ciutat de Bagdad en dues ocasions, l’any 1055 i 1258 respectivament.
-
A partir d'aquell moment els Regnes Cristians avançaran sense pausa. Tot això va passar l'any 1212.
-
Els musulmans van reconquerir Sevilla l'any 1248 que va ser la fi del Regne de Taifes
-
L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat per la dinastia nassarita.
Aquest regne ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i una part de Cadis, amb importants ciutats portuàries motiu pel qual tenia una important activitat comercial amb altres ciutats europees. -
La rendició de Granada per Francisco Pradilla: El sultà Boabdil lliura Granada als reis Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella. Les Capitulacions per al lliurament de Granada, conegudes com el Tractat de Granada.
