-
Bullanges
Les Bullangues foren revoltes populars a ciutats catalanes, especialment Barcelona, entre el 1835 i el 1843, mostrant l'oposició al centralisme. -
Valentí Almirall
Valentí Almirall i Llozer (1841-1904) fou un destacat advocat, periodista i polític català, considerat un dels pioners del catalanisme modern i específicament del catalanisme d'esquerres amb una forta orientació federalista. La seva acomodada situació econòmica i escassa inclinació per l'exercici de la advocacia el van impulsar cap a la participació activa en la política. -
Torras i Bages
Josep Torras i Bages (1846-1916) fou un eclesiàstic i bisbe català, destacat representant del catalanisme conservador i catòlic a la seva època. Establert a Barcelona, va dedicar-se amb fervor tant a tasques pastorals com a intel·lectual. Com a confessor del Seminari, les monges de Valldonzella i membre de la Unió Catalanista, va fundar la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. -
La Renaixença
La Renaixença va començar el 1871 com una revista fundada per periodistes i escriptors, com Àngel Guimerà. El 1881 es va convertir en diari, tot i ser considerat apolític, mostrant una tendència conservadora. El moviment cultural català que va sorgir d'aquesta revista va recuperar obres medievals com Tirant lo Blanc i es va reflectir en ateneus com l'Ateneu Barcelonès, amb figures destacades com Valentí Almirall, Àngel Guimerà, Domènech i Montaner, Joan Maragall, Pompeu Fabra i Heribert Barrera. -
Creació del Centre Català
El Centre Català va ser una entitat catalanista fundada a Barcelona el 1882 per defensar els interessos morals i materials de Catalunya, i per aconseguir la unió de tots els catalans.
El 19 de gener de 1884 es va constituir en partit polític, proposant fomentar l'associacionisme comarcal catalanista. -
El memorial de Greuges
El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa dels interesos morals i materials de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.
Consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques entre els catalanistes i l'Estat espanyol amb la intenció d'unificar el dret civil català. -
Lo Catalanisme
Aquest llibre estableix les bases ideològiques que reconeixen la realitat historicocultural de Catalunya. Propugna que el particularisme català ha de liderar el desenvolupament de Catalunya i la regeneració d’Espanya. Aquest llibre fonamenta un catalanisme progressista, defensant la creació d’una organització política interclassista. -
Lliga de Catalunya
És una organització de caràcter més conservador, fet pel qual va sintonitzar millor amb la burgesia, cada cop més descontenta amb la política dinàstica. -
Missatge a la Reina Regent
Una iniciativa de la Lliga de Catalunya en el qual demanaven autonomia per Catalunya. També van presentar una campanya per defensar el dret català, que va aconseguir canvis en la redacció del Codi Civil. Aquest fet es va presentar com la “primera victòria del catalanisme”. -
Unió Catalanista
La Unió Catalanista va ser una entitat política constituïda a Barcelona el 1891 mitjançant la unió de sindicats i associacions catalanistes que es van connectar com a resposta a la resistència contra l'article 15 del codi civil espanyol, el qual constituïa una amenaça contra els drets civils catalans. -
Bases de Manresa
Les Bases per a la Constitució Regional Catalana, també anomenades Bases de Manresa, són el document presentat com a projecte per una ponència de la Unió Catalanista davant el consell de representants de les associacions catalanistes, reunits en assemblea a Manresa els dies 25, 26 i 27 de març de 1892. El president i el secretari de l'assemblea foren Lluís Domènech i Montaner i Enric Prat de la Riba, respectivament. -
Fundació de la Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901. Gràcies al triomf de la candidatura dels «quatre presidents» (Sebastià Torres, Albert Rusiñol i Prats, Bartomeu Robert i Yarzábal i Lluís Domènech i Montaner) es va consolidar i se li va unir la Lliga de Catalunya. El seu primer secretari era Ferran Agulló i Vidal. -
Tancament de Caixes
El desastre del 98 coincideix amb l'auge de la banca, però les finances públiques queden debilitades per la guerra ja que es financen amb deute públic masa gran, provocant la devaluació de la pesseta. Villaverde posa en marxa reformes fiscals, dirigides a les organitzacions patronals, generant protestes i culminant amb el tancament de caixes a Catalunya, empresonant els qui es neguen a pagar. A més, s'oposa al concert econòmic per a Catalunya, provocant les dimissions de Polavieja i Duran i Bas. -
Els "Quatre Presidents"
Els quatre presidents constituïen el conjunt de figures prominents que donaven suport a la candidatura de la Lliga Regionalista en les eleccions legislatives del 19 de maig de 1901 i en les municipals del 10 de novembre de 1901. Aquest distingit grup estava format per les següents personalitats: Bartomeu Robert i Yarzábal.
Albert Rusiñol i Prats.
Lluís Domènech i Montaner.
Sebastià Torres i Planas. -
Els Fets del Cu-Cut
Un grup d’oficials de l’exèrcit va assaltar la redacció del setmanari satíric del Cu-Cut i del portaveu de la Lliga Regionalista degut a unes satires dirigides a aquest. La Veu de Catalunya als crits de Viva España i Viva el ejército español. -
Centre Nacionalista Republicà
Un grup compost per professionals liberals i intel·lectuals de prestigi però amb una dèbil base electoral, ja que la classe mitjana seguia recolzant la Lliga i l’obrerisme era declaradament apolític i amplis sectors republicans recolzaven el Partit Radical de Lerroux. -
Unió Federal Nacionaista Republicana
Aquest sorgeix de la fusió del Centre Nacionalista republicà amb d’altres forces republicanes i catalanistes -
Pacte de St. Gervasi
El Pacte de Sant Gervasi va ser un acord polític a Catalunya en resposta a la crisi provocada pel fracàs del trienni progressista. Buscava estabilitat i consens entre forces polítiques catalanes, col·laborant carlins i moderats. Malgrat això, tensions persistents van fer que el pacte fos efímer, exemplificant les complexitats polítiques a Catalunya -
La Mancomunitat
La Mancomunitat de Catalunya, formada per quatre diputacions, va ser establerta com a resposta a la crisi del trienni progressista. Malgrat competències limitades, va impulsar la modernització amb infraestructures, assistència social i projectes culturals, destacant la normalització de la llengua catalana. Va durar fins a la dictadura de Primo de Rivera. En 10 anys, va millorar la connectivitat, educació i infraestructures, deixant un llegat significatiu. -
Gran Guerra
Estem en un context on la majoria dels estats europeus viuen en un auge del nacionalisme i el patriotisme. Amb l'arribada de la guerra milions de persones van estar disposades a morir per la seva patria. Algunes regions d'europa es van resistir a la pressió estatal perque es consideraven una nació propia. A Espanya va passar amb Catalunya -
Pistolerisme
El pistolerisme va ser una pràctica que es va desenvolupar a Espanya durant el règim de la monarquia d'Alfons XIII, especialment entre 1917 i 1923. Aquesta pràctica, principalment impulsada per empresaris, consistia en contractar pistolers i altres individus amb la finalitat de eliminar destacats sindicalistes i treballadors, amb l'objectiu de frenar les seves demandes i reivindicacions laborals. -
Partit Republicà Català
Un partit molt proper a l’obrerisme revolucionari i no tant al catalanisme. Aquest va ser creat per Layret i Lluís Companys. -
Unió Socialista de Catalunya
Una tendència dins el socialisme català que es materialitza -
Fi de la Mancomunitat
La Mancomunitat de Catalunya, formada per quatre diputacions, va ser establerta com a resposta a la crisi del trienni progressista. Malgrat competències limitades, va impulsar la modernització amb infraestructures, assistència social i projectes culturals, destacant la normalització de la llengua catalana. Va durar fins a la dictadura de Primo de Rivera. En 10 anys, va millorar la connectivitat, educació i infraestructures, deixant un llegat significatiu.