-
Es un sindicat d'inspiració marxista, va ser l'oposició durant el regnat d'Alfons XII. Va baixar els seus afliats, però després de la I Guerra Mundial van tornar a pujar encara més. El moviment obrer que realment tindrà importància durant aques període serà l'anarcosindicalisme.
-
L'atemptat serà coés per l'anarquista Paulí Pallàs al capità General de Catalunya.
-
Llançament de dues bombes des d'un cinquè pis del Liceu. L'autor serà Santiago Salvador, van morir 25 persones i van haver 35 ferits.
-
Per part d'anaquistes, van haver 6 morts i 42 ferits.
-
Va tenir com a protagonista al períodista Lerroux. Va dictar penes de mort, detencions i esportacions.
Va estar ple d'irregularitats i, com a conseqüència, l'assassinat de Cànovas. -
Cànovas va ser assassinat per Angiolillo al 1897.
-
Comença sota la Regència de M.ª Cristina que otorga confiança al líder conservador, Francisco Silvela.
El Regeneracionisme és un pensament elaborat per Joaquim Costa que està basat en la diagnosi pesimista sobre el passat espanyol, la solució als problemes d'Espanya s'havia de buscar a Europa i en que el problema estava en el sistema polític de la Restauració basat en el caciquisme i l'oligarquia -
Protesta a la qual els comerciants es neguen a pagar la contribució trimestral, que va accabar amb l'empressonament dels morosos, la suspensió de les garanties constitucionals i la declaració de l'Estat de Guerra.
Com a conseqüència n'hi haurà la demissió de membres del govern, la formació de la Lliga Regionalista i la fi del Regeneracionisme. -
Actuarà a partir de vagues generals.
-
Es va formar tras la candidatura dels 4 presidents i es va fer la coalició del Centre Nacional Catalanista i La Unió Regionalista.
-
Com a conseqüència del Tancament de caixes.
-
L'inici del seu regant es veu marcat per la continuació de torns de partit, continua el caciquisme i el frau electoral i pel desastre del 98. Tenia 16 anys quan va pujar i va ser un monarca molt intervencionalista.
-
La FTRE realitza una vaga general a Barcelona i aconsegueix un augment dels sous i una reducció horària.
-
A partir de 1902 el Republicanisme es convertirà en la major força de l'Ajuntament de Barcelona.
-
Espanya va prendre una campanya militar a la zona del Marroc amb l'objectiu de tornar a tenir protagonisme militar, beneficis econòmics de la zona (mineria) i desig de restaurar el prestigi de l'exèrcit.
-
Primer Mandat
-
Mort del líder polític liberal Praxíteles Sagasta
-
Cu-cut! era un setmanari satíric d'ideologia catalanista de principis de segle.
El 25 de Novembre un grup de militars la van assaltar i van trncar l'impremta i també la redacció de la Revista La veu de Catalunya.
Mentre trencaven la redacció, feien crits de Viva España! -
Quan es signa el Tractat d'Algesires a Espanya li correspon el territori del Rif, ha de mantenir-lo pacificat i controlat. Però, la presència espanyola va ser contestada per atacs dels rifenys organitzats en cabiles.
-
Es el catalanisme dd'esquerres el qual no va participar en la Lliga Regionalista.
S'integra en la coalició amb la Solidaritat Catalana i d'aquest partit sortirà el sindicat CADCI. -
A Barcelona, Francesc Cambó va organitzar una festa homenatge als diputats que culminarà en una gran manifestació.
Participaran totes les forces catalanistes menys els lerrouxistes i els partits dinàstics. Serà un èxit.
Formaran una coalició per a les eleccions de 1907, la solidaritat Catalana. -
Agrupació anarcosindicalista nascuda com a resposta dels proletaris a la creació de Solidaritat Catalana per part dels regionalistes.
-
Es van presentar les forces catalanistes (menys els Lerrouxistes i partits dinàstics) formant una coalició.
-
Agafa el nom del Comité Organitzador de la Manifestació de 1906: Comité de la Solidaritat Catalana.
Té el Programa de Tívoli: derogació de la Llei de les Jurisdiccions Especials i Òrgans d'autogovern per a Catalunya.
El comité entrarà en crisi per tres elements:
- Projecte de Llei de l'Administració Local Propiciat per Maura
- Oposició de la Llida al projecte de l'Ajuntament de Barcelona
- Fets durant la Setmana Tràgica -
Segon Mandat
-
Creat durant el govern de Maura. Està dedicat a les assegurances obreres i origen de l'actual Seguretat Social.
-
És el segon element que va afectar a la crisi de la Solidaritat Catalana.
-
Creat per Alejandro Lerroux, conegur com l'emperador del Paral·lel).
Tindrà un paper protagonista durant els fets de la Setmana Tràgica.
A València n'hi haurà un moviment semblan liderat per Vicent Blasco Ibáñez, anomenat Blasquisme. -
Derrota important de l'exècit espanyol contra cabiles marroquines.
-
Revolta protagonitzada per les classes durant el juliol de 1909 a Barcelona principalment i com a conseqüència del reclutament de tropes per lluitar al nord d'Àfrica.
-
Davant l'embarcament de tropes al port de Barcelona cap a Marroc, després de la pérdua al Barranco del Lobo.
-
Format per republicans lerrouxistes, anarquistes i socialistes, i es va cridar a la vaga general.
La vaga que estava convocada per al 26 de juliol es va adelantar a aquesta nit. Van haver barricades i aixecaments.
Francesc Ferrer i Guàrda va ser condemnat a mort, i es comença la campanya MAURA NO! Que provoca la caiguda del govern conservador. -
Com a conseqüència d'aquest es crea la CNT.
-
Tras la crisis de Solidaritat Catalana les forces republicanes d'esquerres funden aquesta Unió.
Van estar sota la influència política de Pere Coromines. I, amb l'èxit electoral van pensar que podrien desbancar als catalanistes i conservadors. Van fer el pacte de Sant Gervasi ams els Lerrouxistes, però sortirà malament. -
Després de la dimissió de Maura, el rei va cridad a Segismundo Moret perquè governés, però dimitirà i el succeïrà José Cnalejas.
-
L'acció de govern de José Canalejas va ser molt agosarat, ntre una d'aquestes va estar l'provació de la Llei del Candado, llei que limitava el nombre d'ordres religioses de nova creació, el que provocarà una onada de protestes organitzades per l'esglèsia i entitats afins. Canalejas va reprimir amb mà dura el moviment vaguístic.
-
Principal empresa elèctrica de Catalunya.
El seu nom real és Barcelona Traction, Light and Power. -
-
Canalejas va ser assassinat a la Puerta del Sol per un jove anarquista anomenat Manuel Pardiñas a Madrid.
La seva mort provocarà una crisi en el govern i al seu partit.
Després continua el Compte Romanones fins al 1913, que el rei li entregarà el govern a Eduardo Dato. -
-
Va participar la Unió Federal Nacionalista Catalana, va fer un pacte amb els Lerrouxistes però va tenir una gran desfeta durant aquestes eleccions, el que va provocar la seva desaparició dos anys més tard.
-
L'1 d'Agost va esclatar la Primera Guerra Mundial, Espanya es va declarar neutral, ja que no tenia ideal internacional per posicionar-se ni tenia exècit eficient.
Els altres països van demanar productes a Espanya.
En un principi va ser positiu: afavoria l'activitat econòmica amb les exportacions, reduïa el deute extern i permetia l'acumulació de capital.
Va acabar sent negadiu: els beneficis no s'invertien en la modernització de les indústries, salaris baixos i escassetat en el mercat interior. -
El moviment sindical havia crescut en els últims anys, havia passat de tenir 15.000 afiliats a tenir 745.000 afiliats.
-
Els sindicats acorden de fer mobilitzacions per l'encariment de la vida
-
Amb el fracàs del pacte de Sant Gervasi, va haver una gran desfeta a les eleccions de 1914 i va desaparèixer aquest partit.
-
Época en que es van cometre molts assassinats degut als lloguers de pistolers per matar als líders obrers.
Van morir Salvador Seguí, Francesc Layret i Eduardo Dato. -
Es porta a terme però sense èxit, ja que no participa la Junta Militar de Defensa i que a l'estiu es va realitzar una vaga general cosa que va provocar por en les forces burgeses davant el terror d'un esclat revolucionari.
-
Format tras la crisi de 1917, amb la participació de líders dinàtics i catalanistes de la Lliga. I, presidit per García Prieto.
-
La Junta Militar estava descontenta i van crear la Junta militar de Defensa, que eren associacions militars de baixa graduació que arribaran a aplegar més de 9.000 membres. També se li anomenarà Sindicat de l'espasa. Demanaven un augment salarial i reivendicaven l'antiguitat com a únic mèrit d'ascens.
Van realitzar un manifest al juny d 1917 culpant al govern de tots els mals de l'exèrcit i del pais.
El cap del govern, Comte Romanones, ordenarà la dissolució i arrest de Benito Màrquez. -
Entre l'estiu i la tardor de 1917 , el sistema de la Restauració va patir una greu crisi. Va tenir dos factors:
Factors interns: el sistema polític no assumia una nova situació social deguda al creixement urbà i augment del proletariat, la mancança d'estabilitat política per part ddels partits i la tensió a l'exèrcit pels mètodes d'ascens i la baixada de la capacitat adquisitiva.
Factors externs: L'impacte de la I Guerra Mundial -
Els esdeveniments de 1917 (Assamblea de Parlamentaris, Juntes Militars i Vaga General) van provocar un procés de descomposició del règim que es va plasmar en tres elements: Inesabilitat política, creixement activitat sindical i desastre bèl·lic del Marroc.
-
Animats per la protesta miliar, alguns polítics van llançar la idea de modernitzar la política espanyola (les Corts estaven tancades)
Francesc Cambó va liderar una reunió a Barcelona de diputats i senadors catalans.
Demanaven una reforma política que tingui en compta l'autonomia per a Catalunya i l'obertura de les Corts. -
Francesc Cambó va fer una crida a tots els diputats espanyols per a reunir-se a Barcelona si el govern no rectificava.
El govern com a resporta, declara il·legal la convocatòria, però van assistir 68 parlamentaris de partits opositors: de la Lliga Regionalista, dels Republicans Radicals i dels Socialistes.
Van acordar de fr una nova constitució, crear un govern d'emergència i convocar una tercera sessió a Madrid. -
El context de l'esclat d'aquesta vaga són les Juntes Militars i l'Assamblea de Parlamentaris.
-
El 15 d'agost va ser el punt àlgid de la vaga.
La conseqüència va ser la declaració d'Estat de Guerra, l'exèrcit aliat amb el govern. Membres de l'Assamblea de Parlamentaris van retirar el recolçament a la vaga. -
La incidència més greu van ser a Catalunya, Astúries i País Basc.
A Barcelona va ser sofocada per Benito Màrquez, i a Astúries per Francisco Franco.
Va provocar un greu canvi polític, creació d'un Govern de Concentració preisit per García Prieto. -
Es forma tras una greu crisi ministerial, ara presidit per Antonio Maura. La situació no millorarà.
-
Posen com a cap de govern a Romanones per tal de millorar la situació. Finalment el rei nomenarà a Antonio Maura, com a causa de la I Guerra Mundial.
-
S'escollirà com a secretari General a Salvador Seguí i Rubinat, també anomenat el noi del Sucre.
Farà dues actuacions com a secretari General: reestructuració de la CNT co a sindicat únic i defensarà la negociació entre obrers i patrons. -
Forta crisi originada per la I Guerra Mundial a Europa, però qe va afectar a Espanya disminuint la producció, augmentant l'atur i reduint els beneficis empresarials.
A Andalusia i Extremadura va tenir lloc una àmplia mobilotzació de jornalers anomenat Trieni Bolxevic. -
Sindicalisme autonomista al País Basc i a Catalunya.
És un sindicat lliure a Catalunya, d'orientació carlina, s'enfronta sovint amb la CNT, per aquest motiu va tenir el recolzament de la policia i els patrons. -
El moviment anarcosindicalista tindrà un paper destacat en la conflictivitat social, especialment a Catalunya, com la Vaga de la Canadenca.
-
Els patrons van formar un sindicat per enfrontar-se als anarquistes anomenat Sindicat Lliure.
Tenien suport de la policia i les autoritats.
Van llogar pistolers per assassinar als principals líders obrers.
Els sindicats anarquistes van iniciar una campanya d'atemptats contra empresaris, autoritats... Destaca Solidarios on hi havia Buenaventura Durruti i Juan García Oliver. -
També coneguda com Bacelona Traction, Light and Power.
La vaga de la Canadenca va ser promoguda per la CNT i dura 5 setmanes.
Va provocar l'aturada del 70% de les indústries catalanes.
I va finalitzar mitjançant un acord a la qual la patronal readmitia i augmentava els salaris i possava una jornada laboral de 8 hores. -
Sindicat creat pel patronal per tal d'aturar als sindicats obrers.
-
Una de les victòries espanyoles on van avançar una mica territorialment al Nord de Marroc.
-
Llei que protegia als pistolers de la patronal, els permetia disparar per l'esquena i que no fos un delicte.
-
Les tropes espanyoles, sota l comandament del General Silvestre, van ser massacrades a Annual sota el comandament d'Abd-EL-Krim de les cabiles marroquines.
Com a conseqüència van haver 10.000 soldats morts i la reducció del territori ocupat en 50.000 km cuadrats. -
El Capità General de Catalunya, prendrà el protagonisme miliar i farà un cop d'Estat a Barcelona. Serà recolzat pel rei, influenciat per la cort miltar ho accepta com a canvi polític legítim.
