-
La FRE-AIT es va constituir a Barcelona entre el 19 i 25 de juny de 1870. Va ser el primer Congrés Obrer d'abast estatal i convidava a participar en totes les Societats de Treballadors. Hi van assistir 90 delegats que representaven 98 societats de 39 localitats. Les seccions locals d'ofici, s'havien de coordinar amb les altres del mateix ofici però de diferents localitats. -
Els anarquistes són expulsats de l'AIT. A causa d'aquest fet els marxistes són expulsats de la FRE, i van fundar la Nova Federació Madrilenya, partit polític que més tard esdevindrà el PSOE. -
L'abril de 1872 la FRE es va celebrar el seu segon congrés a Saragossa, amb l'assistència de 47 delegats que representaven a 31 federacions locals i uns 25.000 afiliats i van triar un nou consell federal, de líder Severino Albarracín Broseta. Mentres que Pablo Iglesias i alguns afiliats van formar la Nueva Federación Madrileña. -
Paul Lafargue va ser un revolucionari francès i gendre de Marx en casar-se amb Laura Marx. L'any 1871 va emigrar a Espanya i es va establir a Madrid, on va fer contactaes i va influenciar-los.
Lafargue es va dedicar a intentar redirigir la tendència anarquista cap al marxisme. La tasca consistia principalment a reunir a Madrid un grup marxista que fos capaç de liderar l'activitat revolucionària.
L'última activitat vaa ser el Congrés de La Haia de 1872, final de la Primera Internacional -
Del dia 24 de desembre de 1872 a l'1 de gener de 1873 la FRE de l'AIT celebrà el 3r congrés a Còrdova, al qual hi van assistir 51 delegats que representaven a 41 federacions locals, 236 seccions d'oficis i més de 20.000 federats.
-
Va ser José Mesa qui va transmetre al grup la idea de Marx i d'Engels que fundessin un partit socialista. Tot i que al principi hi va haver reticències per considerar-lo precipitat, fonamentalment per part de Francisco Mora, el grup madrileny va constituir el Partit Socialista Obrer. -
El Partit Socialista Obrer Espanyol es va fundar a Madrid el 2 de maig de 1879 pel tipògraf ferrolà Pablo Iglesias Posse.
Presentava un programa de reformes que incloïen els drets d’associació, reunió, manifestació, sufragi universal, reducció de les hores de treball, prohibició del treball infantil i altres mesures de caràcter social. Va créixer lentament, predominarà sobretot a Madrid, País Basc, Astúries i Màlaga. Al 1889 es va afiliar a la II Internacional. -
D’aquesta repressió inicial es passa a la tolerància amb la pujada al poder al 1881 del govern liberal de Sagasta. Aquesta tolerància consolidaria les organitzacions obreres que foren legalitzades amb la Llei d’Associacions polítiques de 1887: nova legalització del moviment obrer. -
Per adaptar-se a la nova legalitat vigent, la FRE va haver-se de canviar el nom a: Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, ja que amb aquest nom donàven a entendre que ja no tenien caràcter internacional. -
Encara que els grups anarquistes locals i la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola afirmaven que no tenien res a veure amb aquesta organització, la policia local, pressionada pels terratinents, va dur a terme una dura repressió basant-se en quatre crims comesos entre finals de 1882 i els primers mesos de 1883. El resultat van ser quinze camperols detinguts, tots ells de la FTRE, dels quals 7 van ser condemnats a mort i executats. -
El 12 de març de 1886, es va publicar per primera vegada El Socialista, la publicació creada per Pablo Iglesias Posse, fundador també del PSOE. La seva primera edició va constar de quatre pàgines impreses a tres columnes. -
S’aprova a Espanya la Llei d’associacions, que autoritza la creació de sindicats obrers. -
La nova Comissió Federal es va establir a Barcelona i tot semblava que la FRTE es dissoldria. El sector més sindicalista va intentar crear una nova organizació: FERC. Finalment, l'octubre del 1888 es disol la FRTE -
El congrés fundacional, tingué lloc a Barcelona entre el 12 al 15 d'agost de 1888, amb assistència de 26 delegats que representaven 30 societats i 5.154 afiliats. -
El Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional reunit a París el 1889 va decidir declarar el dia 1 de Maig com a jornada reivindicativa i d'homenatge als anomenats “màrtirs de Chicago”.
La limitació de la jornada laboral sempre fou un objectiu essencial en la lluita dels treballadors. -
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya.
Durant el judici va dir que volia venjar l'execució de quatre anarquistes a Jerez de la Frontera l'any anterior. L'intent d'assassinar-lo va ser el primer atemptat anarquista amb certa importància que es va produir a Espanya en la dècada dels noranta -
Santiago Salvador va llençar dues bombes sobre la platea del teatre, de les quals només en va explotar una que va causar una vintena de morts. Aquest fet va commocionar la ciutat. -
Va ser el judci pels atemptats de corpus de Barcelona. La repressió va afectar principalment l'anarquisme obrer de Catalunya, i van ser detingudes 400 persones. Va provocar 12 morts i uns 35 ferits. -
L'atemptat de la Processó del Corpus va ser una acció terrorista a Barcelona el 7 de juny del 1896 contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones (3 d'elles instantàniament) i va fer que moltes altres resultessin ferides. L'autor va ser un anarquista. -
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui va ser detingut immediatament, jutjat i executat. Durant el consell de guerra Angiolillo va justificar l'assassinat com una venjança per les tortures del procés de Montjuïc. -
El primer diputat va ser Pablo Iglesias en les eleccions de 1910 i amb la coalició amb els republicans va anar incrementant el nombre de representants.