Els comtes-reis catalans, de Guifré el Pelós a Martí l'Humà

By NoaA2nA
  • Guifré I el Pelós
    878

    Guifré I el Pelós

    Fill de Sunifred I, Inicia comtat de Barcelona.
  • Guifré II (Borrell I)
    897

    Guifré II (Borrell I)

    fill de Guifré I
  • Sunyer I
    911

    Sunyer I

    Germà de Guifré II
  • 947

    Miró I

    Fill de Sunyer I
  • Borrell II
    947

    Borrell II

    Germà de Miró l
  • Borrell II
    988

    Borrell II

    Comença la dinastia sobirana del Comtat de Barcelona
  • Ramon Borrell
    992

    Ramon Borrell

    fill de Borrell II
  • Berenguer Ramon I
    1017

    Berenguer Ramon I

    el Corbat, fill de Ramon Borell
  • Ramon Berenguer I
    1035

    Ramon Berenguer I

    el Vell, fill de Berenguer Ramon I
  • Ramon Berenguer II
    1076

    Ramon Berenguer II

    el Cap d'Estopes, fill de l'anterior, amb el seu germà
  • Berenguer Ramon II
    1076

    Berenguer Ramon II

    el Fratricida, germà de Ramon Berenguer II
  • Ramon Berenguer III
    1095

    Ramon Berenguer III

    el Gran, nebot de l'anterior, associat al govern pel seu oncle
  • Ramon Berenguer III
    1097

    Ramon Berenguer III

    El Gran. 1112 casament amb Dolça de Provença.
  • Ramon Berenguer IV
    1137

    Ramon Berenguer IV

    El Sant, fill de l'anterior.
  • Ramon Berenguer IV
    1137

    Ramon Berenguer IV

    El Sant. Corona Catalano-Aragonesa.
  • Alfons I
    1162

    Alfons I

    El Cast, fill de l'anterior.
  • Pere I
    1196

    Pere I

    El Catòlic. 1204, casament amb Maria de Montpeller. Pere I mor a la desfeta de Muret. Fi de la influència transpirinenca.
  • Jaume I
    1213

    Jaume I

    El Conqueridor, Coronat rei als deu anys.
    Rei dels Països Catalans (1229-1276).
    Realització de grans conquestes, incloent Mallorca (1229), Eivissa (1235) i el País Valencià (1232-1245), fins a Múrcia (1266). Va tenir diverses relacions i almenys 14 fills.
    Participació activa de Violant d'Hongria en els assumptes de govern, influenciant decisions importants.
    Divisió dels estats entre els seus fills Pere i Jaume.
  • Pere II
    1276

    Pere II

    El Gran o "dels francesos" per la victòria de coll de Panissars el 1285. Fill de l'anterior.
  • Alfons II
    1285

    Alfons II

    El Franc, fill de l'anterior. Desposseeix les Balears al seu oncle Jaume de Mallorca, que havia col·laborat amb els francesos.
  • Jaume II
    1291

    Jaume II

    El Just. Germà de l'anterior. Inicialment rei de Sicília, promourà la gran expansió mediterrània a Sardenya i sobre els ducats d'Atenes i Neopàtria.
  • Alfons III
    1327

    Alfons III

    El Benigne, fill de l'anterior.
  • Pere III
    1336

    Pere III

    El Cerimoniós, fill de l'anterior.
  • Joan I
    1387

    Joan I

    El Caçador, fill de l'anterior.
  • Martí I
    1396

    Martí I

    L'Humà, fill de l'anterior. A la seva mort no hi ha una descendència legítima ja que l'any abans havia mort el seu fill, Martí el Jove, rei de Sicília.
  • Compromís de Casp
    1412

    Compromís de Casp

    Després d'un interregne de dos anys, farcit d'intrigues, els compromissaris reunits a Casp voten Ferran d'Antequera, el que suposa l'entronització d'una nova dinastia de prínceps castellans a la corona catalano-aragonesa.