-
El manifest convidava a participar a totes les Societats de Treballadors, constituïdes o en projecte, adherides o no a La Internacional, però que estiguessin d’acord amb els seus estatuts generals, a la celebració d’un congrés obrer estatal, que tindria lloc a Madrid el primer diumenge de maig. -
Es va establir a Madrid, on va contactar amb alguns membres locals de la Internacional, sobre els quals la seva influència fou molt important. A diferència del que succeïa a altres països europeus, la influència de l'anarquisme en un país tan aclapadorament agrari com era Espanya fou enorme. -
El Congrés de Saragossa va obrir oficialment les seves sessions el 8 d'abril del 1872 al saló Novetats però en realitat havia començat clandestinament quatre dies abans, el 4 d'abril, en previsió que fos prohibit pel Govern, cosa que va acabar passant.El Congrés, entre altres assumptes, es va ocupar del conflicte sorgit a la Federació madrilenya entre els anarquistes, majoritaris, i els socialistes marxistes , minoritaris. -
El 8 de juliol de 1872, els nou expulsats van constituir la Nova Federació Madrilenya ( primer grup exclusivament marxista espanyol) va ser reconeguda pel Consell General de l'AIT de Londres el 16 d'agost, i representada a el Congrés de l'Haia per Paul Lafargue.els mitjans de la Federació Regional van quedar en mans dels bakuninistes, que van llançar contra “els nou” tota mena d'injúries des dels seus nombrosos diaris, que només podien rebutjar des de “L'Emancipació”. -
El Congrés de la Haia de 1872, o V Congrés de l'AIT, es va celebrar a la ciutat neerlandesa de La Haia del 2 al 7 de setembre de 1872. Fou el cinquè congrés de l'Associació Internacional de Treballadors, o Primera Internacional, fet amb posterioritat als fets de la Comuna de París. Va ser dirigit per Karl Marx i F. Engels. Hi van assistir 69 delegats pertanyents a 1 organitzacions de treballadors d'onze països, -
La FRE il·legalitzada i el moviment obrer dividit i les associacions obreres en la clandestinitat. -
La Història del Partit Socialista Obrer Espanyol comença amb la fundació del partit a la Casa Labra de Madrid el 2 de maig de 1879 per un grup de treballadors i intel·lectuals, encapçalats pel tipògraf Pablo Iglesias Posse . Durant els seus prop de cent cinquanta anys ha estat (i és) un dels principals protagonistes de la vida política espanyola. En l'actualitat el seu secretari general Pedro Sánchez és el president del govern d' Espanya . -
El grup d'autoritaris expulsats de la FRE-AIT va passar la resta dels anys 1870 com una pinya d'amics, assistint puntualment a les tertúlies al cafè del Brillant i després al Lisboa. es van sentir particularment apressats per la urgència de transmetre el seu missatge i captar adeptes: nou eren el 1871 i no més de quaranta el 1879». Va ser José Mesa qui va transmetre al grup la idea de Marx i d'Engels que fundessin un partit socialista. -
Va canviar el seu nom per de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, l’anomenada FTRE. -
Les Eleccions Generals de 21 d'agost de 1881 a Espanya van ser convocades sota el regnat d' Alfons XII sobre la base del que disposa la Constitució espanyola de 1876 , vigent fins a 1923 , a la coneguda com a Restauració borbònica a Espanya . Com era costum de l'època es va produir un enorme frau electoral que es va traduir en una victòria aclaparadora del partit al govern, el Partit Liberal-Fusionista . -
Era un organització criminal que no se sap si va existir i va servir per culpar als anarquistes -
. Va sorgir davant la necessitat manifesta de comptar amb un òrgan que servís com a mitjà de difusió de les idees socialistes i com a vincle entre els seus seguidors. -
Fins al 1887 les associacions eren secretes, no podien existir com a tal. Però amb l’aprovació de la llei d’Associacions el 30 de juny d’aquell any, es posà la primera pedra per avançar cap a la construcció del teixit associatiu tal i com el coneixem ara. Les persones van poder-se unir per defensar els seus interessos, drets, promocionar la cultura i la educació i enfortir els lligams per oposar-se als poders tradicionals. -
Només va tenir set anys de vida ja que es va dissoldre el 1888. El seu fracàs, en què va ser clau l'episodi de La Mano Negra, va obrir una nova etapa en la història de l' anarquisme a Espanya dominada per la violència de la propaganda pel fet . -
La UGT va ser fundada per un grup de trenta-dos delegats, representants de quaranta-quatre societats d'oficis, el 12 d'agost del 1888 a Barcelona, durant un congrés obrer que va tenir lloc al Teatre de Jovellanos, coincidint amb la celebració de la Exposició Universal de Barcelona del 1888. -
El Congrés Obrer Socialista de la Segona Internacional reunit a París el 1890 va decidir declarar el dia 1 de Maig ”. La limitació de la jornada laboral sempre va ser un objectiu essencial en la lluita dels treballadors. I encara avui ho continua sent a gran part dels països del món. -
L'atemptat contra el general Martínez Campos va tenir lloc a Barcelona el 24 de setembre de 1893 durant una parada militar presidida pel general Arsenio Martínez-Campos Antón, capità general de Catalunya. -
Va ser un atemptat produït amb bomba dins de la platea del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, l'any 1893. -
Els processos de Montjuïc són el nom del judici militar que va seguir l'atemptat terrorista contra la processó del Corpus al carrer barceloní de Canvis Nous (Canvis nous) el 7 de juny del 1896 i que va provocar 12 morts i uns 35 ferits. -
L'atemptat de la Processó del Corpus va ser una acció terrorista ocorreguda a Barcelona el 7 de juny del 1896 contra la processó que se celebrava amb motiu del Corpus Christi. L'explosió va causar la mort de 12 persones (3 d'elles instantàniament) i va fer que moltes altres resultessin ferides. -
L'assassinat de Cánovas del Castillo va tenir lloc el 8 agost de 1897 en el balneari de santa Águeda (Guipúscoa) on el president del govern espanyol Antonio Cánovas del Castillo passava uns dies de descans i va ser obra de l'anarquista italià Michele Angiolillo, qui fou detingut immediatament, jutjat i executat. -
Pablo Iglesias aconsegueix el primer escó per al PSOE a les Corts Generals, i en successives eleccions, en coalició amb els republicans, es va anar incrementant el nombre de representants.