-
El sainet
És una peça curta còmica, construïda a partir d'unes situacions escèniques esquemàtiques i d'uns personatges arquetípics. Es representaven en l'entreacte o al final d'obres en castellà.
A Catalunya destaquen:
-Josep Robrenyo (1780-1838), autor i actor. Moltes de les seues obres tenen un contigut polític liberal.
-Frederic Soler (1839-1895), que cap al 1866 abandonà la producció de sainets i començà a fer drames romàntics com "Les joies de la Roser". -
Period: to
El teatre
Es convertí en una eina fonamental a causa de la seua àmplia difusió popular.
Durant la primera meitat del segle va ser una forma quasi exclusiva de la literatura popular, que explorà a fons el sainet, recreant temàtiques de tradició local., mentre que a la segona meitat és desenvolupà el teatre culte, sobretot per Àngel Guimerà. -
Period: to
La novel·la del segle XIX
Va tardar en consolidar-se per la manca d'una tradició novel·lística pròpia i d'un model de prosa normalitzat. Es van escriure, sobretot, novel·les romàntiques, fulletons i relats consumistes.
Com no hi havia novel·la autòctona, s'optà a traduir obres d'autors com Victor Hugo o Walter Scott. No obstant això, la manca de novel·les en català es va compensar amb la producció de la literatura consumista. -
El sainet valencià
Té l'origen als col·loquis de la fi del segle XVIII i es va consolidar com a gènere gràcies a la producció de Josep Bernat i Baldoví (1809-1864).
Va escriure un teatre que presentava episodis de caràcter eròtic o paròdies, com la de "Don Juan Tenorio" de Zorrila que va fer en "L'agüelo Pollastre" (1859). En els seus sainets predomina la recerca d'efectes de comicitat verbal immediata. -
Period: to
Eduard Escalante
Va ser el més important. Va escriure quaranta-sis peces on demostrà la seua capacitat d'aconseguir efectes còmics i presentar personatges caracteritzats per una gran economia de mitjans.
Va ser molt popular la seua habilitat per a deformar el valencià i el castellà. La sàtira de la castellanització va ser una crítica superficial. -
Period: to
Àngel Guimerà
Les seues primeres tragèdies van actuar com un revulsiu en el teatre català. Guimerà és l'únic dramaturg català d'aquest segle de talla europea.
Les primeres obres "Gal·la Placidia" i "Judith de Welp" són drames històrics en vers.
Amb "Mar i cel" inicià la seua etapa de plenitud, en la qual creà unes constants temàtiques, co el plantejament d'uns conflictes passionals que impliquen una relació de poder o el tema de l'inadaptat.
En els drames en prosa presenta passions psicològicament complexes. -
Period: to
La novel·la realista: Narcís Oller
Començà a escriure en castellà, però després de participar en els Jocs Florals en 1877 va veure l'importància del català com a llengua literària i en 1882 publicà la primera novel·la "La papallona".
Se'n va enfrontar amb dificultats com la inexistència d'un model de prosa literària i la manca de tradició d'una narrativa catalana, però ell va contribuir en tots aquestos aspectes.
Altres són el sentimentalisme i moralisme que ell usava, ja que són contradictoris amb el realisme naturalista. -
"Bufar en caldo gelat"
Una altra obra d'Escalante. És una sàtira de dos coents, un conserge d'hisenda i la seua dona, que després de presumir de la seua posició, social resulten ser els més endeutats del barri. -
"L'escaleta del dimoni"
Obra d'Escalante que tracta del nou propietari d'una casa de veïns a la ciutat de València que es troba amb uns personatges que li amargen la vida. -
"Les xiquetes de l'entresuelo"
L'última que anomenem d'Escalante, satiritza el procés de castellanització de la petita burgesia a València. -
"La papallona"
És una obra de transició d'Oller molt lligada als esquemes romàntics, però ja hi figuren aspectes propis de la novel·la realista, com la transcripció de diàlegs o l'explicació dels antecedents biològics i psicològics de la protagonista. -
"L'escanyapobres"
També d'Oller, la trama se situa en un poble imaginari en una fase d'industrialització. Narra l'història d'una parella d'avars, la passió pels diners els obliga a tancar-se en ells mateixos i en la mort de la protagonista. EL subtítol "Estudi d'una passió" indica la intenció analítica de la novel·la naturalista. -
Period: to
"La febre d'or"
És la més extensa de Narcís. Ací es limità a fer una descripció estricta de la vida contemporània i d'una societat obsessionada per l'especulació financera.
Es divideix en dues parts, en què es narra la ràpida l'ascensió econòmica i social de Gil Foix des de la menestralia fins a l'alta burgesia gràcies a les seues especulacions de la borsa. Després vindrà la tornada a la situació social anterior. -
"La bogeria"
És un estudi de la malaltia psicològica a què fa referència el títol. La descripció perd pes en comparació de la narració i diàleg, i Oller fa servir un narrador testimoni, que té un paper secundari, però destacat.
Aquesta és la seua novel·la més naturalista. -
"Pilar Prim"
L'última novel·la d'Oller, on abandona la fórmula realista i es centra en les reaccions dels personatges, excloent-ne l'observació naturalista. Tracta d'una viuda jove que intenta estimar segons els seus desitjos íntims enfrontada amb l'ambient que l'envolta. És una novel·la psicològica en què apareixen elements del següent moviment, el modernisme.