-
Camprodon.Primeres manifestacions a Catalunya del ludisme o anti-maquinisme. Els obrers destrueixen les màquines de filar i cardar.
-
Barcelona. S'inaugura la fàbrica "El Vapor" .La primera factoria de l’Estat moguda amb vapor.
-
Barcelona.Es constitueix la Societat de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó de Barcelona.És la primera organització obrera de l'Estat.
-
1841, gener
El dia 1 es constitueix la Junta Central Directiva de les Associacions de Socors Mutus, amb la finalitat de coordinar les accions de les Societats Obreres. -
1848
Londres. Publicació del Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels. -
Barcelona. Trenta societats obrers constitueixen la Junta Central de Directors de la Classe Obrera.
-
Barcelona. Es crea l’Ateneu Català de la Classe Obrera. Fou una autèntica font de coneixement per als treballadors.
-
Londres. Es constitueix l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Sens dubte marcà "un abans" i "un després", en l'organització del proletariat. Tingué en Karl Marx el seu principal impulsor.
-
Barcelona. Del dia 24 al 26 se celebra un Congrés Obrer impulsat per Antoni Gusart i Vila. Hi assisteixen representants de vint-i-dues societats obreres de Barcelona. El congrés aprova enviar una exposició al cap del Govern de l'Estat, demanant llibertat d'associació obrera. És el primer congrés obrer de l’Estat
-
París. El proletariat pren el poder polític. És proclamada la Comuna de Paris.
-
Estat. Es proclama la Primera República. El català Estanislau Figueras primer president. El substituirà Francesc Pi i Margall.
-
Berna. Mor Mikhal Aleksandrovic Bakunin, divulgador i teòric de l'anarquisme.
-
Madrid. Mor Alfons XII.
-
Chicago. Acusats d’haver fet esclatar una bomba que matà uns policies en el decurs d’una manifestació, el dia 11 de novembre són executats, sense proves, quatre anarquistes. Se’ls coneixerà com Els Màrtirs de Xicago. L'any 1893 després d'una llarga revisió del procés vàren ser rehabilitats públicament.
-
Catalunya. Se celebra per primera vegada el Primer de Maig. A Barcelona la vaga fou general, les botigues no van obrir les portes i van deixar de circular els tramvies. Antonio García Quejido, aleshores president de la UGT, va presidir el míting central i la manifestació.
-
1909, juliol - agost
Les manifestacions de protesta se succeien diàriament i Solidaritat Obrera promogué una vaga general de 24 hores per al dia 26 de juliol. A la vaga general respongué el Govern amb la declaració de l'estat de guerra i la gran manifestació, fou interceptada per la guàrdia civil provocant dotzenes de ferits. La vaga derivà cap a la construcció de barricades i la crema d'esglésies i convents, convertint-se en una revolució sense objectius definits. -
1912, octubre
Estat. Esclata una gran vaga ferroviària. El Govern decreta la militarització del servei. -
Europa. Comença la primera guerra mundial.
-
Barcelona. Entre els mesos de febrer i març esclatà la Vaga de "la Canadenca". La vaga que començà per solidaritat amb uns treballadors acomiadats, amb el suport de la CNT i amb l'entossudiment de l'empresa a negociar, es convertí en una gran vaga general que durà 44 dies, reivindicant l’establiment per llei de la jornada màxima de treball de vuit hores. Va ser el moviment vaguístic pacífic, més important de la primera meitat de segle.
-
Madrid. Després del triomf electoral dels partits republicans a les principals ciutats de l’Estat es proclama la Segona República.
-
Espanya. Promulgació de la Constitució Republicana. Les dones conquereixen el dret al sufragi.
-
Barcelona. Mor el President de la Generalitat Francesc Macià.
-
Catalunya. El president Companys proclama la República Catalana. La revolta s’estén a tot Catalunya, l’exèrcit ataca el Palau de la Generalitat i altres llocs i ciutats. El Govern de la Generalitat és vençut i són empresonats molts polítics i sindicalistes. En els enfrontaments armats mor Jaume Compte del Partit Català Proletari defensant el local del CADCI.
-
Catalunya. Es produeix un èxode esfereidor. La població civil, espantada davant la proximitat de l'exèrcit feixista, fuig buscant aixopluc a França.
-
Espanya. Franco dóna per acabada una guerra, que ell va fer durar vint anys més, en aquesta guerra va morir molta gent,moltes persones és van veure obligades a exiliarse.Ser català era un delicte i ser català i militant d'un sindicat eren dos delictes. En aquest context, l'oligarquia catalana, llevat d'honrosíssimes excepcions, col·laborà amb la dictadura denunciant els dirigents del moviment obrer, per portar-los a la presó o davant dels escamots d'execució
