-
La batalla d'Adrianòpolis va ser un enfrontament armat que es va lliurar el 9 d'agost de l'any 378 d.C, a les planes, al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianòpolis. En aquesta batalla, els visigots van vèncer els romans. -
L'any 395 d.C, amb la divisió de l'Imperi de Teodosi, es va formar l'Imperi Bizantí. La fi d'aquest imperi, va arribar l'any 1453 d.C, amb la caiguda de Constantinoble, en ser conquerits pels turcs.
-
L'any 410 d.C, els visigots van arribar fins a Roma i van incendiar i saquejar la ciutat durant tres dies. Va ser la primera invasió bàrbara de la ciutat. -
L'any 476 d.C Ròmul August, va ser destronat per Odoacre i aquest es va creure hereu de l'Imperi Romà. A partir d'aquesta data es considera que va començar el Regne de Tolosa.
L'any 507 d.C, a la Batalla de Vouillé, els visigots van perdre contra els francs. Aquesta derrota va suposar la fi del Regne de Tolosa. -
El domini dels visigots a la península Ibèrica va establir-se des de l'any 507 fins al 711 d.C. Els visigots no controlaven tota la península Ibèrica. En la part del nord-oest estava el regne dels sueus. Tota la cornisa cantàbrica des de la serralada fins al mar (zona poc romanitzada), estava dominada per asturians, càntabres i bascons. -
La batalla de Vouillé va ser una batalla decisiva pel control de la Gàl·lia entre visigots i francs, ocorreguda a la primavera de l'any 507 d.C. D'aquesta batalla, van sortir guanyadors els francs. -
El Regne de Toledo va ser fundat pels francs l'any 507 d.C, després de la derrota dels visigots a la Batalla de Vouillé. Aquest fet els va obligar a desplaçar-se amb la seva població a Hispània. L'any 711 d.C, els francs van perdre contra els musulmans a la Batalla de Guadalete. Aquests últims, van invadir la Península Ibèrica, provocant així, la fi del Regne de Toledo.
-
El fet que va marcar l'inici de la dinastia merovíngia va ser la victòria dels francs contra els visigots a la Batalla de Vouillé, l'any 507 d.C. Aquesta dinastia va governar l'actual França, Bèlgica, una part d'Alemanya i de Suïssa; fins que l'any 732 d.C van ser vençuts a la Batalla de Poitiers i llavors, la dinastia merovíngia va desaparèixer.
-
L'any 527 d.C, Justinià I el Gran va ser coronat emperador.
En ser coronat, ell tenia com a objectiu restaurar la glòria de l'Imperi romà. La seva política va venir marcada per un intens programa de millores socials molt transgressores, guiat per la intel·ligència de la seva dona i principal consellera, Teodora de Bizanci. -
El Codi de Justinià (en llatí: Codex Iustinianus), és una recopilació de constitucions imperials promulgada per l'emperador Justinià. -
La revolta de Nikà fou una revolta succeïda l'any 532 a Constantinoble, després que l'emperador Justinià I arribes al poder l'any 527. Aquesta revolta es va produir perquè Justinià,
va augmentar els impostos a la població de Constantinoble i això, va produir una de les primeres revoltes populars contra la reialesa. -
La màxima extensió del Regne dels Visigots a la península va arribar amb el regnat de Leovigild (568 - 586). Va envair el poble sueu, va sotmetre a càntabres i asturians i va cercar els pobles bizantins. -
L'any 587 d.C, el Rei visigot Recared es va convertir al Cristianisme.
Va utilitzar la religió catòlica per aconseguir el somni del seu pare (Leovigild): unir tot el territori, crear un nexe d'unió entre els gots (pobles germànics invasors) i els hispanoromans (habitants de la Hispània de l'Imperi Romà). -
El Liber Iudicorum va ser decretat per Recesvint l'any 654 d.C i continuat per Ervigi. En els seus dotze llibres i cinquanta-quatre títols, va aportar un règim jurídic unitari penal, civil i eclesiàstic tant per a la població hispà romana com per a la d'origen got. -
La batalla de Guadalete, l'any 711 d.C, va marcar l'inici de la conquesta musulmana a la península Ibèrica. En aquesta batalla, els visigots (capitanejats pel rei Roderic) es van enfrontar amb els musulmans (al comandament de Tàriq ibn Ziyad) i van perdre. -
El 10 d'octubre de l'any 732 d.C les tropes dels francs, liderats per Carles Martell, van derrotar a Tours, prop de Poitiers, l'exèrcit musulmà que havia entrat a Europa per la península ibèrica 20 anys enrere. La derrota musulmana va impedir la invasió d'Europa per part dels musulmans i va preservar el cristianisme com la fe dominant. -
L'Imperi carolingi té com a data d'inici, la victòria dels francs a la Batalla de Poitiers l'any 732 d.C i com a data final la divisió dels seus territoris en el Tractat de Verdun de l'any 843 d.C.
-
El 25 de desembre de l'any 800 d.C, Carlemany va ser coronat emperador, a Roma, pel papa Lleó III. Això el considerava l'hereu legítim dels antics emperadors romans. -
Al mes d’agost de l'any 843 d.C, es va signar el Tractat de Verdun, entre els tres fills de Lluís I el Piadós (també eren nets de Carlemany): Lotari, Carles el Calb i Llúis el Germànic; que resolgué els conflictes provocats pel repartiment de l’imperi. -
El cisma d'Orient (la paraula cisma significa separació) es va produir l'any 1054 d.C. Aquest fet va ocasionar la divisió de tot un Imperi. La religió cristiana es va anar dividint cada cop més, ja que a l'Imperi Romà d'Occident, es reconeixia el papa com a autoritat espiritual de la religió, mentre que a Orient es reconeixia a l'emperador de l'Imperi.
